Spanish Female Voices - 22/06/2013 Sala Rec On Fire (Igualada)
El passat 22 de juny vam agafar el cotxe i ens dirigim a Igualada, Destinació? El Spanish Female Voices al Rec On Fire d'Igualada per veure a set bandes de cantane femenina de l'escena catalana. En ordre de pujada al esenario Alchemist Vision, 6 Drops Of Blood, Resilence, Moonshide, Ankor, Pareidolian i MeNZiA.
Mai havia estat al Rec On Fire remodelat, abans de començar, ja veus que no està malament, una sala de mida petita, molt familiar i en què el tracte de la gent que la porta és molt proper, perfecte per a concerts d'aquest tipus i de bandes emergents. La barra a molt bon preu, cosa que s'agraeix i molt en els temps que corren i com mostra és que en tot moment veies la gent consumint, imatge que no sempre es repeteix en altres sales. Fins aquí tot correcte, però ... el so ... aquí ja la cosa no va ser tan positiva. No se si va ser una cosa puntual o no. Però la sonorització de la sala va deixar bastant que desitjar, sobretot en les dues primeres bandes, les quals, senzillament no es van escoltar, van sonar com una inintel • ligible massa sonora que no s'entenia res. ¿La culpa va ser de la sonorització de la bateria que feia pujar els nivells de la resta d'instruments per igualar? Potser ... per això no sóc tècnic, però el fet és que el volum era altíssim i faltava definició. La cosa va anar arreglant a mesura que avançava la nit, però no es va arribar a un so òptim. Tot no podia ser perfecte ... Dit això comencem amb la nit del metall femení.
Els encarregats d'obrir la nit van ser els nois de Alchemist Vision, un grup que conec des que van participar en la segona edició del Goblin Fest a La Sala de Sabadell. Durant aquest temps han estat una mica parats per canvis en la veu fins que per fi han trobat la Montse Mouro i estan desoxidando seu directe per tornar a la càrrega. Ara és quan hauria de comentar com sona la banda ... però no podré fer-ho, o no de la manera que caldria. El so no és que fos dolent ... no es podia distingir amb prou feines la veu de la Montse després de la bateria de Román, un baix que s'acoblava i saturava el so, i que malgrat que van intentar solucionar baixant el volum va seguir sonant força malament, i unes guitarres que sonaven a pèl, i que no tenien detall.
Tirant de memòria, si em va agradar veure que no se'ls ha oblidat el que és tocar en directe, sinó que sobre l'escenari van donar la talla. Tanco que una mica més de joc i de posada en escena els aniria genial, però en absolut res a objectar en la seva descàrrega. Una banda que abans de res transmet molt bon rotllo. El moment en què el públic va connectar més amb ells va ser amb la versió de Kiss "I Was Made Lovng You" que difícilment pots no tatarear en escoltar-la.
L'aforament rondava les 30 persones, 40 màxim quan van pujar a escena 6 Drops Of Blood, una banda que reconec que no tinc controlada i per sorpresa vaig veure alguna cara familiar sobre l'escenari. Segona banda i el problema de so va augmentar encara més. La bateria seguia per sobre de tot i el volum global era molt alt, el baix de nou sense definició ... una pilota de soroll. En aquest cas, les veus de Lídia quedaven encara més eclipsades i només es distingien els moments més aguts, la resta ... se sumava a indefinició global. Sincerament, una pena. I la sensació d'impotència d'estar escoltant sense poder-hi remei.
La proposta de 6 Drops Of Blood consisteix en una barreja de metall simfònic, amb veus femenines que tendeixen al líric, barrejant detalls més contundents i cors guturals. La posada en escena va estar força bé, encara que van estar una mica incòmodes sobre l'escenari, o aquesta va ser la sensació que em van transmetre. Seria pel so? Incorporant un teclat sobre l'escenari, tampoc estaven sobrats quant a espai. Caldrà veure en millors situacions per emetre un judici més objectiu. La proposta musical, sembla interessant, sembla perquè no es va poder apreciar massa donades les circumstàncies. Lidia a part de les veus també va tocar el violí en un dels temes.
Pausa, canvi de backline i torn per Resilence. Una banda que de nou desconeixia. És gratificant i alhora depriment el veure com hi ha tanta qualitat desconeguda per un servidor i per contra tan poc coneguda i reconeguda. Amb dos discos en el seu haver estan presentant el seu segon treball Versus Anima. Per a aquesta ocasió presentaven baixista, però van venir sense bateria, que ja el tenen però tan recentment que encara no podia participar en l'esdeveniment d'Igualada. Per a això van recórrer al Sr Asus, així ho van presentar com un membre més de la banda ... bateria samplejada gràcies a Moonshide que els van prestar el portàtil, per problemes tècnics d'última hora.
No sé si el fet que la bateria estigués pregravada i es poguessin baixar els volums estava relacionada, però per primera vegada en aquesta nit es va poder escoltar un bastant bon so, Resilence, van sonar bé, i vam poder gaudir d'ells. Gaudir, perquè tenen un directe molt ben aconseguit, una bona posada en escena amb què enganxar al públic.
Death metal melòdic amb tocs més moderns amb clares influències de bandes del rotllo In Flames. Realment em van agradar, una nova banda d'anotar a la llibreta de bandes interessants.
La temperatura a la sala anava en augment i estàvem arribant a l'equador de la nit, torn per Moonshide, la nova formació de David García. Una aposta per un metall progressiu ple de força, tècnica i sentiment, així ho definiria de forma ràpida i concisa. Tercera vegada que tenia l'oportunitat de veure'ls en directe. I crec que sense cap dubte, la millor de les tres.
Aquesta vegada feien aparició sense teclat, ja sigui per elecció del playlist o per comoditat, crec que és una bona decisió. En concerts de menys d'una hora, amb moltes bandes que requereixen canvis ràpids de backline, és una mica molest el muntar i més quan és un instrument que habitualment dóna problemes de sonorització.
La banda es va mostrar molt emotiva en la posada en escena amb una Mireia vestida en cuir, sembla mentida, però aquests detalls, fan guanyar octans en un directe. La dualitat d'energies de Dani i Mireia, més actius, Dani gairebé hiperactiu contrasta amb la concentració i sobrietat de les guitarres, especialment de David que emana emoció, es nota que per les seves venes corre el sentiment de cada nota que transmet en les set cordes.
La sala s'anava omplint una mica més, es notava que arribava el torn d'Ankor, que feien una parada a la gravació del seu tercer àlbum per reaparèixer sobre els escenaris. Per no perdre la forma i suposo matar el cuquet dels directes.
Els problemes de so van fer de nou aparició ... si bé és cert que no va ser com al principi. Malgrat no sonar del tot bé, ja es podien escoltar i malgrat que els acoblaments feien les seves aparicions una i altra vegada, les veus, s'anaven per moments i el so estava una mica saturat, vam poder gaudir d'Ankor.
Ja ni recordo les vegades que els he vist ... moltes ... i segueixen gaudint sobre els escenaris i segueixo gaudint veient sobre ells. Des del primer moment van sortir a passar-ho bé ia fer gaudir al públic amb els temes del seu segon disc My Own Angel. No podia faltar el tema del seu tercer vídeo, "I'll Fight For You", Igual que la versió de Sistem Of A Down" Chop Suey! ". Fito es va agenciar del micro per a una versió, si ja és una bèstia a la guitarra ... ni us explico com es transforma al posar-se al davant .. . cal veure-ho.
Van tancar amb "Remaining" primer single de My Own Angel com no podia ser d'altra manera. Un directe addictiu i explosiu el d'Ankor i no ens van defraudar. És igual que toquin en una sala petita o en un festival Ankor és Ankor.
El rellotge passava de les dotze ... la cosa s'estava allargant i les cames ja començaven a cansar-se de tant caminar ajupit i fent fotillos però encara quedaven dues bandes per passar pel Rec On Fire. Abans de MeNZiA, tocava el torn de Pareidolian, una banda com mica peculiar quant a l'estil, metall experimental, una complicada proposta per a aquells que vulguin sortir de les línies típiques del metall.
La banda afrontava aquest concert amb alguns canvis en la formació que els havien obligat a suspendre algunes actuacions prèvies. Mireia i Esteban, teclista i baixista han abandonat recentment la banda per problemes personals. Aquesta nit presentaven a Fox nou baixista i seria el seu primer directe. Amb els teclats no va quedar altre remei que llançar Aliena ... és complicat escoltar Pareidolian sense els teclats ni arranjaments pregravats ... perdrien massa i no serien ells.
Aquesta nit no hi havia la decepció ... i Pareidolian no va ser una excepció, excepte la primera meitat del concert, en aquesta part final totes les bandes les he pogut veure en bastants ocasions, podent valorar l'evolució sobre les taules ... i de nou Pareidolian superar el llistó. Pel que fa a tècnica i so, la banda sempre s'ha caracteritzat per aconseguir normalment bones actuacions, sempre que les condicions han estat propícies. Aquesta nit la banda va tornar a sonar bé, els problemes de so s'anaven solucionant. Però el que més em va cridar l'atenció és com s'han posat les piles per millorar en la posada en escena. Més dinamisme, i més interactuació entre ells. Fox al baix se surt en aquest punt, sense parar quiet ni un moment i contagiant d'això a Torris, igual que Aliena que va estar molt més activa que mai.
Les dues ... ¡¡I encara quedava MeNZiA!! Ja amb Pareidolian la quantitat de públic va ser minvant, ja érem uns quants, eren moltes hores i era bastant comprensible el cansament del personal. Però aquí quedàvem els bons ... alguna cosa haurem de piropearnos, no? Realment no érem molts, però lliurats, d'això no hi ha dubte.
MeNZiA ... no sé per on començar ... no són una banda qualsevol, et podran agradar o no ... però és innegable que en cada un dels seus directes surten a menjar-se l'escenari. Des Roger a la bateria fins a Gat en les veus no volen deixar ningú indiferent. Hi directes i shows ... i MeNZiA són d'aquests últims, un directe treballat i preparat per fer-nos reaccionar. Gat provocativa i sensual. Berni al baix i Didac a la guitarra vibrant i Montse als teclats com una nina posseïda. Una posada en escena circense i tragicòmica, com la banda, divertida però posant l'accent en els problemes socials.
El moment més àlgid de la seva actuació va ser quan van començar a tocar la banda sonora de Bola De Drac, no va quedar ningú al backstage ni a la terrassa del local, van sortir tots els que encara estaven reposant ... no hi ha qui es resisteixi a una dosi de frikisme relacionat amb la nostra infància. Com no podia faltar, la sang va tornar a brollar de les boques de MeNZiA literalment, usant bosses de sang, un a un anaven mossegant i expulsadla per les seves boques ... un punt final perfecte per a una bona descàrrega i una bona nit de metall.
Gairebé les quatre ... l'Spanish Metall Voices arribava a la seva fi ... una bona nit entre bandes, bon rotllo, on conèixer noves formacions i malgrat que el so al principi va ser molt dolent ... la sala va saber reconduir-lo, de manera que es mereixen un agraïment per part de tots, una sala petita i fora del circuit de grans sales i amb un gran tracte personal.
Esperem que aquest festival es pugui repetir en una segona edició ... però si s'admeten suggeriments o peticions ... que duri menys de deu hores per favor ... que alguns ja tenim una edat ...
Les més llegides:
Suscríbete aquí!