Darkanakrad

Death Metal
MDD Records
2024

Temes

01. The Weight of Worlds
02. As Heroes Abide
03. Unravelling Destinies
04. Seven Sentinels
05. A Tainted Dominion
06. Ashes of Truth
07. The Heart of Darkness
08. The Last Guardian
09. Cruinnath’s Breath
10. In Shadows Deep
11. At The Gates Medley

Formació

Veus i guitarres: Arkadius "Akki" Antonik
Guitarres, veus netes i cors: Sebastian Jensen
Bateria: Ken Jentzen
Baix: Hauke Oje

Crítica

Mai he amagat la meva debilitat per aquesta banda, de manera que quan treuen nou disc sempre és motiu de celebració per part meva. En aquest cas tornen a comptar amb la col·laboració de Tina Stabel a les veus i d'Axel Römer a les gaites en aquest i al seu quinzè treball. Arkadius Antonik sempre ha estat la ment mestra de la banda, atès que és el compositor de gairebé tot el material a més del seu guitarrista i cantant. En aquesta ocasió ha compost deu temes més una versió una mica especial d'AT THE GATES atès que és un medley. La portada com sempre espectacular és obra del mestre Kris Verwimp, i il·lustra molt bé el que podem trobar al seu interior.

Però anem al embolic comentant la totalitat del que podreu trobar en aquest nou opus que sortirà sota MDD RECORDS a principis de novembre.

Després d'una bonica i molt curta intro narrada titulada “The Weight of Worlds” comença la canya amb “As Heroes Abide” que és una ràpida i furiosa peça plena de death melòdic. Per descomptat també conté com és marca de la casa unes excel·lents i molt enganxoses dobles guitarres a la seva secció rítmica ia la qual tampoc li falten les veus netes que aporten solemnitat i contrast a les esquinçades veus aportades per Arkadius. La cosa no pot començar millor.

Unravelling Destinies segueix aportant grans riffs de guitarra, que juntament amb la bateria serveixen de base a la veu d'Antonik, sent també una composició ràpida i molt potent, però igualment tremendament melòdica i arribant a una tornada amb un punch brutal i on els cors són molt importants. També inclou un sol curt però intens que ajuda el gran acabat d'un tema simplement perfecte, que entra a la primera i se'm fa curt. Sens dubte una de les moltes joies amb què compta aquest gran “Darkanakrad”.

“Seven Sentinels” baixa la velocitat i comença amb les acústiques i les veus netes donant un aire èpic i amb influències de BLIND GUARDIAN, encara que aviat entren les canyeres dobles guitarres i les veus guturals, m'encanta la base rítmica, atès que les guitarres enganxen amb facilitat i el bateria no es talla a ficar blast beats sempre que cal. La seva part instrumental també compta amb uns bonics violins i violoncel aportant un final una mica més orquestral a una composició que torna a triomfar amb magnificència.

Pel que fa a “A Tainted Dominion” ha sortit com a primer single i no perd la força de les anteriors, ni les addictives guitarres, ni els blast beats que marquen el tempo per a una cançó que va directa a buscar la teva jugular i són de les que fan que moguis el coll al seu compàs. Això segueix sent death melòdic èpic de gran qualitat i en què les veus netes també tenen el seu paper, encara que en aquest cas menor que en anteriors talls.

Segueixo l'escolta amb “Ashes of Truth” en què en els seus primers compassos torna a escoltar-se una bonica guitarra acústica i les etèries veus de Tina, sent un tema instrumental i narrat que posa el moment de tranquil·litat al que estava sent un rodó molt canyer.

“The Heart of Darkness” comença amb una melodia a doble guitarra més solemne i pausada però és un miratge, perquè moments després tornen les guitarres esmolades i la bateria a tota pastilla per al tall més fosc de tot allò escoltat, però sense renunciar a una picant i matadora base rítmica que segueix tenint la seva dosi de melodia encara que sens dubte és la peça més extrema del que s'ha escoltat. No tinc objeccions a dir que és la que menys m'ha agradat, encara que això no vol dir que sigui dolenta simplement que porta un rotllo més a l'AT THE GATES banda que segur agrada bastant a Arkadius.

The Last Guardian torna a comptar amb una dupla guitarrera que enganxa a la primera i en la qual també es poden escoltar veus netes en part de la seva durada, incloent una part més pausada amb les acústiques dominant, encara que només en un moment puntual del tema. La cançó no perd el rotllo llegendari i gloriós de gestes antigues i guerrers de la mitologia cèltica tan present a l'art i la música d'aquesta gent.

“Cruinnaths Breath” s'inicia amb les veus netes a full, encara que com a la resta del plàstic la major part de la cançó està dominada per les veus guturals. La veritat és que és possiblement un dels discos més ràpids i orientats al death melòdic de la banda, encara que aquest element sempre ha estat molt present a la seva música. M'encanta el contrast a les veus, atès que a gairebé totes les peces estan presents en major o menor mesura les veus clares. Una pena que comptin tan poc amb la fantàstica veu de Tina, esperava molta més presència i més quan tenen un fantàstic tema com és “Undaunted” cantat íntegrament per ella i que és sens dubte un dels meus favorits de la banda.

I ja per tancar amb fermall d'or un rodó que m'ha agradat molt entrar a gaudir d'“In Shadows Deep” que és una preciosa composició on les guitarres acústiques es barregen amb les gaites i que sens dubte és la més folk i cèltica de l'àlbum , servint com outro atès que és totalment instrumental.

En resum, un gran disc que encantarà els seguidors del death melòdic més èpic i enganxós i en què només m'ha decebut la gairebé inexistent presència de l'excel·lent veu de Tina Stabel, atès que donava una calidesa especial al metall produït per aquesta estupenda banda.