Cicloceano – LÃneas de Meta - LÃneas de Meta (2018)
 |
Rock
7hard
2018
Temes
1. El Manual
2. Cianuro
3. Mi propia nave espacial
4. Para volvernos a encontrar
5. LÃneas de meta
6. Viaje temporal
7. Nada especial
8. Tarde pero aprendÃ
9. Lo invisible
Formació
Veu, guitarra i programacions: Antonio Curros
Baix: Fer Vilar
Bateria: Adri Espinoza
Guitarra: Xavi Igual
CrÃtica
La banda de Pop Rock, Cicloceano, ens presenta el seu debut discogrà fic. Un à lbum compost per 9 talls plens d'energia i una producció supèrbia, on cada un dels detalls aquesta cura en excés. Un disc marcat per les grans melodies, una veu carregada de personalitat i unes guitarres molt presents, capaços de demostrar que estem parlant d'una banda que a donar molt de què parlar.
L'à lbum l'obre "El Manual". Primera cançó del disc, i primera evidència de l'energia d'aquesta banda. Una banda que ens recordarà a bandes del gènere com Vetusta Morla, acompanyats d'una producció de gran nivell que, inevitablement, fa pujar la qualitat d'aquest disc. Amb "Cianur", segon tall del disc, el nivell de l'à lbum creix de manera considerable. Una cançó que posseeix una lletra molt treballada, i un patró rÃtmic marcat pel Groove. Una tornada enganxosa i unes harmonies molt dinà miques, que faran d'aquest tema un dels grans moments de cadascun dels seus directes. En la meva opinió, la millor cançó del disc.
"La meva pròpia nau espacial", és un altre dels grans moments del disc on es fa evident l'esperit més pop de la banda. Una cançó d'estructura senzilla, però de melodia enganxosa, capaç de transmetre molta energia i diversió. El segueix "Per tornar-nos a trobar", moment on la banda mostra la seva faceta més electrònica a través de diverses programacions, mostrant la seva cara més indie pop. Un estil molt present en els mitjans actualment, i que sembla que Cicloceano no han volgut perdre l'oportunitat de pujar a aquest carro.
El cinquè tall de l'à lbum es titula "LÃnies de meta", cançó que dóna tÃtol a l'à lbum. Una cançó experimental, on a través del Pop Rock, la banda sembla voler dibuixar diferents mapes mentals i emocionals, cosa que aconsegueixen transmetre de manera considerable. Amb "Viatge temporal", la banda segueix apostant pel so de l'indie pop més mainstream amb certs gestos de complicitat al Pop Rock. Un tema que compta amb una sòlida base rÃtmica capaç d'impregnar de carà cter cada instant d'aquesta cançó. Estructura que es repeteix en Res especial, setè tall del disc.
A "Tarda però vaig aprendre", Cicloceano ens mostra una cançó delicada, amb una estructura i un tempo proper a una balada. Una cançó senzilla i enganxosa, d'aquestes amb melodies, que després costa arrencar del cap. L'à lbum el tanca "Invisible". Un tema que tanca el disc sense massa sobresalts, però marcats per l'honestedat d'una banda que, t'agradi o no, mostren molta sinceritat en la seva proposta.
Reconec que la proposta musical de Cicloceano, no entra en els meus gèneres musicals preferits. No obstant això, n'hi ha prou escoltar aquest à lbum per descobrir la qualitat musical d'aquest conjunt. Un disc de Pop Rock, amb grans influències de l'Indie Pop que et recordés a altres propostes com els ja citats Vetusta Morla, que a més compta amb una producció de luxe. Un disc molt accessible, que transmet energia des de la primera escolta.
Darreres crÃtiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2023.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix paÃs:
