Labyrinth - In the Vanishing Echoes of Goodbye (2025)
![]() |
Power Metal
Frontiers Music srl
2025
Temes
1. Welcome Twilight
2. Accept the Changes
3. Out of Place
4. At the Rainbow's End
5. The Right Side of This World
6. The Healing
7. Heading for Nowhere
8. Mass Distraction
9. To the Son I Never Had
10. Inhuman Race
Formació
Guitarra: Andrea Cantarelli (Anders Rain)
Guitarra: Carlo Andrea Magnani (Olaf Thorsen)
Veus: Roberto Tiranti (Rob Tyrant)
Baix: Nik Mazzucconi
Bateria: Matt Peruzzi
Teclats i piano: Oleg Smirnoff
Crítica
Itàlia és un país que s'especialitza en fer bones pastes i pizzes, però una altra de les seves especialitats sens dubte són les bandes de power metall, ja que la majoria que sorgeixen en aquest país són d'altíssima qualitat i el dia d'avui estem davant d'una de elles, aquesta és Labyrinth, un conjunt que tot i ser de la ventrada dels noranta, s'ha mantingut viva i fresca musicalment parlant, tot gràcies al seu guitarrista i compositor Olaf Thorsen (Shining Black), un tipus que amb el seu enginy i habilitat a les sis cordes, ha fet que Labyrinth, d'alguna manera soni original i de poc vagi evolucionat i per tant no s'estany en aquest subgènere que cada dia està més deslligat i trillat.
Si jo hagués hagut de nomenar aquest "In The Vanishing Echoes Of Goodbye" jo li hauria posat Return To Heaven Denied Part III, perquè el seu estil em sembla una subtil continuació d'aquelles dues grans obres dels italians, ja que tindrem tots els condiments musicals que Labyrinth, sap elaborar sense dificultat, com passatges plens de canya i poder, vibrant melodia i seccions vocals d'alta tensió per parteix Roberto Tiranti. Abans d'entrar a esmicolar tema a tema, primer faré el que acostumo i això és agrair al segell discogràfic Frontiers Records, per haver-me enviat l'àlbum un temps abans per escriure aquesta ressenya, dit això, ara sí, ens endinsem a l'àlbum i la cosa inicia candent amb "Welcome Twilight" un temaç recarregat de guitarres potents i riffs marcials, amb teclats d'aquells que brillen amb llum pròpia, un treball brutal
en què tant la interpretació musical com el desenvolupament compositiu dels italians és impecable, m'encanta el fet que hagin involucrat cors d'estil clàssic, d'aquells que feien servir les bandes dels vuitanta i noranta. Si el disc va arrencar bé, el que ve a "Accept The Changes" és encara millor, perquè és una peça de power metall progressiu potent, alhora lluminosa, melòdica, veloç o romàntica però tan neta i cristal·lina amb una producció que aquest tipus de composicions requereix i necessita. Sens dubte això és del millor del plàstic.
Amb un aspecte més canviant arriba "Out Of Place" un tema ple de vida i relatius canvis de ritme marcat a foc en les implicades interpretacions vocals de Rob Tiranti, així com la intrincada proposta instrumental en què les guitarres d'Olaf i Andrea Cantarelli, parlen per cortesia duna base rítmica camaleònica. El tema que em va volar el cap va ser "At The Rainbow's End" la qual s'adorna així mateix amb una cobertura melòdica que sempre es troba al rescat de l'emotivitat, la potència rítmica, la veu enèrgica, la connexió de cada instrument i aquests cors se senten tan malenconiós com esperançadors.
A "The Right Side Of The Word" el millor és sens dubte el treball vocal de Roberto Tiranti, absolutament sorprenent i tècnicament impecable tal com la feina ho requereix, les guitarres també recreen un ritme movedís, amb riffs més senzills però consistents. Torn de l'harmoniosa The Healing un tema d'un embolcall més tou, on les melodies vocals de Roberto Tiranti, es troben sempre servicials i els teclats i guitarres es presten per estendre una catifa vermella perquè després d'un meravellós desplegament tècnic sorgeixin uns cors esplendorosos. Tema de ritme mitjà carregat d'emotivitat i un sol vibrant per part d'Olaf Thorsen.
Seguim amb l'escolta i agraeixo als italians per temes com "Heading For Nowhere" perquè sona picabaralla els riffs són músculs i els músics de Labyrinth, són conscients de la seva capacitat i els seus dots musicals, per això ens lliuren una peça de prog power bestial , la qual empra l'esforç de transmetre sentiments i sensacions, amb les seves vibrants melodies. Els tints de metall melòdic els posa "Mass Distraction" que torna a mostrar uns riffs durs i alhora molt tècnics, la veu de Tiranti, és explosiva i impactant, ja sigui a través dels seus nets aguts, o en moments més esquinçats i teatrals.
L'elegància de "To The Son I Never Had" és posada en evidència gràcies a aquests teclats i guitarres que es fusionen en harmonia, gràcies a les genialitats individuals d'Olaf, Andrea i Oleg. Delicat tema que ens porta a través d´un viatge on es genera un ambient càlid i una musicalitat captivadora. El final del disc el marca "Inhuman Race" un tema que inicia amb unes guitarres acústiques i que a poc a poc es torna més emocionant i que va desgranant una varietat instrumental aclaparadora que desemboca de forma esperançadora per després portar-nos cap a la melodia amb un teclat que acompanya totes les seccions marcades per riffs esmolats. Roberto Tiranti, canta amb un desplegament captivador que ens farà viatjar a través de diversos estats emocionals sempre de manera màgica i sublim.
Conclusió: Després d'escoltar els deu temes d'aquest luxuriós àlbum de power metall progressiu, només em queda treure'm el barret i agrair a aquests músics italians, ja que bandes com aquestes són les que cauen molt bé a aquest subgènere, perquè "In Vanishing Echoes Of Goodbye" conté cançons que van més enllà d'un doble bombo i uns cors melosos, ja que combina una complexitat progressiva amb profunditat melòdica, brindant una experiència poderosa i introspectiva. La composició és d'un nivell superlatiu, incorporant diferents vels rítmics amb una tècnica suprema, també presenten poder i melodia quan cal, per això la meva puntuació per a aquest monumental disc és de 9/10.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2025.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!