Werewolves - Die for Us (2024)
 |
Death Metal
Autoproducido
2024
Temes
1. Die For Us 04:48
2. Beaten Back To Life 03:22
3. Fuck You Got Mine 04:16
4. My Hate Is Strong 04:07
5. The Company Of Wolves 03:30
6. Spittle-Flecked Rant 02:51
7. We All Deserve To Be Slaves 03:21
8. Under A Urinal Moon 04:46
9. Stay Down 04:25
Formació
Baix i veus: Sam Bean
Guitarra i veus: Matt Wilcock
Bateria: David Haley
Crítica
El disc “Die for Us” de WEREWOLVES, llançat el 19 de juliol de 2024, és un gresol de brutalitat i violència sonora, representant el Death Metal en la seva forma més crua i descarnada. WEREWOLVES ha demostrat, al llarg de la seva curta però intensa carrera, la seva habilitat per mantenir la ferocitat i humor àcid a cada àlbum. “Die for Us”, cinquè àlbum de la formació australiana, segueix aquest patró, oferint una experiència auditiva intransigent, caòtica, però matisada, amb elements de Black Metal i Grindcore que es fusionen perfectament per crear un so que se sent alhora familiar i refrescant.
L'àlbum obre amb "Die for Us", que comença amb una breu introducció parlada abans de submergir-se en una explosió de riffs accelerats i una bateria eixordadora. Aquesta cançó és un exemple clar del que ha de venir: riffs intensos, veus guturals esquinçadores i un enfocament implacable en la brutalitat. La cançó no deixa espai per a la treva; els canvis de tempo són abruptes però efectius, mantenint l'atenció de l'oient mentre els instruments s'entrellacen en una tempesta sonora que sembla dissenyada per impactar físicament. Líricament, "Die for Us" expressa un nihilisme i una violència que s'alinea perfectament amb l'agressivitat de la música, amb una lletra que incita a l'aniquilació i l'autoaniquilació. "Beaten Back to Life", segon tema d'aquest treball, manté l'agressió inicial, però amb una estructura més clàssica de Death Metal, on es poden notar influències del Death Metal Old School, particularment en l'ús de Blast Beats i riffs ràpids i esmolats. La pista és frenètica, però també hi ha moments en què la banda permet que els riffs respirin, proporcionant moments de Groove que ofereixen a l'oient un respir abans de submergir-se de nou a la voràgine de Blast Beats i veus profundes. Les veus guturals de Sam Bean són particularment destacades aquí, intercanviant entre grunyits profunds i crits més aguts que donen dinamisme a la cançó.
L'humor sardònic de WEREWOLVES brilla a "Fuck You, Got Mine", una declaració d'odi i rebuig. Musicalment, aquesta cançó és una de les més ràpides de l'àlbum, amb seccions que arriben a velocitats gairebé inhumanes, impulsades per la bateria de David Haley, que sembla no tenir límits en la seva capacitat tècnica. L'enfocament en l'agressivitat i la violència continua sent l'eix central, però en aquesta pista hi ha més sentit de caos controlat, on els riffs i els crits semblen estar a punt d'enfonsar-se en qualsevol moment, però aconsegueixen mantenir-se cohesius gràcies a la destresa tècnica de la banda. Aquesta cançó és una de les més curtes de l'àlbum, però la intensitat la converteix en una de les més memorables.
"My Hate is Strong". El títol ho diu tot: aquesta cançó és un monument a l'odi, tant en l'aspecte líric com en el musical. Aquí, WEREWOLVES adopta un enfocament més pausat en comparació amb les pistes anteriors, cosa que permet que els riffs més densos i pesants dominin l'atmosfera. Els riffs de Matt Wilcock són més recargolats i foscos, evocant una sensació de Black Metall que afegeix una nova dimensió al so de la banda. Tot i aquest canvi de ritme, la cançó no perd intensitat; al contrari, l'alentiment permet que els moments de fúria explosiva se sentin encara més impactants quan arriben finalment. La lletra reforça aquest sentiment d'odi, amb línies plenes de menyspreu i agressió cap al món.
El cinquè tema de l'àlbum és Under a Urinal Moon, un títol que reflecteix, novament, l'humor negre de la banda, sent aquesta cançó un dels punts més destacats del disc, tant pel seu so com per la seva estructura. Musicalment, aquest tema és més variat, començant amb un ritme més lent i gairebé atmosfèric, abans de transformar-se en una explosió de velocitat i de violència. La influència del Black Metall és més palpable en aquesta cançó, amb riffs freds i tallants que s'entrellacen amb l'habitual so Death Metal de WEREWOLVES. La cançó és una oda a la desesperança, amb lletres carregades de nihilisme i foscor. Tot i això, el toc d'humor en el títol suggereix que la banda no es pren a si mateixa massa seriosament, cosa que afegeix una capa d'ironia que suavitza, encara que sigui lleugerament, la duresa de la música.
"Destroyer of Worlds" és una envestida que sembla que no s'aturarà mai, amb la bateria de Haley destacant-se novament per la seva velocitat i precisió. Les guitarres creen un mur de so que és gairebé impenetrable, i les veus guturals de Bean afegeixen una capa addicional de ferocitat. La cançó sembla dissenyada per aixafar, amb una producció que fa que cada cop de bateria i cada acord de guitarra soni com un cop de martell. Líricament, "Destroyer of Worlds" és pura destrucció, com suggereix el títol, explorant temes d'aniquilació i caos absolut. Amb Bloodshed, Penance and Tears s'introdueixen alguns elements més atmosfèrics, amb una obertura més tranquil·la que ràpidament es transforma en un caos controlat. A diferència de les cançons anteriors, hi ha moments en què els instruments s'aclareixen, creant un espai perquè els riffs atmosfèrics ressaltin. Aquesta estructura més dinàmica permet que la cançó respiri creant una sensació d'acumulació abans dels esclats de velocitat i agressió que defineixen l'àlbum. Aquest tema també mostra la banda jugant amb textures més complexes, afegint capes de melodia al seu so habitual, cosa que dóna a l'oient una experiència més rica.
Finalment The Company of Wolves, tema que Tanca l'àlbum, és una declaració final que encapsula l'essència de “Die for Us”: velocitat, agressió i una negativa a comprometre la intensitat. La pista comença amb un ritme galopant abans d'explotar una sèrie de Blast Beats i riffs que semblen implacables. L'habilitat tècnica de la banda es mostra en la màxima expressió, amb canvis de tempo vertiginosos i transicions impecables entre diferents estils de Death Metal i Blackened Death. Líricament, la cançó sembla parlar de la supervivència en un món cruel, alineant-se amb els temes nihilistes i agressius que recorren tot l'àlbum.
Si ens centrem ara en la producció i el so general, podem dir que “Die for Us” té un so increïblement cru, però no manca de claredat. La barreja permet que cada instrument s'escolti clarament, malgrat la densitat i la velocitat de la música. La producció, a càrrec de Joe Haley, aconsegueix equilibrar el caos i la tècnica, permetent que la ferocitat de la banda s'expressi sense que els detalls tècnics es perdin en el procés. El treball de guitarra de Wilcock és esmolat i brutal, mentre que la bateria de David Haley és una força imparable que impulsa cada cançó cap endavant. Les veus de Sam Bean són guturals i esquinçadores, però també varien prou per mantenir les cançons interessants i dinàmiques.
Sens dubte, “Die for Us” és una afirmació que WEREWOLVES segueix sent una de les bandes més brutals i consistents en el Death Metal contemporani. Encara que l'àlbum no trenca amb el so que la banda ha establert als seus treballs anteriors, això no és necessàriament una cosa negativa. En lloc de reinventar-se, WEREWOLVES perfecciona la seva fórmula, oferint una experiència auditiva que és ferotge, tècnicament i sorprenentment entretinguda gràcies al sentit de l'humor sardònic. Tot i que és un disc que pot resultar esgotador per la seva intensitat, “Die for Us” és un testimoni de la capacitat de WEREWOLVES per mantenir la seva agressió sense comprometre la qualitat musical. Aquest àlbum està destinat a convertir-se en un clàssic del Death Metal, tant per la brutalitat com per l'execució impecable. WEREWOLVES no només compleix amb les expectatives dels seus seguidors, sinó que les supera, consolidant-se com una força imparable al panorama del metall extrem.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!