Battle Beast + Alpha Tiger + The Order Of Chaos – 26/11/15 – Apolo 2 (Bcn)
Battle Beast són una banda destinada a ser gran. En boca de tots des que guanyessin aquella Wacken Metall Battle de l'any 2010, han aconseguit quallar un estil propi dins d'uns paràmetres bastant definits que es balancegen entre el heavy metal més tradicional i les melodies powermetaleras de tota la vida. No han inventat res i ho han inventat tot.
Amb la consagració de la seva nova cantant Noora Louhimo en el seu més recent llançament discogràfic, 'Unholy Savior', i amb la seva acalorada presentació al Rock Fest d'aquest mateix any a la memòria de molts dels allí presents, els finlandesos tornaven a la ciutat comtal per tornar a descarregar la seva música amb arpa i inapel·lable actitud damunt l'escenari.
Els primers, però, en trepitjar la segona sala de l'Apolo barcelonina van ser els canadencs The Order Of Chaos, que presentaven el seu últim llarga durada titulat 'Apocalypse Moon'. Desconeguts encara per bona part de l'audiència, l'espectacular Amanda Kiernan i els seus s'ho van deixar tot a sobre de l'escenari i van quallar un grandíssim xou malgrat el poc temps que tenien per demostrar les seves habilitats. Amb "Survival Of The Richest" com a tret de sortida, van interactuar constantment amb un públic molt entregat a les primeres files que va gaudir en gran manera de la proposta hard-rockera del quintet.
Presentant al seu acabat d'incorporar baixista, van prosseguir l'actuació amb canonades com la llarga "Darklord" (pertanyent al seu anterior LP titulat 'Burn These Dreams') o com la pròpia cançó que dóna títol al seu últim llançament discogràfic. Van deixar un immillorable gust de boca als allí presents i, sense cap dubte, van saber aprofitar la seva oportunitat brindant un espectacle a l'altura, amb una Amanda que va captar totes les mirades del respectable amb els seus explosius moviments i la seva excelsa veu.
Era el torn, ara, per als joves power metaleros Alpha Tiger que, amb ia tres llançaments a l'esquena, venien presentant al seu nou cantant Benjamin Jaino. Els alemanys van animar constantment al públic i van interpretar algunes de les peces més reconeixibles de la seva discografia, com ara "Along The Rising Sun" o "Lady Liberty". Si bé el seu estil té molta menys personalitat que les dues altres bandes que vam poder gaudir aquesta tarda-nit, la veritat és que van agradar especialment a aquells qui els coneixien i, al seu torn, reconeixien les seves senzilles però a la vegada enganxoses composicions.
Sens dubte, el moment àlgid de la seva show va ser amb la cançó "We Will not Take It Anymore", on van unir les veus del públic perquè coreasen a capella la tornada del tema. Van impactar molt menys que els seus predecessors, però van aconseguir captar l'atenció del respectable i van aconseguir representar fidelment alguns dels temes que componen el seu últim disc titulat 'Identity'.
Finalment, va arribar el torn per als protagonistes absoluts de la vetllada. En la seva primera gira per Europa com a caps de cartell, Battle Beast ja ho tenien tot guanyat des d'un bon començament: després d'una breu intro, van prémer l'accelerador amb una "Far Far Away" que va arrencar el públic a corejar cadascun dels passatges de la cançó. "I Want The World ... And Everything On It" va precedir a una "Out On The Streets" que va posar a botar a la sala sencera i, seguidament, "Let It Roar" inundar una Apolo 2 absolutament a rebentar amb aquest riff que sembla que hàgim estat escoltant tota la vida.
El nivell vocal de Noora, amb un look que no va deixar indiferent a ningú, va ser absolutament espectacular al llarg de tota l'actuació dels finesos, i ens va deixar bocabadats més d'una vegada amb els seus punyents crits i la seva intensitat a l'hora de cantar . Amb una audiència totalment entregada, i després de "Into The Heart Of Danger" i "Neuromancer", la celebèrrima "Black Ninja" va inundar la ciutat Comtal i, sens dubte, es va erigir com un dels temes més corejats de la nit. Arribàvem a l'equador del concert i just allà va començar el veritable show: recordant en gran manera a uns asos de l'espectacle com són Sabaton, els finesos van iniciar una mena de batalla de solos entre guitarra, teclat i bateria que, si bé és cert que va arrencar els somriures del respectable, potser es va allargar més del compte. Entre bromes sobre a veure qui la tenia més gran, per fi, Noora els va manar a tots a passeig i va iniciar una "Madness" que va sonar gegantina. L'emotiva "Sigui Of Dreams" va posar els pèls de punta a més d'un, i "Unholy Savior", tema que dóna títol al seu últim disc, va carregar una altra vegada l'ambient de plena intensitat.
Rescatant del seu primer llançament 'Steel' l'èpica "Iron Hand", va arribar una altra vegada un moment d'espectacle quan Janne Björkroth, teclista de la formació, va començar a empassar cervesa com si no hi hagués un demà per després arrencar els aplaudiments del públic tocant un fragment de la celebrada música de Star Wars. Ens van preguntar que si volíem una mica de "disc-metall" i el ritme de "Touch In The Night" va posar a ballar al públic, i ens van preguntar si volíem que ens ensenyessin a morir i "Show Me How To Die" ens ho va ensenyar en les nostres pròpies carns mentre ens reptaven a ser més sorollosos que a Madrid. Entre una cosa i l'altra, arribàvem al tram final del concert.
El públic coreo el nom de la formació a ple pulmó i la pròpia cantant va declarar que estava molt emocionada i que gairebé se li queien les llàgrimes, i una carta que els donava les gràcies per la seva música va volar fins a l'escenari i allò es va convertir en tota una declaració d'amor. Van prometre que tornarien l'any que ve, però que allò ja s'estava acabant: "Enter The Metall World" va ser tota una declaració d'intencions i, finalment, la potent i inimitable "Out Of Control" va posar el colofó a una actuació veritablement estel·lar.
No hem de sorprendre'ns al veure Battle Beast a la cresta de l'onada metàl·lica: saben el que fan i ho fan tot molt bé, des d'unes tremendes composicions que són cops de puny a les orelles fins a un directe molt treballat on cada moviment està previst però que aparenta improvisació. A partir d'ara el seu repte serà mantenir-se allí. Sens dubte, tenen qualitat de sobres per aconseguir-ho. Que segueixi creixent la bèstia!
Les més llegides:
Suscríbete aquí!