Noveria - The Gates of the Underworld (2024)
 |
Progressive Metal
Scarlet Records
2024
Temes
1. Heritage
2. Origins
3. Descent
4. Venom
5. Revenant
6. The Gates Of The Underworld
7. Ascent
8. Overlord
9. Anima
10. Eternal
Formació
Veu: Francesco Corigliano
Guitarres: Francesco Mattei
Baix: Andrea Arcangeli
Bateria: Davide Calabretta
Telats: Julien Spreutels
Crítica
Noveria demostra a The Gates of the Underworld que no només dominen el terreny del power metall progressiu, sinó que també estan disposats a arriscar-se i portar la proposta a un nivell tècnic superior. Després d'assolir notorietat amb Forsaken i fer un salt qualitatiu amb Aequilibrium el 2019, els seus seguidors tenien grans expectatives per a aquest nou treball. I, en molts aspectes, Noveria no només ha complert, sinó que ha superat aquestes expectatives.
Des del primer moment, la producció tècnica destaca per la precisió. La barreja és càlida i definida, un èxit considerant la complexitat i densitat dels arranjaments. Cada instrument té el seu espai a l'espectre sonor: les bateries són contundents i precises, el baix aporta una base sòlida i les guitarres, carregades d'energia, donen a cada tema una vitalitat que n'eleva l'impacte. Els elements simfònics, més prominents que mai, s'integren de manera impecable, creant una atmosfera èpica que complementa la narrativa de l'àlbum.
El disc obre amb “Origin”, un tema que equilibra a la perfecció la seva complexa estructura musical amb una profunda càrrega emocional. A un tempo moderat, la cançó es construeix en capes, passant per intricades seccions instrumentals que capturen l'oient amb canvis rítmics i transicions harmòniques ben executades. Les lletres, que exploren temes d'identitat i d'origen des d'una perspectiva mítica, s'entrellacen perfectament amb la instrumentació, aconseguint una impressionant cohesió tècnica.
Descent, amb la participació especial de Fabio Lione, és una joia dins de l'àlbum. La cançó arrenca amb un tempo ràpid, en què els riffs de guitarra recorden el millor d'Angra, per després baixar la intensitat al pont, on la veu de Lione i Corigliano es complementen de manera brillant. Aquí, l'estructura dinàmica destaca per la capacitat per alternar entre explosions d'energia i moments d'introspecció, donant lloc a una composició complexa que se sosté sobre una base tècnica sòlida.
Revenant porta l'oient per un camí més fosc i dens. Amb un tempo més lent i riffs pesants, la banda crea una atmosfera opressiva, accentuada pels teclats que afegeixen capes de profunditat. Les transicions instrumentals estan acuradament planificades, cosa que manté la tensió al llarg del tema, i les complexes progressions d'acord mostren l'habilitat de Noveria per combinar la sofisticació del metall progressiu amb la força característica del power metall.
El títol homònim de l'àlbum, "The Gates of the Underworld", és sens dubte un dels punts àlgids del disc. Amb els seus 12 minuts de durada, és una obra simfònica ambiciosa que barreja tempos canviants i múltiples seccions. Els cors i les orquestracions són monumentals, embolicant la narrativa lírica de mitologia i l'inframón en una capa de grandiositat èpica. L'estructura de la cançó és no lineal, amb passatges instrumentals que s'entrellacen amb la veu principal de manera intricada, fent que cada escolta reveli nous detalls tècnics i emocionals.
Francesco Corigliano, el vocalista, brilla al llarg de tot l?àlbum. Si bé utilitza el seu registre de falset amb més freqüència, cosa que afegeix un toc dramàtic a la interpretació, també mostra un control tècnic excepcional que reforça la connexió emocional en cada tema. Encara que alguns podrien considerar que els cors són excessius en certs passatges, aquests contribueixen a la sensació èpica que Noveria cerca transmetre, i s'alineen perfectament amb el caràcter simfònic de l'àlbum.
La cohesió de l'àlbum és notable. Tot i la complexitat tècnica i la diversitat de tempos i estructures, The Gates of the Underworld flueix de manera natural de principi a fi. Les transicions entre els temes estan ben calculades, cosa que dóna com a resultat un viatge sonor coherent i emocionant. Encara que alguns temes requereixen diverses escoltes per captar totes les capes, l'esforç val la pena, ja que cada detall tècnic està acuradament executat.
The Gates of the Underworld consolida Noveria com una banda valenta i en constant evolució. Han aconseguit fusionar la grandiositat simfònica amb la precisió progressiva d'una manera que pocs aconsegueixen i ho fan amb un domini tècnic impressionant. Aquest àlbum és una prova del seu compromís amb la innovació i la recerca de nous horitzons dins del power metall progressiu, i segurament marcarà una nova fita a la seva carrera.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!