SatanArise en Facebook
Opinión - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Night Heart La Nave (Canals)

Avalanch + Regresion Bikini (Barcelona)

Secret Rule Festo Die Hydria Gibraleon (Huelva)

Sutagar + Rat.zinger + Narco + Desakato + Exceso Poble Espanyol (Barcelona)

Ankor + Astray Valley + Arcanus Bóveda (Barcelona)

Ravenblood + Scape Land + Crummy Hall (Málaga)

Retales + Ravenblood + Embers Pride Gruta 77 (Madrid)

Orion Child + Crusade of Bards + Crash Kidz Khitai (Madrid)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior + Dragonhammer + Aquelarre Bóveda (Barcelona)

Night Heart Sala The Times (Toledo)

Descansa en pau, vell amic

Descansa en pau, vell amic

Avui assistim a un funeral. El funeral d'un amic comú a tots els que posem negre sobre blanc per afició, compromís, treball i un llarg etcètera.

Durant molt de temps, fidel amic, ens has guiat, ens has aconsellat fidelment, ens has ensenyat, i quan no t'hem prestat atenció, ens has enfonsat a terra, per després tendir una escala de nou cap amunt. Lliurat com un amic, magnànim com un pare, indestructible com una roca, necessari com l'aigua a un peix. Però avui et diem adéu, esperant que algú torni a nosaltres amb el teu missatge.

Estic parlant, el meu bon lector, del rigor. D'allò que havia de guiar sempre i en qualsevol àmbit de la vida nostres actes. Avui en concret parlaré del rigor periodístic dins el microcosmos del metall, que jeu en una cuneta, oblidat, ferit de mort i inatès.

Molts són, els que, amb l'adveniment de les ja no tan noves tecnologies, s'han encoratjat a posar les mans sobre d'un teclat, i qual criatura amb plàstic de bombolles, aporrejar-lo fins que aquest rebenti per complet, sense cap motiu, ni formació inicial, ni ganes d'adquirir una mica de coneixement a priori (encara que només fos per evitar l'apocalipsi ortogràfic). Simplement perquè es pot, mateix modus operandi del qual tira merda a la seva canonada però s'enfada perquè la casa fa pudor.

Tots tenim clar que el periodisme musical és, en gran part dels casos, per amor a l'art (servidor també, no ens portem a engany), i això és el que fa aquest assassinat encara més atroç.

No cal que se li tingui una obsessió a plantar lletres en un .doc per escriure un article sense faltes d'ortografia (tingueu almenys la decència de passar el corrector). No cal estimar el periodisme d'investigació per saber si el productor de tal grup, o el nom de tal membre es diu Pepito i no Pepón.

Ara bé, ni l'esmentat a dalt cal, ni ho és fer un bloc o una pàgina web per defecar sobre de la RAE, de la carrera de Periodisme ni de la feina dels músics (que també treballem molts per amor a l'art i no hi ha un grup d'una mínima respectabilitat que es fiqui en un estudi a gravar un disc sense tenir ni idea de què ha de gravar). Però com diu el refrany: "Les coses, o es fan bé, o no es fan". Quan s'estima alguna cosa, se li posa dedicació, il·lusió, afecte, ganes de millora, etcètera. I si no, no ho facis, carall, que hi ha millors coses a fer a Internet que vomitar bajanades.

Crítiques fetes amb presses, cròniques que s'obliden d'un grup o en què el responsable arriba tard, noms de grups mal escrits, supèrbia, orgull. No citaré directament a ningú, ja que no cal. A Internet tot queda registrat i al final, tot se sap.

Per descomptat, hi ha també el cas del qual es munta un mitjà per poder anar al pròxim bolo d'Iron Maiden sense pagar un miserable euro, i naturalment, el egòlatra que vol brillar i li és igual com, si d'or i llorers o d'humitat de la merda d'articles que deixa anar.

Aquests dos últims casos no admeten opinió, només una pallissa de pals, per trepes. El que alguna cosa vol alguna cosa li costa, així que ja que no pagaràs, almenys escriu bé, condemnada rata de claveguera.

Comptat i debatut, companys de gremi, que com jo seguríssim feu això per compromís amb el metall local, feu com el qualsevol àmbit de la vida: Esforceu, i que us llueixi el pèl, que amb Marianico el curt armant la grossa en les altes esferes ja en tenim prou.

És el lector el que escull el medi, i és el medi el que vol que el lector sigui ... ¿El medi?

Res més a afegir. Rigor, amic meu, si et queden forces veu a un curandero, a un hospital o al veure la Teresa de Calcuta i posa't a to, que tens moltes hòsties que repartir.

DLane
16/03/2015

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.