Gaia Epicus - Seventh Rising (2020)
 |
Power Metal
Autoproducido
2020
Temes
1. Like a Phoenix 06:13
2. Rising 04:07
3. Nothing to Lose 04:22
4. From Ashes to Fire 05:09
5. The Dream 05:55
6. Invisible Enemy 03:26
7. Dr. Madman 03:47
8. Number One 05:59
9. Gods of Metal 04:23
10. We Are the Ones 04:56
11. Eye of RA 07:35
Formació
Veu, guitarra, baix: Thomas Chr. Hansen
Crítica
Per als lectors que hagin viscut els anys d'or de l'power metall en els anys 90 i 00, aquest nom no els sonés de nou. Gaia Epicus ha editat ni més ni menys que sis treballs abans d'aquest Seventh Rising. Podríem definir-los com una perfecta banda de "sèrie B" que mai han deixat de ser fidels a l'power.
He de reconèixer que vaig ser un gran seguidor de la banda en els seus inicis, sobretot quan van treure el seu primer disc Satrap que em va enganxar. però per mil i una qüestions els vaig perdre el rastre i me'ls he tornat a creuar en aquest setè treball.
Gaia Epicus és el projecte de Thomas Hansen en format de projecte unipersonal i que va envoltant-se de grans convidats en els seus discos, en aquest cas dues bèsties com poden ser Ripper Owens i Mike Terrana.
Seventh Rising pots estar més o menys bé però sempre és una bona notícia que una banda d'aquest tipus segueixi tenint les forces i les ganes de seguir editant treballs. Més encara quan els avis entranyables de bandes més grans segueixen traient discos i gires sense massa inspiració, no creieu?
Aquest treball, com era d'esperar té una alta dosi de power en vena que tira enrere, però no només es queda en això, en diversos temes el so és bastant meridional, rock pesat, gairebé stoner, la veritat no esperava trobar-me amb això i mira ... potser no sigui el millor del disc, però no podrem dir que són monòtons i avorrits. O ... com molts abrazafarolas i espavilats els encanta dir ... és que és repetitiu i no aporten res de nou. És clar, és clar ... Així ens va.
Entre els talls que m'agradaria ressaltar podem emprzar amb el que obre el disc, "Like a Phoenix". Amb una intro amb aires a western ens despentina a l'poc amb un tema potent i enèrgic digne de bandes com Gamma Ray sense res a envejar ... ràpid i contundent. "From Ashes To Fire" no es queda enrere, veloç com la llum i melòdica a parts iguals, bones línies vocals que ens porten a dècades passades, gran tema!
"Invisible Enemy" sense deixar l'estil, és més pesada i contundent, més rotllo Megadeth, aire fresc! I parlant de Megadeth ... "Nothing To Say" com vaig comentar té aires més pesats, meridionals ... però ... i aquest aire a Dave Mustaine en les veus? M'ha deixat una mica descol·locat.
Tremendo trallado "Mr Madman", velocitat hiperespacial, enganxosa, riffs elèctrics ... del millor del disc sense cap mena de discussió !!
Finalment no podia acabar sense mencioar "Eye Of Ra" que tanca el disc i ho fa amb un tall molt Rompecuellos, que va canviant de ritme, molt contundent i potent.
Gaia Epicus m'ha donat una bona alegria amb aquest Seventh Rising, un molt bon disc darrere gairebé dues dècades d'existència, molt envejable per a una banda formada per un sol membre.
Disc totalment recomanable per aficionats de l'power de veritat, no aquests que li agrada però després vas plorant per les cantonades dient que és molt avorrit. Power On !!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!