Born in Exile - Drizzle of Cosmos (2017)
 |
Melodic Death Metal
Autoproducido
2017
Temes
1. Subject 6850
2. Revenant
3. Fields on Fire
4. Dievergent
5. Between
6. End of the World
7. Tycoon
8. Madness Light
9. No End
10. La Serpiente del Condenado
Formació
Guitarra: Ro Baez
Guitarra: Carlos Castillo
Batería: Juanma Ávila
Voz: Kris Vega
Bajo: Lucas Comuñas
Crítica
Born in Exile, banda formada l'any 2012 a la ciutat de Barcelona ens porta el seu primer àlbum totalment autoeditat de títol Drizzle of Cosmos. Un àlbum intens i fresc que navega entre el metall progressiu i el rock alternatiu es presenta com una aposta segura d'una banda que es mostra segura en el que fa i que promet una carrera interessant.
El disc l'obre la intro "Subject 6850", una pista que ens trasllada a la banda sonora d'una pel·lícula de ciència ficció de la dècada dels 80, una petita mostra que el que anem a escoltar a partir d'ara, va ser molt intens. El segueix "Revenant", el primer tema de l'àlbum, un tema d'estructura complexa, on les guitarres tenen un paper superb i ple de personalitat. La tasca de Juanma Àvila a la bateria és dura i precisa. Per la seva banda, Kris Vega executa la seva tasca com a vocalista a través d'una construcció personal entre el metall més extrem i diverses influències com el hard rock o el soul, marcant un senyal d'identitat pròpia de gran empremta en el tema. Brutal!
El següent tall de l'àlbum es titula "Fields of Fire", cançó on Born in Exile dóna un gir respecte a la cançó anterior. Una cançó més relaxada que l'anterior, on la banda demostra posseir un domini instrumental per sobre de la mitjana. De nou Kris Vega mostra el seu repertori vocal, afirmant que no està en això del metall per casualitat.
A "Dievergent" ens trobem un tema que beu d'influències orientals, recordant-nos la cançó a una estranya barreja entre els israelians Orphaned Land i Arch Enemy. "Between" és el cinquè tall de l'àlbum, més de vuit minuts de metall experimental que la banda ha sabut equilibrar a la perfecció amb la ràbia i l'actitud que els caracteritza. Del millor de tot el disc. El segueix End Of The World, un tema menys experimental que els anteriors on la banda desencadena una actitud rude i plena d'energia capaç de foradar les teves orelles. Un disc que va millorant a cada pista.
"Tycoon" és el setè tall de l'àlbum. Una cançó de ritme pesat amb freqüents canvis d'estructura. La veu de Kris torna a estripar mentre les guitarres de Rodrigo Baez i Carlos Castillo tornen a construir riffs carregats de sentiment i tècnica. El segueix "Madness Light", cançó on Born in Exile juga amb les melodies atmosfèriques tornant a posar en valor les melodies orientals. Un tema en el qual es perceben influències de l'heavy metall més clàssic però que en cap moment perd la identitat construïda per la banda.
"No End" és el novè tall de l'àlbum. Gairebé deu minuts de metall progressiu ple d'experimentació. El millor del tema ve a partir del minut 4:00, on les influències del space rock es fan palpables a través d'un tema de construcció sòlida. L'àlbum el tanca "La Serp del Condemnat". L'únic tema de l'àlbum cantat en castellà, que personalment em causa molt bona impressió, demostrant ser tan versàtils en una llengua o en una altra. Cançó en la qual no perd identitat ni ràbia.
Born in Exile ens porta Drizzle Of Cosmos. El seu disc debut que demostra una personalitat i una maduresa compositiva fora del comú. Un treball que es mostra sòlid i coherent, ple d'energia i qualitat instrumental a l'altura de bandes consagrades. Si aquest és el debut de la banda m'agradaria saber cap a quina direcció evoluciona. Ja voldrien moltes bandes consagrades poder comptar entre la seva discografia amb un àlbum amb la meitat de qualitat d'aquest. Imprescindible.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2023.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!