SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise

Suscríbete aquí!


Groza + Erzsébet Silikona (Madrid)

Kiss of Death Va de Música (Sabadell)

Manowar + Doro + Freedom Call Navarra Arena (Pamplona)

Stingers + Sweet Emotion + Steelforce Wolf (Barcelona)

Warrant + Sirius Upload (Barcelona)

Warrant Salatal (Castellón)

Scanner Transylvania (Vigo)

Scanner + Montaraz Pub Transylvania (Vigo)

Ambush + Phantom Spell + Stellar Secret + Raptore + Emissary + Azok + Homicidal Funeral El Moscou (Torelló)

Celtibeerian + TBA X (Sevilla)

The Ferrymen - Iron Will (2025)

The Ferrymen - Iron Will
The Ferrymen logo
Alemania

Iron Will

Hard Rock / Heavy Metal
Frontiers Music srl
2025


Temes

Choke Hold
Mother Unholy
Iron Will
Above It All
Adrenaline
Darkest Storm
Dreams And Destiny
Dust To Dust
The Darkness That Divides
Mind Games
You're The Joker

Formació

Veus: Ronnie Romero
Bateria: Mike Terrana
Guitarres: Magnus Karlsson

Crítica

No ha passat gaire temps d'aquell "One More River To Croos" (2022), tres anys d'aquell brutal àlbum i ara aquesta super banda internacional torna amb gran expectativa, doncs com no, si tenint a les seves files músics com Mike Terrana ( Avalanch), Magnus Karlossn (Primal Fear) i Ronnie Romero (Lords Of Black), sempre ens fa pensar que un nou disc d'aquests senyors serà una passada i per si mateixa, una delícia auditiva imminent que es convertirà en un festival metal·ler.

Una cosa que sempre he dit i crec que ho vaig dir a la ressenya que vaig escriure del disc anterior, és que a mi m'agrada més com s'expressa Magnus Karlsson, en aquest conjunt, ja que en el seu projecte personal Free Fall, no ho veig tan brillant, doncs es veu poc explosiu a les sis cordes, però això queda només en una opinió personal. Ara millor anem a allò que ens interessa i és la quarta obra d'aquests monstres del metall melòdic que en realitat serà llançat a finals de gener, però gràcies al segell Frontiers Records, ho vaig poder escoltar un temps abans, per escriure'ls aquesta ressenya, la cosa inicia força interessant amb "Choke Hold" un tema de bon múscul rítmic però sense anar desbocat, els arranjaments de teclat de Magnus, són cristal·lins i brollen elegància perquè la veu de Ronnie Romero, surti amb les seves millors gales, amb un to tan profund que t'atrapa i et manté atent fins a l'arribada del solo de guitarra que és simplement brillant. Després d'una bonica peça, els aires a l'One More River To Cross s'acosten amb Mother Unholy una tremenda peça molt ben construïda que es manifesta amb unes orquestracions d'alt nivell, les guitarres s'eleven amb riffs durs i els cors són tan enèrgics que donaran volta al teu cap per un parell de dies.

La manera més hard rocker del monstre de tres caps.
ho veurem a "Iron Will" un tema més ballable, que ràpidament em va portar a la ment a l'Avantàsia més modern, aquí el baix i la bateria de Mike Terrana, modelen un ritme molt senzill, però la veu de Ronnie Romero, fa que la cançó brilli i que dir d'aquells solos de guitarra que Magnus Karlsson crea amb molta soltesa i elegància. Sense tant esforç ens regalen "Above It All" on les orquestracions tornen a ser presents i les guitarres són pur foc que van escalfant un ritme mitjà. La veu del xilè torna a expressar-se de forma eficaç, la veritat és impressionant com canta aquest tipus.

Pura adrenalina és "Adrenaline" un dels temes més ràpids del disc, partint d'una base més potent guitarres amb molt dinamisme als riffs, on canta Ronnie, de manera més sigil·losa als ponts i tornades per unir-se amb uns cors fantàstics. Passem a "Darkest Storm" on Magnus i Mike Terrana, recreen una base musical elegant amb un tint hard rocker perfecte perquè el xilè empasti enèrgicament els seus cants. Un tema molt equilibrat però que no arriba al nivell de les primeres pistes.

On hi ha un gran treball compositiu és a "Dust To Dust" el qual comença amb una gran tasca de Karlsson a les guitarres i teclats, després Ronnie Romero, pren el protagonisme amb uns cors enganxosos, mentre que els riffs es mantenen en un segon pla , fins que Magnus remata amb un gran sol. Sense tanta brillantor com els primers temes "The Darkness That Divides" presenta un rotllo de metall melòdic, amb centelleigs i cors molt maduixes, que segueixen mostrant el lluïment per part de Ronnie Romero, amb uns embats vocals molt ben accentuats.

Per donar pas a un altre tema una mica més metal·ler arriba "Mind Games" on les guitarres barregen els seus riffs amb unes orquestracions per aconseguir unes tornades una mica més melòdics, i aquests immensos cors es roben el xou i dominen l'assumpte sense problema. Arribem a "You're The Jocker" el tall més simple en comparació als altres que havien sonat fins ara amb el mateix protagonisme de Ronnie Romero, i les guitarres de Karlsson i la bateria de Mike, modelen el típic ritme metal·ler/melòdic.

Per acabar tenim la suau "Dreams And Destiny" una balada que encara que té una bona interpretació vocal, i bonics arranjaments simfònics no s'escapa de ser una cosa força monòtona, encara que el suec Magnus Karlsson ho intenti salvar amb un altre gran sol.

Veient-ho d'un punt de vista objectiu aquests mestres del metall melòdic han fet el que s'espera, ja que des d'un principi es veia molt difícil que superessin el seu disc anterior “One More River To Cross”, doncs encara que aquest treball té molta qualitat musical, una producció exquisida i un treball vocal de primer nivell, crec que a la segona part del mateix es baixa molt la línia i això fa que decaigui rotundament, tot i així la meva puntuació per "Iron Will", és de 8/10.

Alessandro Power
19/12/2024

10 mejores portadas

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau
Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.