Elisa C. Martín - Nothing without Pain (2023)
 |
Modern Melodic Metal
Demons records
2023
Temes
1 – No Fear
2 – Carry On
3 – The Winner
4 – The End
5 – Take off the Mask
6 – The Chosen One
7 – Songfory
8 – Dear Daddy
9 – No More
10 – My Land
11 – Songfory (Spanish Version) (Bonus Track)
Formació
Veu: Elisa C. Martin
Guitarra: Bill Hudson
Baix, bateria i teclats: Demian Rainaud
Crítica
Elisa C. Martin està de tornada després d'un temps allunyada de la música. La cantant madrilenya ha aprofitat aquest temps per crear Nothing Without Pain, el seu nou treball discogràfic acompanyada pel guitarrista Bill Hudson i Damien Rainaud, conegut per la seva participació a Hamka, ocupant-se del baix, bateria i teclats. Per a aquest àlbum, Elisa s'allunya lleugerament del característic so Power Metall que la defineix per acostar-se a sons més Groove. Aquest àlbum, seria el primer treball d'Elisa C. Martín com a solista, s'allunya dels sons característics de bandes com Dark Moor, Dreamaker i Hamka, experimentant amb les afinacions greus pròpies del Modern Metall. Un disc de gran qualitat, però no apte per als puristes.
L'àlbum l'obre No fear, un tema de riff salvatge i cru, des de la primera escolta ja veiem que aquest so no va pels camins de Dark Moor. Això és aigua passada, ara Elisa C. Martín aposta per un so pesat i cru, on la base rítmica aporta una densitat excel·lent a un tema disposat a fer història. Amb “Carry on” les guitarres executen un riff afilat proper al Metall Gòtic de bandes com Type O Negative o Paradise Lost.
El tercer tall de l'àlbum es titula The Winner, una cançó que comença amb una línia de teclat pausada per progressivament anar adquirint força i intensitat. Una de les meves cançons favorites, capaces de traslladar ràbia a dojo. El segueix The End, un tema d'autèntic Groove Metall que combina a la perfecció la melodia amb la intensitat més esquinçada.
El cinquè tall de l'àlbum es titula “Take off the mask”, una cançó accelerada, de pols veloç i base rítmica dinàmica, amb un so proper als britànics Anathema, no deixarà ningú indiferent. El segueix “The chosen one”, moment on Elisa aposta per un tema una mica més melòdic.
Amb Songfory arribem a la part més melòdica d'aquest àlbum. El piano centra tot el protagonisme d´una balada molt treballada i plena de sentiment, demostrant la capacitat d´Elisa per moure´s amb total comoditat entre diferents textures. A “Dear daddy” Elisa C. Martín fa un gir al so i accelera al màxim la seva proposta amb una tornada enganxosa i de gran qualitat. Un tema amb un so perfectament equilibrat, text cura i energia a dojo. Una cançó destinada al directe, sens dubte. Amb “No more” arriba un dels millors treballs vocals d'Elisa. Una cançó de producció supèrbia i una qualitat instrumental molt per sobre de la mitjana.
Arribant al final de l'àlbum, escoltem “My land”, una cançó molt melòdica. Un altre cop, el domini d'Elisa C. Martín sobre les harmonies vocals són més que explícites. Tancant l'àlbum escoltem la versió en castellà de “Songfory”, una picada d'ullet a tots aquests metalers hispà parlants que segur que estaran esperant aquest àlbum de manera impacient. Personalment, valor a aquests artistes capaços de reinventar les seves pròpies cançons donant-li a cadascuna els seus matisos.
Elisa C. Martín ens porta amb Nothing Without Pain un àlbum solista que difereix del que la vocalista ha fet fins ara amb bandes com Dreamaker o Hamka, per presentar-nos un projecte personal marcat pel Groove Metall. Un disc amb una proposta d'infart i una producció de luxe, capaç de posar el metall al lloc que li correspon. L'artista s'allunya del so propi del Power Metall i aposta per un so personal marcat per l'actitud i curull d'energia.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2023.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
