Drakum + Pareidolian + Icestorm - 06/09/2013 - Sala BeGood (Barcelona)
A la sala BeGood de Barcelona , emplaçada a la zona de l' PobleNou, zona mítica de bars i zona metalera per excel·lència de la ciutat, es van donar cita tres importants bandes emergents de la zona, els folkies Drakum, Pareidolian i Icestorm. Les dues primeres estan immerses en el procés d'enregistrament i edició dels seus respectius primer i segon disc , mentre que Icestorm està acabant de presentar el seu primer disc Contes De La Vall De Glaç, que dins de poc complirà un any del seu llançament.
La BeGood és una sala que malgrat estar en ple centre metalero de la ciutat Comptal, és la típica sala que està a mig camí entre bar musical i sala de concerts. Estreta i allargada amb un escenari força elevat, des d'on es solen posar els Dj's és ideal per a petites bandes, però quan s'ajunten formacions de 5 o més components, la cosa s'estreny bastant. Respecte al so... bo... la BeGood és la BeGood, això sí, ahir es van veure cares conegudes a la taula de so i es pot dir que a excepció de Drakum, la BeGood va sonar.
Icestorm van obrir la nit amb una mica de retard, però això va servir perquè la sala presentés un molt bon aspecte, amb una mitja entrada i sense estar estrets, ideal per gaudir del concert. El públic no es va esperar per veure només a la banda a la qual prefereixen veure, sinó que va estar des del primer moment, al màxim amb les tres bandes, sense massa anades i vingudes.
Icestorm no van defraudar, es troba a faltar més bandes com ells, bandes de heavy/power sense extremismes i que transmetin tan bon rotllo. El seu disc "Contes De La Vall De Glaç " és fàcil d'assimilar i enganxa sense grans tecnicismes i això es nota al portar sobre els escenaris. Transmeten aquesta mateixa sensació i per poc que els coneguis estaràs cantant els seus temes.
Van començar a sonar "Tempesta", "Infernal", presentant les col•laboracions del disc, Quim Mandado, tota una institució a Catalunya, que va prestar la seva veu per al disc i Icestorm van tocar un dels temes que més va ser aclamat pel públic, "Les Creus Vermelles" de Sangtraït, un gran tema. Com de costum el fet de no portar el setlist anotat va ser fruit de bromes entre els seus components, un clàssic.
Queien els temes i no van faltar les versions de "Of Wolf And Men" de Metallica i "The Bard s Song" de Blind Guardian. Entre elles anaven caiendo "Ullals De Sang", "Desterrats" i com no... "Fills Del Tro", és que si no la toquen, em vaig indignat! I van estrenar el tema, "Terres De Foc".
El so els va acompanyar, llevat puntualment algun problema amb el baix, però res rellevant.
Moment per sortir a prendre l'aire amb la calor que començava a fer-se notar a la sala mentre Pareidolian es preparaven per pujar a l'escenari. No havien presses, tot i començar tard els temps no s'estaven desmadrant.
Pareidolian venien amb un canvi en la formació, després de la marxa d'Esteban i Mireia, baixista i teclista, venien a Barcelona ja amb la formació de nou completa, Fox al baix ja es va presentar a l'Spanish Female Voices del passat juliol a Igualada i aquí s'estrenava Aleix als teclats. Pareidolian estan immersos en la gravació del seu segon treball que portarà per títol "Sueños De Hielo" del qual ja han deixat escoltar un tema "En Mi Habitación".
La sala potser sota una mica en el nombre de públic, però res massa rellevant, com comentava abans, es va mantenir amb un bon aspecte. La banda va sortir una mica nerviosa al principi, però van anar entrant en calor. Entre bromes Aleix que tot just porta un més a la banda anava arrencant les intros dels temes. Pareidolian amb un so experimental i amb bastants efectes pregravats no és la típica banda en què el teclista és només un matalàs, sinó que és part molt activa en el seu so i va sortir irat de la seva estrena.
Aquells que els hem escoltat des de fa temps, hem vist que han guanyat en duresa i contundència, fins i tot arribant a tenir algun tema més diguem... més comercial en el seu repertori, envoltat per altres més complexos, plens de pujades i baixades d'intensitat. Unes baixades que la nit de divendres em van donar la sensació de ser més de les habituals. Amb un setlist semblant al d'altres concert, va haver de ser l'ordre escollit o que un servidor, estava bastant cansat aquell dia per motius aliens al concert, que també pogués ser. Es van guardar una sorpresa per al final, amb la col•laboració d'Elisa Martín ( ex-Darkmoor, Dreammaker ) que va compartir veus amb Alba a "Atrapasueños" i... com canvia un tema amb una segona veu més agressiva.
La veritat és que Pareidolian estan en una espiral ascendent quant a presència en els escenaris i compositivament parlant, sempre mantenint dins d'aquest complex cercle de metall progressiu experimental on tot val i on s'intenta fer un pas més compositivament parlant i que tan complex és fer-ho quallar a les grans masses. Entre els temes que vam poder escoltar estan "The Last World", "Carrusel De Medianoche", "Tránsito A Agonia", "Eterna Sombra" o "Orion".
La nit anava avançant i el rellotge amenaçava la una de la matinada quan Drakum acabava de muntar el seu backline per començar, el dubte era... com anaven a ficar-se els vuit membres de Drakum sobre l'escenari. Sí he dit vuit i no m'he confós aquesta vegada.
Tot el bé que havia sonat la BeGood aquella nit va caure amb Drakum, no sé si per la quantitat i varietat instrumental o pel motiu que fos, el so va ser bastant lamentable, un violí que no s'escoltava, uns teclat que s'elevaven per sobre de tot el demas, una veu de Javi que a estones no es distingia... una pena, la veritat. El concert no es va poder assaborir tal com desitjàvem els presents.
De nou Drakum tenia aquest dilema de nou... ¿ Ens cabreamos o ens divertim ? Drakum, que ja tenen prou taules guanyades sobre els escenaris, com ja és habitual, va optar per la segona opció, si no podem resoldre-ho, gaudim, que el públic ha pagat una entrada i es mereix que donem el 100%. Una cosa així devia rondes pels seus caps.
La gent com abans, va minvar una mica, però res important. Una de les primeres sorpreses de la nit va ser que al poc de començar s'anunciés "Around The Oak", ja s'ha acabat ? ¿ Ja cap a casa ? Per a aquesta ocasió van canviar en setlist i acompanyats per l'un dels omnipresents de l'escena local barcelonina, Dani de Ravenblood, que va tornar a compartir escenari amb Drakum. Rememorant aquella temporada en què es podia veure a ambdues bandes sempre juntes en els concerts.
Una altra de les sorpreses va ser la tornada de "The Big One" al setlist de la banda, un tema que personalment sempre m'ha agradat. "Whisky", "Absinthe", "Spirit" o "Song For Your Death", a més de les versions de "Trollhammaren" i "Keelhauled", els temes anaven caient però ja es veia que anaven a haver de retallar una mica de temps quan s'estaven acostant les dues del matí.
Arribava el moment de presentar l'Oriol, que a partir d' ara passa a formar part estable a la formació de Drakum, amb el seu Whistle. Per variar no va sonar gaire bé la seva estrena, igual que la resta en aquesta descàrrega.
La nit es va tancar amb "Torches Will Rise Again", a l'espera que tinguem ja l'esperadíssim disc de Drakum, que ganes no en falten, mentre ens haurem de conformar veient-los en directe, que no és poca cosa. Una descàrrega que van rubricar amb taules i carisma davant del pobre so que van tenir.
I això va ser el que va donar de si la nit del divendres 6 de setembre amb tres bandes que per sobre de tot són grans persones i grans amics. Un concert amb aquest cartell era d'aquests que no es podien deixar escapar.
Les més llegides:
Suscríbete aquí!