Rafa Blas - 22/11/2013 Sala Bikini (Bcn)
El passat 22 de novembre, Rafa Blas va fer parada a la sala Bikini de Barcelona en un altre bolo més de la aquesta gira presentació anomenada "El meu Veu" i ho va fer envoltat de grans i coneguts músics.
Després d'uns dies de silenci per reflexionar sobre el que ha passat en els últims concerts de metall als quals he assistit, per fi em decideixo a parlar sobre el xou de Rafa Blas a Barcelona del passat 22 de novembre.
Va ser un concert en què hi va haver moltes sorpreses, per començar el públic assistent ja que no és habitual veure a les persones que acudirien a un directe d'Alejandro Sanz o Antonio Orozco, amb el repartiment de músics que hi havia sobre l'escenari.
Per donar començament va sonar una versió, "The Final countdown", tema ben escollit ja que és un conegut arreu del món siguis metalero o no. Sens dubte va ser una sorpresa perquè potser esperà vem el tema single amb el qual arrenca el seu à lbum, "Vivir, Morir" que no va tocar fins a l'antepenúltima intervenció. Pel que fa al so al principi va deixar una mica que desitjar la qualitat de la veu ja que el micro no estava ben ajustat per treure tota la potència que més endavant va mostrar Rafa a la veu.
Els temes que es van donar posteriorment sà que eren del seu primer treball com és el cas de "Vivo en la Oscuridad" i "Aquà y ahora" en els quals cal destacar l'energia, la passió i les ganes que va posar de Matt de Vallejo, bateria que està fent la gira juntament amb Rafa, que sens dubte va ser el gran protagonista del xou ja que es va deixar la pell a l'escenari animant al públic des de la seva tamboret en què vam poder veure de peu sobre en diverses ocasions, sens dubte un dels grans.
Amb Andy C. als teclats donava inici a un dels temes en què Rafa va mostrar la seva part més interpretativa, "Hijo de la Luna" sens dubte va ser un gran moment de la nit juntament amb la versió de la cançó eurovisiva de "Quédate conmigo", en què vam poder escoltar frases com "Rafa, tu ets la veu d'Espanya" i en què torno a repetir, Rafa em quedo amb tu perquè realment vas arribar al públic.
Després de "Brindaré por tÃ", va arribar un dels grans moments de la nit amb el sol de bateria de Matt en el que sens dubte va mostrar una vegada més la tècnica i l'energia que té aquest noi quan està en un escenari. Al llarg de tot el concert van haver de pujar el bombo a la plataforma ja que gairebé el bolca com en unes 7 ocasions.
La següent cançó Rafa la va presentar com una festa, "A quien le importa" va ser un tema en què el públic s'ho va passar bé corejant-la i ballant, després de la qual baixaria les revolucions amb les tres següents de carà cter més lent: "Noches de Blanco Satén", la potent "Sigo aquÃ" i "Sin pedir nada a cambio".
Va arribar el moment d'incloure un tema que no està en el disc, atrevint-se amb una de les veus masculines més grandioses de la història del rock com és el cas de "The show must go on", de Queen.
El segon gran moment de la nit va arribar amb la intervenció instrumental que van fer els grandÃssims músics que estan acompanyant Rafa en aquesta aventura, sens dubte va ser el moment més destacable de tots, ja que per un moment tots estaven desinhibits sobre l'escenari movent i donant espectacle. La pena va ser que el 85% d'assistents no van saber valorar, ni tan sols sabien qui eren, però bé la gent del "mundillo" vam acabar molt satisfets de veure a Juan Saurin a la guitarra, Andy C. als teclats, Matt de Vallejo a la bateria i Fer Varela al baix gaudint al mà xim.
Aquest va ser el punt d'inflexió del bol ja que a partir d'aquà Rafa Blas va sortir amb una altra actitud a l'escenari, potser amb la qual m'hagués agradat veure'l durant tota la nit, ja que fins ara només mirava per la veu, mostrant-se està tic i mostrant una faceta que no fa justÃcia al rodatge que té Rafa com a músic. Aquest va ser el moment en què va començar a sonar el single de presentació "Vivir, Morir" en què es va deixar la pell movent-se per tot l'escenari, animant al públic i en el qual ens va deixar algun gutural a més d'unes posis dignes d'un bon front-man.
Arribant al final en penúltima posició va sonar el tema ja escoltat a la televisió per Rafa, "It 's mi life" en el qual com en l'anterior va tornar a sorprendre per l'energia i la garra posada en aquesta recta final.
Però, amb quina podria tancar el concert si no és amb la cançó que va fer que avui pogués estar on és? La cançó que va escollir per a les audicions a cegues en la qual va fer que tots voldrien tenir a Rafa en el seu equip, va ser l'encarregada de baixar el teló. Amb "Highway to hell" es va acomiadar de la seva emocionat i entregat públic.
No m'agradaria acabar sense manifestar una mica del que em vaig adonar en el transcurs de la nit. Donada la meva proximitat a l'escenari vaig poder observar el setlist preparat per a aquest concert i per a sorpresa meva vaig veure com havien dos temes titllats de la llista, la qual cosa em deixo molt trist ja que la gent va pagar una quantitat elevada per veure el directe de Rafa, i atès que eren els únics en actuar potser pugui dir que vaig quedar decebuda amb aquest succés.
Les més llegides:
SuscrÃbete aquÃ!