Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

La Voluntad de las Estrellas

Power / Heavy Metal
Rock CD Records
2019

Temes

ACTO I – REDENCIÓN
01-Metamorfosis (Obertura)
02-Alcanzar el Sol
03-Retando a la Eternidad
04-El Último Aliento (Dani G. & Markus Pohl)
05-La Piel del Enemigo

ACTO II – TRIUNFO
06-El Camino de Hiperbórea III – El Llanto de la Tierra
07-Volver a Empezar (Nathan Cifuentes)
08-Conjuro Infernal (Dani G.)
09-Mirando al Mar (Antonio Carballo & Coro Joven de Gijón con Santi Novoa)

ACTO III – APOTEOSIS
10-Sigue la Leyenda (Dani G., Isra Ramos, Juan Gomes, Lady Ani & Marcos Rodríguez)
11-The Last Breath (Bonus Track) (Henning Basse & Markus Pohl)

Formació

Veu: Fran J. Santos
Guitarra i cors: Eduardo Dizy
Teclats: Raquel Rodríguez
Baix: Roberto Suárez
Bateria: Alejandro Fernández

Ja tinc en el meu poder el nou disc d'aquesta banda asturiana composta per: Fran J. Santos (veu), Eduard Dizy (guitarra i cors), Raquel Rodríguez (teclats), Roberto Suárez (baix) i Alejandro Fernández a la bateria. El disc va sortir a finals d'agost, però per motius laborals no he disposat de temps suficient per poder realitzar una crítica a l'altura d'aquesta proposta fins ara.

Després d'una bonica i mitològica portada, s'amaguen deu temes més un bonus track que comento per a tots vosaltres en les següents línies.

"Metamorfosi" és una petita intro orquestral que dóna pas a la primera cançó com a tal "Alcanzar El Sol" que és una potent i molt melòdica peça de power simfònic, en què els teclats / guitarra elaboren una bonica melodia sobre la qual s'assenta la versàtil veu de Fran i que ens porta davant una tornada enganxosa i amb un gran treball de cors. També són excel·lents les melodies / harmonies / només a doble guitarra que podem escoltar en els seus segons instrumentals, el que ens dóna un immillorable inici per al treball.

La següent a caure "Retando a la Eternidad" té un inici de teclats / guitarra que em recorda als antics Helloween, per a un tema dinàmic i amb una excel·lent base rítmica en la qual els riffs de guitarra manen i són el matalàs on s'assenta una tornada en el qual podem escoltar uns aconseguits shouts, i que em recorda bastant als Warcry.

"El último aliento" té les primeres col·laboracions de l'àlbum, de la mà de Dani G (també productor de la mateixa) a les veus, i Marcus Pohl (Mystic Prophecy) que contribueix amb un bon sol. Pel que fa a el tema en si és un tema realment potent, amb unes incisives guitarres com a element principal, però sense perdre els tocs simfònics de el teclat. És de llei també donar rellevància a una tornada triomfador i molt dramàtic, el que contribueix al fet que sigui una de les meves preferides de l'opus.

Segueixo l'escolta amb "La Piel Del Enemigo" en què reprenen el power melòdic, i en la qual la bombástica coral té un gran paper. M'encanta el treball realitzat en les guitarres, tant rítmiques com a solistes, que es fonen amb la granítica bateria per portar el tempo d'una composició en la qual també destaca un gran sol i una tornada ideal per als directes. Els cors finals són fenomenals i contribueixen a l'acabat final de l'cort.

Les acústiques de "El Camino de Hiperbórea III - El Llanto de la Tierra" ens donen la benvinguda per a una bonica intro en la qual el violí també es revela com un instrument fonamental en el seu entramat musical, per portar-nos davant el següent tema "Volver a Empezar" en què tornen amb força les guitarres, i en la qual el piano dóna unes notes de color en la seva melodia principal, que és realment addictiva i francament bella, sent l'acompanyament ideal per a una part central plena de màgia i amb els cors a full. Una altra de les moltes col·laboracions amb què compta el rodó, la trobem en un fantàstic sol ple de feeling obra de Nathan Cifuentes (Vendaval) que contribueix a conformar un altre dels punts àlgids del llarga durada.

"Conjuro Infernal" compta de nou amb les veus en aquest cas guturals de Dani G (Last Days Of Eden, Darksun) per ficar-nos de ple en una peça més fosca, que compta amb unes guitarres incisives i molt potents, a l'igual que una bateria que sona realment bé i que marca el ritme en una cançó que també compta amb un altre excel·lent reclam en forma d'una tornada lluminós i que enganxa amb facilitat.

Tot seguit sona en els meus cascos "Mirando al Mar" que compta amb el cor jove de Gijón i també amb la guitarra espanyola d'Antonio Carballo (Taranus), per donar grandiositat a una preciosa balada en la qual es llueix Santos i que em recorda una poc a les de Manowar.

I en aquest moment és quan vam arribar a la composició monumental de el CD, "Sigue la Leyenda" és una peça de més de deu minuts que compta amb les col·laboracions de Dani G, Lady Ani (Last Days Of Eden), Isra Ramos (Avalanch) i Marcos Rodriguez (Rage), a més de Juan Gomes (Last Days Of Eden) a el piano, per embarcar-nos en un remolí d'emocions i diferents ambients, amb les guitarres dominant la seva base rítmica a l'igual que una eixordadora bateria. Però sense que falti el teclat en el seu background i en la qual es dóna espai perquè tots els cantants que intervenen puguin lluir-se. Sent realment atmosfèrica i bonica la part de Lady Ani, però per descomptat sense desmerèixer la resta. És curiós que el seu èpic tornada em recordi a alguns Avantasia, però anem, no crec que això sigui precisament una cosa negativa. Sens dubte és el tall de tot l'àlbum que millor encaixa amb l'apel·latiu d'opera metall, i ens dóna un excel·lent final a l'obra d'aquesta gent.

Encara queda un tema més per fer comentaris "The Last Breath" que és la versió en anglès de "El Último Aliento" i que té la particularitat d'estar cantada per Henning Basse (Firewind, Metalium, Mayan).

Per acabar només em queda felicitar a la banda per aquest grandíssim disc de power melòdic que compta amb una producció realment bona, i confirmant una vegada més, que tenim grans grups a casa nostra capaços de competir sense problemes amb el que ens arriba de fora.

Bruno Molina
06/11/2019

Arxiu de
novetats