Blackanthropy

Hard Rock
Autoproducido
2018

Temes

1. Going To Madrid
2. Brother´s Fight
3. Anthony Cool
4. Time To Rock
5. Slaves Of The Dark
6. Ride The Night
7. Heading For You
8. Perfect Gentleman
9. When I´m Down
10. Omega Man
11. Blackanthropy
12. Evil Rise (bonus track)

Formació

Veu i Bateria: Tomàs Quilez Molero
Guitarres: José Manuel Martínez Garcia-Casarrubios
Guitarres: Wenceslao Sánchez Jiménez
Baix: Sergio Blázquez González

Crítica

La banda de Hard Rock Black Jack no poden amagar un secret a veus. Són una banda d'autèntic Hard Rock de carrer que fa olor de directe. Després d'escoltar els seus treballs anteriors, titulats All In, editat l'any 2011 i el posterior Dead Or Alive, editat el 2013, ara ens presenten el seu tercer àlbum, 1 alum sòlid, de so cru a través de dotze cançons de les que es poden extreure múltiples influències de bandes mítiques com Rose Tattoo o Kiss.

L'àlbum arrenca amb Going To Madrid, una cançó elèctrica i salvatge, de so cru i molta actitud, marcada per una base rítmica que malbarata caràcter i uns riffs de guitara intensos. Un tema que fa olor de veritable Hard Rock. El segueix Brother's Fight, de so cru, les guitarres tornen a executar un so directe, sense ornaments ni artificis. Del millor del disc.

Amb Anthony Cool, arribem al tercer tall del disc, moment en què ja podem afirmar, sense por a equivocar-nos que estem davant d'un gran disc, d'una gran banda de Hard Rock. Black Jack ens presenta en aquest treball un bon grapat de temes sense trucs, capaç de rememorar el so anyenc de grans bandes del gènere. Això és una cosa palpable en cançons com Time To Rock o Slaves Of The Dark. Grans moments d'aquest àlbum on s'evidencia el gran nivell d'aquest conjunt.

Amb Ride The Night vam arribar al sisè tall del disc. Moment en què el conjunt estreny l'accelerador, per portar-nos un tema de ràbia desmesurada. Heading For You, és un tema breu, però de gran qualitat tècnica. I és que el treball de les guitarres queda patent al llarg de tot aquest àlbum.

En Perfect Gentleman, Black Jack treuen a la llum totes les influències del Hard Rock de la dècada dels 70, a través d'un tema mogut i dinàmic que convida al directe. Cançó que contrasta amb When I'm Down, una cançó més pausada i càlida, on la banda és capaç de mostrar altres matisos.

En Omega Man, Black Jack torna a treure a la llum aquesta actitud que els ha caracteritzat al llarg de tot el treball, una cosa que quedarà patent en la cançó que dóna títol a l'àlbum. Blackanthropy, moment que podria resumir a la perfecció la identitat d'aquesta formació de Hard Rock. Per finalitzar aquest treball discogràfic, escoltem Evil Rise, una cançó dividida en quatre parts, on podem gaudir de la melodia i la distorsió que caracteritza aquesta formació.

Black Jack ens porta amb Blackanthropy, un treball marcat pels bons riffs de guitarra, la melodia i una base rítmica carregada d'actitud que no defraudarà als seguidors del bon Hard Rock. Un disc molt recomanable.