Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Silver Romance

Power Metal
Napalm Records
2024

Temes

1. Silver Romance
2. Symphony of Avalon
3. Supernova
4. Infinity
5. Out of Space
6. Distant Horizon
7. In Quest of Love
8. Blue Giant
9. Meteorite
10. Big Bang Universe
11. New Haven
12. High Above
13. Metal Generation

Formació

Veu i guitarra: Chris Bay
Guitarra: 
Lars Rettkowitz
Baix: 
Francesco Ferraro
Bateria: Ali

Tornem a tenir aquí el darrer treball discogràfic de la banda més melòdica del power metall, i ho fan celebrant el quart de segle. 25 anys des d'aquell debut en què teníem, entre d'altres, Dan Zimmermann (ex Gamma Ray) i que es caracteritzava per un gust excessivament melòdic, ple d'himnes enganxosos.

A través d'aquests 25 anys, la formació dels alemanys ha anat canviant, tot i que ara sembla que la cosa està més establerta. El que no canvia són els ingredients: melodia, harmonia, cors enganxosos, velocitat i una veu aguda plena d'energia. Així és Freedom Call. Tot plegat comandat per Chris Bay, tant a la veu com a les guitarres. La resta dels seus companys van en la mateixa direcció: actuacions correctes i saben estar a l'alçada de les circumstàncies.

Comencem amb el tema homònim al disc, Silver Romance, un tall típicament d'obertura: ràpid, amb una melodia inicial que conté tot el que esperem de Freedom Call, alguns talls de tempo típics del grup i molta energia. Una cançó destinada per al directe. «Symphony of Avalon» és un tema enèrgic, de tornada enganxosa. A «Supernova» tenim un mig temps molt melòdic, amb cors predominants i una tornada que se't quedarà gravat des de la primera escolta.

El quart tall de l'àlbum es titula Infinity, de les més interessants fins ara. El sol i la melodia inicial són molt energètics, i els canvis de ritme fan que hom l'escolti amb cert gust. Amb Out of Space arribem al cinquè tall de l'àlbum, de nou amb una gran melodia de teclat i una base rítmica interessant. Amb Distant Horizon seguim amb la proposta inicial, però molt més ràpida i, per tant, m'agrada més.

Amb un so de teclat marca de la casa, obren a In Quest for Love. Blue Giant baixa el tempo i l'alegria. El tema ho tenia tot per innovar i trencar patrons. Una cançó de power metall clàssic, però sense perdre la identitat de la banda alemanya. A Meteorite arribem al novè tall de l'àlbum. Té una intro futurista de teclats i és una cançó d'estrofes complexes i plenes d'harmonies vocals. És enèrgica i divertida, amb molta textura tant a les veus com als teclats.

Big Bang Universe sí que té algun element que per al grup és diferent, i uns canvis de ritme interessants. Del millor del disc, sens dubte. M'ha deixat molt bona impressió. Una cançó que arrenca de manera pausada, amb un tempo pausat, per, de manera progressiva, esdevenir un gran himne, de ritme calmat però ple de matisos. El segueix New Heaven és una cançó que recull a la perfecció el so del disc i del grup. És ràpida, amb una base electrònica interessant. Un tema dissenyat a la perfecció per al directe. Una cançó que m'ha sorprès gratament. Amb un sol de guitarra al·lucinant, té tot el que li pots demanar a una banda com Freedom Call.

«High Above» té un inici que ens recorda el millor AOR dels 80, però al cap de pocs segons el so de Freedom Call ja és present. Es tracta d'un mig temps melòdic, amb teclats enganxosos i una tornada plena d'harmonies. Acabem amb «Metal Generation». Un altre cop, els teclats fan acte de presència en una cançó que fa honor als 25 anys que estan celebrant. El tema en si és el que diem aquests 25 anys.

Els alemanys Freedom Call ens donen allò que esperem d‟un disc dels veterans. Un disc que evoca l?energia d?un directe, veritable espai de Freedom Call. Un àlbum sincer i honest. Saps què escoltaràs, saps que serà de qualitat. No et defraudarà.

ZorroLoko
30/07/2024

Arxiu de
novetats