Project Rnl + Ozric Tentacles + Cheeto's Magazine - 22/02/2016 Sala Bóveda (Bcn)
El passat dilluns 22 de Febrer (si, dilluns ...) passava pel nostre país com a visita única Ozric Tentacles i Project RNL, acompanyats dels locals Cheeto's Magazine.
Un dilluns, dos fires com el 4YFN i el WMC i vaga de transport públic converteixen la ciutat en un absolut caos i per això vaig arribar a la sala quan portaven ja prop de 15-20 minuts els Project RNL, originaris de Tel Aviv.
Practiquen un rock progressiu en majúscules, tant pel de progressiu com pel de rock. Exercint de frontman el teclista Eyal Amir, ens va explicar que era la primera i única visita al nostre país i que l'estaven gaudint molt. Efectivament semblava impossible esborrar-la somriure de la cara.
El seu rock no té influències àrabs, sinó més aviat té múltiples influències de qualsevol estil i unint totes en cada tema. Molta classe demostren amb la seva brillant tècnica Alon Tamir a la guitarra, Or Lubianiker al baix i Sharon Petrover a la bateria. Impressionant també la treballada part vocal en els cors així com la variada i multidisciplinar veu de Ray Livnat, qui, potser massa tímid cedeix el paper de protagonista.
Bóveda per ser les 20h d'un dilluns presentava un aspecte més que magnífic el que demostra el bon estat de salut del progressiu i la seva bona acollida entre el públic.
Sense deixar de somriure i sorprenent-per la versatilitat del so de la banda, van deixar pas als britànics del comtat de Somerset, Ozric Tentacles i el seu so psicodèlic no sense abans interpretar l'himne del Barça amb l'ajuda d'un parell de membres dels Cheeto's.
Ja des que toquessin els Project, un parell de projectors feien de kaleidoscopia al fons de Volta però d'acord al so dels anglesos, aquest es va tornar més paranoic i amb llums susceptibles de provocar atacs d'epilèpsia no van deixar d'encegar a la gent que, com si hagués pres tota mena de drogues dures, es movia al so d'aquesta gent que es presentava amb dos teclistes amb dos teclats cada un, i un d'ells, Ed Wynne, a més es preocupava de les guitarres.
Com frontwoman però que no va arribar a cantar ni una sola vegada Brandi Wynne, cosa que esperàvem en disposar de micro.
El so, una barreja de rock psicodèlic era perfecte per l'ambient que hi havia a la sala, però sincerament a mi em va avorrir molt. Massa instrumental, molt semblant i moltes vegades encara que la música no sigui del meu grat puc veure els músics i divertir-me veient la seva interpretació, però aquesta vegada era impossible sota el risc de caure desplomat davant l'allau de llum intermitent o en no disposar de les drogues necessàries per poder lliurar-se al concert d'aquesta gent.
Em va sorprendre negativament la poca o nul·la interacció amb la gent, sense ni tan sols dirigir-los una paraula ni la mirada com si es tractés d'un assaig a porta tancada i de la bona acceptació que va tenir això entre el públic qui no va deixar de fer costat a la banda i gaudir del directe.
Parlaven entre ells, donaven l'esquena i fins i tot no se'ls veia gaudir en excés a excepció del bateria Balázs Szende, que em va semblar una màquina.
A més, el van arrodonir sobrepassant el límit d'actuació no només per sobre del temps acordat, sinó també davant les premisses del que em va semblar eren membres de l'organització, així finalment mitja hora més tard i amb només mitja hora llarga per tocar, va arribar la hora dels Cheeto 'si vaig veure el que imaginava: Gran part del públic que rebentava Volta un dilluns passades les onze de la nit, havia vingut a veure'ls a ells.
Després d'unes breus proves de so que ja van merèixer aplaudiments diversos i no sense gaire finor i molta ironia per part del seu teclista / vocalista Esteve, donant les gràcies als anglesos per veure complert el somni de tocar al costat d'ells, van anunciar que només donava temps de tocar un tema i és valgui dir que la banda inicia la seva "Bowling Fowls" amb el tema "Nova America" de tan sols 25 minuts de durada.
Dóna temps per a moltes coses en aquest únic tema a més de no deixar d'arrencar somriures per la seva increïble posada en escena. I és que començant per l'abillament pròpiament de Cheeto s, la banda no deixa cap detall descuidat, des repartir bosses de Cheeto 's entre els assistents, fins potser sobreactuar, cosa que no fa més que incorporar al públic en cos i ànima al xou.
Nova America conté traços per revelar que els 5 membres canten i realitzen cors d'una forma sorprenent i brillant, on l'última incorporació, Rafa a la bateria, té temps de deixar anar de manera brillant a tot tipus de ritmes i amb matisos des de guitarres netes per part de Manel amb molts sols i riffs d'allò més heavy també a una acurada actuació al baix per part de Didac.
Els teclats tenen molta presència i per això tant el mateix Esteban que va donar un recitar de tot tipus de veus i de tot i estar amb dos instruments (veu i teclats) exercir d'autèntic showman, així com dels teclats de Matías qui li dóna un toc subtil d'alegria a la banda des de la seva interpretació.
Senzillament brillant i amb ganes de molt més em van deixar els Cheeto 's qui van anunciar un bolo gratuït el diumenge següent ja que van ficant el cap en diversos llocs com ara en formar part de la BSO de la sèrie Mediocrity.
Un luxe de directe que no et pots perdre i menys sabent que encara que sigui a Terol, toquen al costat de Dry River el proper mes de maig !!!!
Les més llegides:
Suscríbete aquí!