Estem farts, jo mateix moltes vegades, de dir que la música en directe està morint. En el primer lloc d'aquesta reflexió, almenys jo i al meu entorn, quan diem música, volem dir metall; perquè la música en si segueix el seu curs, ara bé, això únicament era una observació sense més pretensions.
Tornem a començar: Se sent molt això de que el metall en viu ha mort, després d'anar a concerts amb sales mig buides, i músics perdent diners a expuertas en lloc de guanyant pel seu treball. Bé, això és cert. True story.
D'ahi es comença a divagar sobre el públic, que si no té sentit, que si no dóna oportunitat a bandes noves, que si només segueixen els de sempre, que són els que els mitjans i festivals els donen pista i un pas més enllà amb 1 typical "La gent no té criteri". Bé, d'acord, cert. La gent si li endolles a la tele a Chikilicuatre, s'ho menja, i si li fiques metall com amb Rafa Blas, Espanya és heavy; bé.
Però hi ha un petit reducte d'imprescindibles que sí. Que investiguen, que estimen el metall, que donen oportunitats i que van a concerts i són els que mantenen viva la flama i donen esperança a moltes bandes que després el boca a boca funcionarà. Fins i tot de vegades sorgeix efecte i bandes teòricament petites aconsegueixen omplir grans sales, donar conciertazos i pujar a poc a poc esglaons en el reconeixement i és que també dic molt sovint que musicalment el metall gaudeix de millor salut que mai amb músics d'una qualitat enorme i bandes que senzillament són la bomba, encara que no siguin conegudes.
Però a vegades, vas a un concert per donar una oportunitat o perquè coneixes a una de les 2 o 3 bandes que toquen i et trobes en posició de vergonya aliena. Una sala de mida mitjana mig buida, unes bandes que ja surten tenint en ment que van a palmar pasta per estar ahi i que potser els suposi un sacrifici en el seu material o en el pagament del lloguer del local d'assaig, genera tensions; encara que altres bandes surten a donar-ho tot com si fossin Iron Maiden a l'estadi olímpic, amb actituds lloables però que resulten vergonyoses a tenor del que està sonant: Cal tenir criteri cap a un mateix!
Si lideres un grup i no està preparada o el que fas és una mier ~ # @ € ~ # has de ser capaç de veure-ho. Una cosa és que la teva visió musical no sigui compartida i una altra és que la banda no estigui preparada, fallin notes, els instruments estiguin desafinats, la bateria sigui incapaç de mantenir el ritme i que el vocalista no sàpiga afinar ni ho hagi fet mai. Una mica de respecte cap a un mateix, cap a les altres bandes i cap al públic, per favor. Assaja més, prepara-més, canvia de membres si cal o no et dediquis a la música si no vals.
Vindran quatre amiguets que no han trepitjat una sala de concerts en la seva vida més que per veure a Maná o Coldplay i es van a lliurar al màxim, possiblement borratxos ja, i et van a fer sentir Déu, però no hi ha una qualitat mínima .
I després, els mitjans de comunicació. Potser em tiri pedres sobre la meva pròpia teulada, i per això mateix Satan Arise de vegades es queda fora de grans concerts massius, però no pot ser que acreditis a qualsevol tio que hagi decidit crear-se un bloc, que no sàpiga ni escriure, que tiri unes fotos que donin vergonya i danyin la vista només mirar-les i que a més es creen (que ràbia de comparació) Rafa Basa.
El global del que queda és una sala buida (si hagués estat un petit pub, potser s'hagués creat ambient i hagués anat tot millor), una banda que fa el ridícul, una pseudo-premsa que no sé bé quin paper pot aportar i el pitjor: Un escàs públic que surt tan desencantat que s'ho pensarà dues vegades abans de tornar a gastar 5 € a un concert. Perquè abans prefereixen estalviar-se 10 vegades 5 € i invertir-lo en veure una altra vegada a Iron Maiden; bo, segur que ho van a gaudir perquè encara que estiguin vells, trauran grans ninots de goma, tiraran focs artificials, veuràs algun video i sobre t'agraden les seves cançons .... I de camí has deixat una de les X bandes que si que valia , cremada, sense un dur i plantejant-quin sentit té tocar en viu ...
Ara qui, ¿qui és l'assassí? Ara el teu ............., cabró! [ompli els espais en blanc]
