The Stars Will Light The Way

Power Metal
Warner Music
2024

Temes

01. Go Towards the Utopia
02. The Reason We Fight
03. Lost in the Darkness
04. Finally, It Comes!
05. In Water's Gaze
06. Heartless
07. Crying for You
08. Voice in Sadness
09. I Believe
10. Life Will Go On

Formació

Syu: Guitarras
Yuhki: Teclats
Taka: Baix
Masatoshi Ono: Veus
Lea: Bateria

Crítica

Galneryus és d'aquelles bandes que tenen el do d'atrapar-me amb cada producció que llancen, ja que els seus músics ho lliuren tot a cada cançó, la veu de Masatoshi Ono, sempre travessa el meu cor amb la seva sentimental forma de cantar, els cors èpics sempre em fan cantar amb molta emoció i els solos de Syu, són tan perfectes, enèrgics i intensos que em posen la pell de gallina.

Sincerament és difícil creure que la millor banda de power metall japonès, aquest de tornada tan sols any després d'aquell "Between Dread And Valor" (2023), ja que considero que no és fàcil compondre un disc d'aquestes característiques, però pel que sembla els nipons estan en estat de gràcia i ens volen seguir regalant aquest intens power neoclàssic guiats per la ment mestra del virtuós guitarrista Syu. Recordo que "Between Dread And Valor" va donar molt de què parlar, sobretot pel seu costat compositiu, ja que tots esperaven velocitat i doble bombo sense cansament, però no va ser així, les peces variaven amb diferents facetes rítmiques, cosa que a mi em va encantar i al mateix temps va mostrar que aquests japonesos posseeixen una diversitat musical impressionant, per tot això espero grans coses del seu "The Stars Will Light The Way" el qual analitzarem tema per tema, començant amb la típica introducció "Go Towards The Utopia" amb què Syu, ens dóna la benvinguda amb uns bonics sols i ens prepara per al vendaval que es ve a "The Reason We Fight" una de les millors peces de power metall que he sentit els últims anys, l'energia que emeten les guitarres és abismal, els cors són molt èpics, potser els sons simfònics del teclat són una mica sobrecarregats, però així i tot això és una bellesa musical que demostra l'essència musical de Galneryus al 100%.

La tercera peça "Lost In Darkness" té un major protagonisme de guitarres i ritme galopant, la qual el seu executant el virtuós Syu, demostra dominar amb prestància, ficant arranjaments del heavy metall clàssic i solos brutals. La veu de Masatoshi Ono, és interessant, perquè es comporta més aguda del que és usual. Es pot dir que "Finally It Come!" baixa una mica el ritme del disc, ficant-se en terrenys més malenconiós, on Masatoshi One, es presta per expressar els seus cants més sentimentals, la part instrumental està ben treballada, amb solos de teclat i guitarra que entretenen però sense arribar a ser descomunals.

A "In Water's Gaze" la bateria i baix es comporten idealment, i el tot instrumental es beneficia del bell i virtuós so neoclàssic preciosista que Yuhki aporta amb els teclats. Una peça que ressalta especialment pels seus cors elegants i l'apartat més complicat de qualsevol tema, el seu songwriting. Amb clares influències del sector neoclàssic arriba "Heartless" un tema energètic i poderós, com ho acostuma a ser l'estil d'aquests nipons, també és grandiloqüent, bombàstic, sonor, interessant i emocionant, amb un Syu, que sempre surt del llibret amb uns sols magnífics.

El costat romàntic ho posa "Crying For You" la qual conserva cants suaus i teclats que acompanyen lleument, per formar una atmosfera musical plena de malenconia. També escoltarem unes seccions corals molt a l'onada d'Avantàsia. Una altra de les peces que em va encantar va ser "Voice In Sadness" la qual al principi fa la sensació d'estar escoltant Synfonia de Timo Tolki, ja que les notes de teclat s'assimilen molt. Aquí presenciem un power luxós, èpic i melòdic, amb un munt de tornades dels més enganxosos que hauràs escoltat en molt de temps i uns solos de guitarra construïts de forma impecable.

El tema més extens del disc "I Believe" és un tall més complet a la línia musical d'un "Angel Of Salvation" o un "Ultimate Sacrifase", amb Masatoshi Ono, apropant-se a les tessitures vocals que ens recorden als temes abans esmentats . Aquí els japonesos ens regalen una altra majestuosa tornada, en un track que per a mi és el millor de l'àlbum, ja que té una vigorosa melodia, barroquisme, detalls neoclàssics i un altre de Syu, que és per aplaudir. El disc es tanca amb Life Will Go On gairebé de la mateixa manera com va començar el mateix, amb una melodia de guitarra suau, que va de la mà amb uns teclats que adoren l'entorn i així acabar amb aquesta gran obra musical.

Galneryus, mai m'ha decebut i aquesta vegada, s'han marcat un altre discàs, que en termes generals malbarata arranjaments luxosos, epicitat al més no poder i sols d'alta tensió, per això crec que s'assimila molt al "Between Dread And Valor", fusionat amb alguns fragments musicals de l'Ultimate Sacrifase (2017). Un treball molt sencer que em tindrà entretingut per un bon temps i que segurament estarà al top dels millors discos de power metall de l'any, així que la meva puntuació per als japonesos és de 8.8/10.