SatanArise en Facebook
Crónicas de conciertos - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

SOTO + Big Clyde + JD Miller Urban Rock Concept (Vitoria)

Avalanch + Regresion Bikini (Barcelona)

Secret Rule Festo Die Hydria Gibraleon (Huelva)

Sutagar + Rat.zinger + Narco + Desakato + Exceso Poble Espanyol (Barcelona)

Zenobia + Regresion Stage Live (Bilbao)

Ankor + Astray Valley + Arcanus Bóveda (Barcelona)

Ravenblood + Scape Land + Crummy Hall (Málaga)

Retales + Ravenblood + Embers Pride Gruta 77 (Madrid)

Orion Child + Crusade of Bards + Crash Kidz Khitai (Madrid)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Tales of Gaia + Illusion + Haunted Gods Monasterio (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Zenobia + Regresion Prince (Granada)

Crystal Viper + Kilmara Nazca (Madrid)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior + Dragonhammer + Aquelarre Bóveda (Barcelona)

Night Heart Sala The Times (Toledo)

Zenobia + Regresion Shoko (Madrid)

Inmoonere + Moonshide + Astral - 11/05/2013 Estraperlo (Badalona)

Inmoonere + Moonshide + Astral - 11/05/2013 Estraperlo (Badalona)

A l'hora de començar el concert, unes 30 persones, això si, molt entregades, van gaudir de l'inici del xou per part de Inmoonere. Inmoonere és una banda de la província de Tarragona, la qual desconeixíem i practica un metall amb tocs i arranjaments simfònics, dels quals cal destacar que canten en català.

Inmoonere + Moonshide + Astral - 11/05/2013 Estraperlo (Badalona)La formació ens va sorprendre gratament amb un gran concert impol·lut i de gran qualitat. La banda es troba a les portes de la publicació del seu primer àlbum "Un dia perfecte per morir" i que constarà de 11 temes cantats íntegrament en català.

La posada en escena de la banda que va obrir amb "Digue'm qui sóc" és sòbria però efectiva, des dels teclats a la part posterior de l'escenari a càrrec de Damià Bonet, amb gran protagonisme, fins l'encarregat de realitzar les tasques de frontman, Daniel Luaces.

La veu d'aquest està treballada i té un característic timbre agut. Va constar de bona tècnica interpretativa i va animar els assistents, que encara que van anar pujant gradualment en nombre, no hi va haver una gran entrada, encara que això si, repeteixo, entregadíssims tots al ritme de "Fes-me terra" o "Tan Sols Criatures".

Les guitarres van anar a càrrec d'uns dinàmics José Ramón Romero, que va fer les tasques de solista i de Mario Tàpies que amb una estupenda guitarra tipus Les Paul, va oferir també un gran repertori de cares i poses que van ajudar el públic a ficar-se dins del bol, doncs pocs, però ben avinguts i animats!

Van seguir volant temes i la gent anava entrant en calor, mentre la sala acollia la seva màxima esplendor superant la quarantena de persones. No és una gran entrada, però suficient com per recordar la nit com una gran nit de música per part de bandes i públic assistent.

El baix de David Valera, va fer de base rítmica al costat d'un entregadíssim Pedro Gutiérrez a la bateria, al que es veia gaudir, concentrat, mentre la banda desgranava a una temes com "Fugint del món" o una que fàcilment es va fer coreable "Negre o Blanc".

Abans de tancar la descàrrega d'una hora aproximada de durada amb el tema que donarà nom al seu imminent publicació "Un Dia Perfecte Per Morir", ens van delectar amb una balada a veu i piano. Una balada trista, que tracta sobre la pèrdua d'un ésser proper, anomenada "De Cop i Volta" que ens va posar la pell de gallina per la sensibilitat tant de la composició com de l'execució.

En definitiva, bona banda a seguir i amb una cosa molt important: Un directe que enganxa i fa gaudir fins i tot als "desconeguts" com un servidor.

Inmoonere + Moonshide + Astral - 11/05/2013 Estraperlo (Badalona)Inmoonere + Moonshide + Astral - 11/05/2013 Estraperlo (Badalona)Inmoonere + Moonshide + Astral - 11/05/2013 Estraperlo (Badalona)Inmoonere + Moonshide + Astral - 11/05/2013 Estraperlo (Badalona)

Inmoonere + Moonshide + Astral - 11/05/2013 Estraperlo (Badalona)No fa molt de temps que vam tenir el plaer d'assistir al debut en directe d'aquesta banda creada i liderada per David Garcia (ex-Amadeüs) que s'ha sabut envoltar d'una sèrie de músics d'una qualitat i una tècnica exquisides.

La banda acaba de treure el seu EP debut al gran públic anomenat "Chains of Agony" a manera de carta de presentació mentre ultimen el que serà el seu primer treball de llarga durada.

El primer que cal destacar del directe d'aquesta nit, és l'evolució en directe que vam poder apreciar respecte al seu debut al passat concert Solidari. Es nota que es troben més còmodes i conjuntats, i que han fet ja alguna bitlla entre mig que els ha permès gaudir i deixar-se anar en la descàrrega en lloc d'estar més pendent del so i dels companys.

Van obrir amb un tema que no es troba en l'EP, "Hidden", on des d'un primer moment vam poder veure alguna cosa que ja sabíem a nivell personal, però que va ser una constant en tota la nit. En Moonshide, qui no és un virtuós és perquè és molt virtuós.

La tècnica que desgrana "Luis del Canto" amb la seva guitarra "rítmica" de 7 cordes, i poso cometes, perquè tros de guitarra rítmica, és espectacular i dóna un arrodoniment al so de la banda, realment envejable.

Com Mireia ens anava explicant, van anar desgranant temes de la seva presentació com "Chains of Agony" o "B/W", en el mateix ordre en què apareixen en l'EP. Mireia Costa, ja ens va semblar en el seu moment una vocalista de talent, però aquesta vegada amb la banda més conjuntada i amb un bon so sobre i davant de l'escenari, es la va veure amb una comoditat i una desimboltura que realment li va permetre desenvolupar la seva veu, talentosa i potent, perfectament conjuntada als complexos sons progressius de la banda.

Després de "Helpless Wretch", ens van presentar un nou tema anomenat "Everlasting", així que els assistents vam poder gaudir d'alguna que una altra primícia, a part d'una demostració de combinació de composicions complexes que malgrat tot, donen peu a temes harmoniosos i de fàcil escolta, així com de gaudir el directe des del primer membre a l'últim incloent els cops de baix de Daniel Barros, fent palès el domini de tot tipus de tècniques, sent molt més que una base rítmica i melòdica.

Un altre gran canvi respecte a l'anterior vegada que els vaig poder veure, és que ja han pogut grabar en samplers els teclats, alliberant així a David de fer de multiinstrumentista i podent-se dedicar de ple a la guitarra, com va demostrar en el tema basat en la primera part de Moonlight, la sonata clàssica de JS Bach, on va donar tot un recital.

Aquest fet li va permetre també realitzar les tasques de corista de la Mireia, deixant-nos, almenys personalment, completament meravellats de la veu i entonació que també té el músic, demostrant la seva faceta completa com a tal i no com a simple guitarrista.

El tancament del directe va ser amb el mateix tema que tanca el seu EP, "Meltdown", on com a llarg de tot el bolo, la bateria d'Alberto del Canto, no es va quedar enrere a l'hora de rebre lloances del públic.

Qui tingui ocasió de veure el directe d'aquests nois i agradi de gaudir de virtuosisme metaler combinat amb melodies i temes de fàcil entrada, que no es perdi l'oportunitat.

Inmoonere + Moonshide + Astral - 11/05/2013 Estraperlo (Badalona)Inmoonere + Moonshide + Astral - 11/05/2013 Estraperlo (Badalona)Inmoonere + Moonshide + Astral - 11/05/2013 Estraperlo (Badalona)Inmoonere + Moonshide + Astral - 11/05/2013 Estraperlo (Badalona)

Inmoonere + Moonshide + Astral - 11/05/2013 Estraperlo (Badalona)I finalment, anava passant el temps, la nit ja estava entrada i va arribar el torn d'Astral. Ens va fer por el fet que la sala s'havia buidat ostensiblement, però per fortuna, únicament el vici del tabac havia deixat el local completament sec, doncs a les primeres notes de la introducció, la gent va tornar a entrar per veure el final de gira de aquests nois, que presentaven el seu primer EP presentació "Mundo Perdido, Mundo Prohibido".

Un cop va sonar la intro, es va fer la música i ràpidament va aparèixer en escena José Cebrián, al que, cal dir-ho, ens va cridar l'atenció el nivell de ruptura dels seus pantalons, que com ens va explicar més tard, era a causa d'un accident i no a un fet estètic.

Astral practiquen un metall a cavall entre el power metal melòdic i el progressiu, una barreja molt i molt atractiva ja que conjunta la facilitat d'escolta dels temes power, amb la complexitat executòria i compositiva de temes progressius, de manera que entren ràpid i sobre no avorreixen a la quarta escolta; traslladant aquest fet al directe, ens trobem amb un altre elenc de músics d'un nivell veritablement alt.

"Pacto de Cristal", inclòs en l'EP, va ser el següent tema a desgranar i una dels punts identificatius de la banda és la característica veu de José Cebrián que va ratllar a gran alçada, clavant el que hi ha plasmat en el treball d'estudi, així com deixant-nos bastant estupefactes davant els aguts que va ser capaç d'executar.

"Fuga Perpetua" i "Eterna Luz" van ser els següents temes que ja coneixíem. El so de la banda va ser espectacular, sobretot tenint en compte també que no són temes "facilets" i que a més, la posada en escena de tots els membres és molt bona regalant posis, somriures i detalls que sempre agrada veure com públic, demostrant gaudir sobre l'escenari i contagiant tant a la gent que coneixia els seus temes, com als que no.

Rafa Such, va estar fent cors, desgranant notes amb la seva guitarra sense cap error i sobretot fent broma de manera constant, cosa que va facilitar l'acostament dels assistents i va caminar compenetrat alternant solos amb Ruben a l'altra guitarra, que ens va deixar una altra vegada bocabadats, no només per la seva tècnica, sinó per la seva interpretació, amb una desimboltura total, jugant a tota velocitat amb el mastil de la seva guitarra, tant del dret, com per la part superior d'aquest, com si d'un teclat es tractés.

Moment de relax amb la balada "Ella", inèdita per les meves orelles, i en el qual Hector Sierra, alma mater de la banda, va deixar constància de les seves virtuts com a teclista i com a compositor. Molta força en la veu de Jose que a més es va encarregar d'exalçar al seu company de manera totalment justa.

Després del descans de la banda va arribar el moment de plantejar-se si és que el concert estava arribant a la seva fi, o què més podria fer la banda en directe ja havia desgranat pràcticament la totalitat del seu treball i entre aquestes elucubracions amb la resta de la banda va pujar a l'escenari Israel Ramos, vocalista d'Amadeüs i properament del nou projecte d'Alberto Rionda, Alquimia. I davant l'expectació del públic, o almenys de la meva, va començar a sonar Forever de Kamelot, tema que van alternar vocalment Israel, brodant la interpretació, al costat de José aconseguint harmonies vocals en algun moment realment memorables. En aquest moment a part de gaudir, et fa una mica de pena, veure que només gaudissin de moments com aquest una mica més de 40 persones per un preu d'una sola xifra, quan després a veure als de sempre, una altra vegada (compte, que a mi també m'agraden), es paguen sense parpellejar fins a tres xifres de cop. Impressionant tot el personal que es trobava a l'escenari!

Moment de covers, després d'acomiadar i agrair a Israel, tocant un parell més d'elles abans de acomiadar-se amb el tema que clausura el seu treball de presentació també: "El momento de la verdad". Astral, a més de desgranar qualitat, també alternen amb l'alta velocitat, en aquest cas comandada per la bateria de Fran, que alterna doble bombo molt veloç, amb moltíssims canvis de ritme que enriqueixen cadascun dels temes.

Curiosa la presentació de la banda, en la qual cada músic va tenir el seu moment i en el qual es va fer especial menció a Javier, com a baixista amant de la rumba i que va demostrar al llarg de tot el directe molta tècnica importada també d'altres estils, fent del baix de Astral un recurs potent i no un afegit més.

Realment, vaig començar cansat la nit de directe i va ser la força, energia i la transmissió d'aquestes tres bandes la qual em va aixecar i em va fer vibrar de valent ja que es va veure un elenc de músics completament professionals i d'altíssima qualitat, que a causa de les condicions de l'escena en general, es veuen relegats a la categoria d'amateur en molts casos o senzillament amb un reconeixement escàs per la qualitat i el treball que realitzen.

Inmoonere + Moonshide + Astral - 11/05/2013 Estraperlo (Badalona)Inmoonere + Moonshide + Astral - 11/05/2013 Estraperlo (Badalona)Inmoonere + Moonshide + Astral - 11/05/2013 Estraperlo (Badalona)Inmoonere + Moonshide + Astral - 11/05/2013 Estraperlo (Badalona)

.

Set List Inmoonere

Digue´M qui Soc
Fes-Me Terra
Tan Sols Criatures
Respira El Present
Si Ho Vols Deixar Estar
Ens Fumem Les Hores
Fugint Del Mon
Negre O Blanc
De Cop I Volta
Ella
Un Dia Perfecte Per Morir

Set List Moonshide

Hidden
Chains of agony
B/W
Helpless wretch
Everlasting
Solo David (basado en bmw 847 de Bach y la 1a parte de Moonlight Sonata)
Meltdown.

Set List Astral

Mundo perdido, mundo prohibido
Tiempos de esperanza
Pacto de cristal
Fuga perpetua
Eterna luz
Ella
Forever (Kamelot)
Cover
I drove all night (roy orbison)
El momento de la verdad

Crónica realitzada per Víc Salda
Fotos per Vica Arise
20/05/2013

Les més llegides:

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.