Kilmara + Dünedain - 21/11/2015 Salamandra 2 (L'Hospitalet del Ll.)
Nit a les afores de Barcelona a la Sala Salamandra II per agafar un esdeveniment més que interessant, ja que s'ajuntaven la visita a la ciutat de Dúnedain amb la nova formació i l'adéu a un clàssic local com és Wolf, vocalista de Kilmara.
Va començar la nit amb un ambient que va ser in-crescendo arribant a sumar les 150 persones que donaven molta calor a la sala encara que no fos així a l'inici.
Kilmara va arrencar com si fos l'última vegada i en gran part així era, doncs Wolf, vocalista dels tres últims plàstics de la banda, deia adéu i mereixia un homenatge calorós.
Els barcelonins van fer un set-list molt cuidat amb un repàs als seus tres CDs en ordre cronològic, començant amb "October Leaves", tocant també un tema que feia 6 anys que no posaven en competició com és "By Far To Old" de la seva demo "Demasiado viejo" però cantada a mitges entre anglès i castellano; no deixant de banda algun clàssic com "Show Me the Way" que no pot faltar mai en un directe o el seu antic clàssic de tancament com és "Do not Step Back".
Pel tema "Let Sadness Be Dest" llevarón una ballarina de la Dansa del ventre que va captar l'atenció de tot el respectable com ja van fer en la seva actuació insular en el passat Winds of Rock Fest.
El públic va estar entregadíssim, ja que es notava que es coïa alguna cosa especial i la banda ho va gaudir al màxim i per això va voler envoltar-se d'amics no només davant l'escenari, sinó també sobre d'aquest.
Així doncs en "Fantasy" hi va haver una primera col·laboració, pujant Gerard Chicote a fer els cors del tema en format gutural i estripat. Gerard és un dels candidats finalistes a substituir Wolf i va ser un tema més que interessant deixant per al record un simpàtic "No sabia que érem tan heavies" de la boca de l'alemany.
Van finalitzar amb els grans temes del seu últim treball com la videoclipada "Cold Rain", amb un so impol·lut i perfecte que va permetre gaudir a Kike i John a les guitarres, així com a Didac amb el baix en una estupenda posada en escena així com Javi compassant a la bateria que presentava un nou look.
Arribant al final "Alpha" va reunir a l'escenari a tots els baixistes que ha format part de la banda, Castell, Salvador i Edu convertint l'escenari en una gran festa per brindar amb la cervesa que patrocina a la banda, "Alpha". El públic es va sumar i la connexió va ser espectacular.
Finalment es va fregar el final amb "The Break Up" i l'últim tema de Kilmara que va sortir per la gola d'un Wolf que se'l va veure entregat però emocionat, va ser "Time Flies", on combina el castellà amb el seu natiu alemany. Ha estat una llarga i bonica etapa que va posar la seva fi aquesta nit. Fins sempre Wolf !!
Després d'aquest punt, li tocava el torn a Dúnedain qui feia un parell d'anys ja que no visitava la ciutat Comtal i ho feia amb algun tema nou però sobretot amb un canvi més que important en la formació. Així com per la seva gira Kai ha abandonat parcialment les veus de Gamma Ray, Tony s'ha dedicat més profundament a la guitarra deixant el protagonisme vocal a Carlos i aquesta era la principal novetat que teníem ganes de veure.
Van començar amb "Fiel al mi Libertad" i "Buscando el Norte" amb els que la banda no va acabar de sonar del tot bé ja que el baix de Izko i la guitarra de Mariano es menjaven a la resta.
Un cop més o menys solucionats els problemes, es va poder gaudir molt més amb temes aclamats com "La rosa negra", "Noche de Sueños" o "Valor".
Carlos és senzillament un crac tant vocalment com frontman. No para quiet i genera molta força, moviments secs i contundents que han contagiat a la resta de la banda, que no pot per quieta evidenciant un gran creixement pel que fa a posada en escena es refereix.
"La Tierra de los sueños" o "1000 golpes" van demostrar que Tony, podent-se dedicar gairebé al complet a l'exercici de la guitarra, gaudeix com un nan. Ja no està pendent de tot i se'l veu més còmode i podent transmetre molt més.
"Entre tu y yo" o l'aclamada "Mi Alma sigue en pie" van evidenciar que la banda ara sona més compacta i molt més heavy, encara que això si, Izko ja no realitza les segones veus sinó que d'aquestes s'encarrega ara Tony.
De cara al públic, la banda ha guanyat i ha pujat en carisma i així es va veure amb tots els assistents molt entregats i portant a la banda a coll tot i la competència de directes que aquesta nit presentava la ciutat.
El nou tema "Malenconia" no va deixar de sonar i també va fer efecte en les ganes que té la gent en nou material dels avilesos que tenen en ment ia noves mires.
Finalment li va arribar el torn a "Por los siglos de los siglos" per a finalitzar amb la clàssica "Corazón de Invierno" que va posar punt i final a una nit de temperatura hivernal però que a la sala es va viure molt calent, emotiva i heavy!
Gran nit de metall on la capital catalana es mobilitza al ritme del metall en diferents punts, augurant esperem, un auge dins del gènere!
Les més llegides:
Suscríbete aquí!