Gillman - Escalofrío II - La Conclusión (2012)
 |
Heavy Metal
Autoproducido
2012
Temes
1. Intro "Escalofrío II"
2. Relato del Dr. Kanoche
3. Dr. Kanoche
4. Relato de la Bola de Fuego
5. La Bola de Fuego
6. Relato de Don Nicanor Ochoa
7. Don Nicanor Ochoa
8. Relato de el Ánima Sola
9. El Ánima Sola
10. Relato de la Serenata del Estrangulador
11. La Serenata del Estrangulador
12. Relato de Faustino Parra
13. Faustino Parra
14. Relato de Juan Machete
15. Juan Machete
16. Relato de La Llorona
17. La Llorona
18. Relato de Dorangel "El Comegente"
19. Dorangel "El Comegente"
20. Relato de Zombi
21. Zombi
22. Outro "Escalofrío II…La conclusión"
23. Pesadilla
24. Ogre Battle
25. Country Girl
Formació
Veus: Paul Gillman
Guitarra: Rafael Agar
Guitarra: Luis Loyo
Baix: Roxana Herrera
Bateria: Vicente Arcuri
Crítica
Abans de parlar del disc que ens ocupa, i com suposo, hi haurà gent que no conegui aquesta banda, anem a presentar-la una mica.
El nom de la banda fa referència al seu líder i creador, el veneçolà Paul Gillman. Paul Gillman és un dels personatges més rellevants dins del rock i heavy metall llatinoamericà. El 1977 i sota el nom de Power Age es crea la que més tard (concretament el 1981) seria la banda pionera del Heavy Metall a Veneçuela; Arkangel. El 1984, Paul Gillman comença la seva carrera en solitari. Amb diversos discs editats (aquest suposa el seu desè treball d'estudi), destaca l'àlbum de 1994 titulat Esgarrifança.
Utilitzant un context més propi de la ràdio, la idea i el concepte que l'àlbum recull em semblen absolutament brillants. Hi ha hagut bandes que han fet treballs basant-se en el concepte del terror. Discos "dedicats" a personatges literaris de terror, etc ... Però el que Gillman proposava en aquest àlbum anava més enllà. Un treball conceptual (o gairebé, ja que els últims temes eren covers de bandes com Barón Rojo, Black Sabbath o els propis Arkangel) on cada tema és introduït per la narració de Porfirio Torres (conductor del programa Nuestro insólito Universo. Mític programa a Veneçuela) , que amb una magnífica dicció i interpretació de la narració acompanyat d'efectes de so, feien que l'oient es veiés imbuït en la història, que a continuació es veia explicada en forma de cançó.
Són les paraules de Porfirio Torres a la introducció d'aquesta continuació d'aquell primer disc, les que expliquen el concepte dels relats que conformen el treball: "On els sorprenents relats del nostre imaginari col • lectiu es barregen juntament amb el folklore, la ficció i els personatges reals ja convertits en mites i llegendes, no només a Veneçuela, sinó en fronteres que es troben més enllà. "
I ara, divuit anys després arriba la segona part d'aquell magnífic àlbum; Escalofrío II... La Conclusión. Amb el qual sembla tancar la porta a un següent àlbum dins d'aquests termes.
El guió d'aquesta segona part segueix els mateixos termes que el seu antecessor. Novament amb la magnífica veu de Porfirio Torres a les narracions de les introduccions. Les diferents i esgarrifoses històries es van succeint en forma de molt bons temes, molt bé ambientats, sense necessitat de samplers ni de teclats. Simplement treballant uns temes acord amb la història relatada, amb la configuració bàsica de guitarra, baix, bateria i veu.
En aquesta segona part, respecte de l'anterior, és evident el salt qualitatiu, sobretot en el so de la banda. A nivell de producció s'ha fet un gran treball, donant com a resultat un so, sobretot de guitarres, molt bo.
10 temes amb les seves respectives intros, on l'aguda veu de Gillman (que pot recordar a José Carlos Molina), acompanyat de bons músics, s'encarreguen de desgranar temes que mostren les influències del músic veneçolà. Sobretot molt patent les seves influències de Black Sabbath.
Destacables són la clàssica Zombi, La veloz La Llorona, La lenta i pesada El Ánima Sola, al més pur estil Sabbath. La inicial Dr. Kanoche i La Bola de Fuego. L'àlbum es tanca amb el tema Pesadilla. Un tema aillat del concepte de l'album. I les covers de Queen; Ogre Battle. i de Black Sabbath; Country Girl.
Magnífic treball, magnífic i (encara que tingui 18 anys) nou concepte el que ressuscita Paul Gillman i que mostra la qualitat com a músic i l'encert de barrejar un concepte radiofònic amb heavy metall i fer-lo arribar a l'oient convertit en un gran disc. El qual, com la seva primera part, hauria de ser d'obligada escolta i convertir-se en referent i quedar per a la història. Terror i heavy units en una experiència molt destacable, de mans d'un excel • lent músic, desconegut a Europa, però llegenda i pioner de la nostra història a Llatinoamèrica.
I que gràcies a aquest treball coneixem una mica més, part de les històries i llegendes de Veneçuela, encara que siguin terrorífiques.
"Antes de dormir, aseguren que sus armarios, puertas y ventanas estén bien cerradas así como también revisar muy bien debajo de la cama. No está de más rezar alguna que otra oración, tener a la mano un recipiente de agua bendita, un crucifijo o prender una vela a las almas. Eso es para evitar alguna visita inesperada" (Outro, Escalofrío II... La Conclusión).
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2023.
Les més llegides de 2021/2020.
Suscríbete aquí!