Saurom - El pájaro fantasma (2023)
 |
Melodic Metal
Zaluster Producciones
2023
Temes
El Pájaro Fantasma
No Seré Yo
Burlesque
No Quedan Palabras
Silencio Roto
Mejor Sin Ti
Fuego
Ojos Verdes
La Llorona
Sueño
Formació
Veu: Miguel Ángel Franco
Guitarra solista, mandolina, banjo i guitarres acústiques: Raúl Rueda
Teclats, acordió i orquestacions: Santi Carrasco
Baix: José Antonio Gallardo
Bateria: Antonio Ruiz
Guitarra rítmica, flautes, violí, gaites i cors: Narci Lara
Crítica
Els joglars gaditans més importants del panorama en l'estil “folk metal” de la seva terra i en part, de la música espanyola, ens porten en safata la seva nova obra (mestra), desè a l'esquena, descomptant tributs i altres rareses. Amb “El pájaro fantasma” recuperen l'essència més heavy en anys després de “Vida”, “Sueños” i el seu penúltim “Música”, amb cançons com la que dóna títol al disc o amb “Ulls Verds”, la qual cosa és un al·licient per a felicitar-los no sols per aquest detall, sinó també perquè la resta de temes que estan compostos amb un afecte especial i dignes d'arribar a ser clàssics per a la banda.
Publicat el 30 de juny pel segell Zaluster Producciones, està compost per 10 temes variats (de curta durada) amb un total de 39 minuts en total, cosa que s'agraeix per voler donar-li una altra vegada al play. Cançons amb marca de la casa, que recorren els sons de tota la seva discografia, des del Hard Rock amb tints folk, algun que frega l'AOR i com no, la potència i melodia del heavy metall més ampul·lós recordant l'època del disc “Once Romances desde Al-Andalus”.
I desgranant tots els seus temes, el rodó comença amb la que, potser és una de les cançons més ambicioses abans escrites per ells, (al costat de El Monte de les Ánimas) i és la que dóna títol al disc. “El Pájaro Fantasma”, una llegenda gaditana en què la dona va esperar durant dies que el seu germà, després de la batalla tornés, morint ella i convertint-se en “El Pájaro Fantasma”. Comença amb una melodia folk en què immediatament es torna més simfònica amb la resta dels instruments que eriça la pell i de sobte, folk metall amb aquest riff de guitarra i els cors fent les delícies dels amants del power metall més èpic. Migue entra amb una interpretació excel·lent en què fa torns amb Elisabeth Amoedo (Against Myself). El Power metall amb els cors, al costat de les melodies celtes, desemboquen en una part que recorda les millors parts de “Blind Guardian” de nou. Per acabar, un duet entre cantants, intensificant el final més grandiloqüent que mai no haguessin realitzat. Només per aquesta cançó, saps que Saurom encara tenen molt a dir i el disc ja es mereix un excel·lent.
“No seré yo” és una cançó més “Hard Rockera” a estil Rock estatal (Marea, La Fuga...) que comença amb melodia folk i irrompen amb aquest Hard Rock accelerat, ideal per als concerts i amb la col·laboració de res més i ni més ni menys que dos ex-Avalanch, Ramón Lage i “Isra Ramos”. Tots tres creen un compendi cantant, que avui dia és del millor del panorama nacional, cadascun aportant el seu estil. La tornada és “enganxosa” i juntament amb aquests retocs folk, fan d'aquesta una cançó que, sens dubte és guanyadora per gaudir en els directes. La lletra parla sobre ser fidel a una altra persona a qui estimes.
El disc continua amb “Burlesque” que, en principi sembla “Folk festiva”, però que es torna més fosca (potser una de les més fosques i amargues de la seva discografia). El tracte a les veus de Miquel Àngel, juntament amb els altres instruments, creen un ambient angoixant, que parlen d'una actriu més gran amb l'avorriment de tornar a actuar. Una cançó notable que incorpora uns cors d'adorn que donen més èmfasi al missatge.
Li toca el torn a la típica balada del grup, acompanyada amb piano i instruments de vent, amb una guitarra acústica. Amb molt de sentiment, Migue fa una supèrbia interpretació idònia que la fa encara més càlida. Ell només intensifica el sentiment.
"Silencio Roto" és una power balad a l'estil vuitanta, amb el piano ben marcat i el riff hard rocker. Potser és una de les cançons que menys ressalten del disc, però tot i així transmet dolçor i la considero un “by-pass” excel·lent per encarar la recta final.
No podia faltar la cançó folk, amb aires de festa, típica del seu estil. “Mejor Sin Ti” és ideal per als concerts, amb una lletra dedicada a les persones acomodades i un motiu per poder gaudir la vida lluny de les persones a qui crea el seu “cercle de confort”.
“Fuego” és de les destacades del disc, ja que seguint la trajectòria de la seva anterior cançó, té més ganxo. La lletra tracta sobre “cremar” el passat, les males experiències i totes aquelles persones que ens fan la vida més difícil (digui's polítics). Són ideals la música i la lletra com un compendi per gaudir de la llibertat.
L'altra “guinda del pastís” és “Ojos Verdes”, rendint tribut a un conte de Gustavo Adolfo Bécquer. Una grandiloqüent cançó de heavy metall simfònic amb lletra que explica la història narrada al conte abans comentat. Una melodia de piano introdueix la cançó i irrompuda per una pomposa melodia heavy, en què la cançó es desenvolupa amb un mestratge aclaparador que, al costat de la lletra d'un caçador darrere d'un cérvol, es troba en un llac un ésser misteriós amb ulls verds penetrants, que resulta ser el mateix diable. La part intermèdia amb només de guitarra creen una atmosfera de conte i que acaba sent una de les millors cançons del disc i potser de la seva discografia. El final simfònic acaba de posar el colofó.
Una cançó dedicada als fans mexicans interpretant “La llorona” de Chavela Vargas o Ángela Aguilar. Una molt bona adaptació al seu estil, molt heavy i folk, a doble bombo i riff matxac fent-ne la cançó.
I per acabar el breu disc, ens delecten amb una coda a l'estil de balada de cantautor: "Sueño". Càlida alhora que breu per donar forrellat al que és un dels seus millors discos fins ara.
En definitiva, estem davant d'un disc treballat, fet amb molt d'afecte i que repassa pràcticament els estils de folk heavy/rock en un breu espai de temps. No fa treva, cançó rere cançó a reflexionar i per tant a tornar a donar-li al play. Per descomptat que no han perdut gens ni mica a l'hora de compondre temes amb ganxo, sobretot a les tornades, i al gust melòdic i “folkie” que els caracteritza. Per tant, la meva nota a aquesta obra és d'un 9, superant el vostre antecessor disc i candidat a un dels millors discos de l'any.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2023.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!