L'ésser humà és com és...i la cabra cap a la muntanya
Avui m'estreno en aquesta secció de la qual hi ha moltes ganes i ho faig amb una publicació més negativa, ja que tenia un article molt més positivista i d'admiració, però ho deixaré per un altre dia, ja que estic una mica indignat.
El panorama musical està malament. Això ho sabem tots; no és cap secret i el metall, ja que fins i tot pitjor i les circumstàncies no ajuden. La societat està malament i els que ens haurien de guiar sobre com sortir, no estan per la feina. És més important salvar el seu patrimoni i incrementar i perquè la gent no es distregui massa, anem a treure-li el cultural, posant traves diverses a concerts, esdeveniments i espectacles. Res de nou sota el sol i no puc aportar més que la meva indignació, però el meu article no va sobre aquesta merda, que ja coneixem de sobres.
Hi ha molta gent que per diversos motius (jo m'incloc entre aquesta gent) gira i voleteja al voltant de les bandes. Bé sigui per excés de temps lliure, per passió pel metall, per curiositat, per implicar-se en un projecte en el qual es creu, per ser fan i voler el millor per a aquesta banda i fins i tot per diners (mal assumpte, perquè d'això últim no hi ha) ... el cas és que cada banda, té el seu entorn (famós en l'àmbit futbolístic gràcies a Cruyff).
Les relacions humanes, sempre han estat complicades. Hi ha parelles que trenquen i passen a odiar-se i fins i tot a fer-se la vida impossible. Hi ha amics que s'enfaden i es converteixen en enemics acèrrims o senzillament els porta a ignorar. Hi ha treballadors que donarien la vida per la seva empresa, i un determinat dia, per un acomiadament, un mal comentari o un senzill "hastaloshuevos" se'ls gira el cap i actuen en contra dels interessos d'aquesta. També en ambients familiars són conegudes les disputes per herències, decisions compartides o senzillament perquè la teva família t'ha tocat i no les has triat.
Possiblement això sigui, sense més, el motiu i l'explicació de la meva reflexió. Però tot i això, tot i que l'humà és humà i porta inherent a ell totes aquestes coses, segueixo sense entendre aquests comportaments i menys encara aplicat a bandes de música, concretament a una de les escenes més tocades: el metall.
¿Egos majúsculs? ¿Cabrejos magnificats? ¿Avorriment? Jo mateix, he format part d'aquest entorn d'algunes bandes i crec que segueix sent així. T'obres a una gent amb la qual t'identifiques amb la seva música i probablement descobreixes persones adorables que et sedueixen i t'ofereixen la seva amistat, que reculls i t'enriqueix com a persona. Després, la música passa a un segon pla i entren els éssers humans i les seves relacions.
La veritat és que m'indigna i em custa molt comprendre, per molt aférrimo que siguis a un grup, per molt dins que t'hagis aconseguit ficar, que s'intenti prendre la direcció d'una banda i si no se segueixen aquestes guies, s'entri en desqualificatius personals, i en la intenció de l'enfonsament d'un grup. Si vols portar a un grup per un camí, o bé et creguis la teva pròpia banda, compons i assages, et busques músics que encaixin i el teu manes, o senzillament, en el millor cas, seràs part d'un equip democràtic i punt. No entenc aquestes rebequeries que porten a insults i publicacions senzillament lamentables amb crítiques destructives en les xarxes socials, que tant de mal poden fer. Mutis pel fòrum i fins demà.
Un altre tipus similar d'indignació, em generen les crítiques destructives bé sigui de "mitjans especialitzats", bé sigui de particulars. En Satan Arise, tenim una regla que intentem seguir gairebé sempre: "Si no tens res bo que dir, no diguis res i la crítica, mai destructiva". Cadascun té el dret de seguir el seu camí i creure en ell i sempre he reclamat el dret a equivocar! Per què crucificar algú per això?
No tinc molt més que exposar més que, si no t'agrada, hi ha més peixos al mar ia una altra cosa papallona, que si sents la música dins, fer mal a una banda és fer mal a l'escena en general i prou problemes té un grup per sobreviure, com perquè el teu entorn et s'enfonsi des de dins, traient draps bruts i desvaris que t'han ofert el privilegi de viure i compartir.
I per descomptat, va extrapolar a la vida en general! Que tot seria molt més fàcil si relativizáramos les coses i actuéssim una mica més fredament amb cap i amb cor, no només amb una de les dues coses.
Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /web/htdocs/www.satanarise.com/home/sources/ob_page.php on line 1198
Suscríbete aquí!