Dragonknight - Legions (2025)
![]() |
Symphonic Power Metal
Scarlet Records
2025
Temes
1. Ascendance - Through Sea And Fire
2. The Legions Of Immortal Dragonlords
3. The Imperator
4. Pirates, Bloody Pirates!
5. Defender Of Dragons
6. Storm Bringer
7. Astarte Rise
8. Dead Kings In The Grave
9. Sword Of The Northern Lights
10. The Revelation
11. Return To Atlantis
Formació
Lord Gryphon
Lord Kharatos
Lord Solarius
Lord Othrakis
Lord Salo Khan
Crítica
Bona tarda a tots els powermetalers, avui estic aquí novament, però aquesta vegada una mica més emocionat del que és habitual i això és perquè el vent del nord ha portat una nova banda d'Europa, les característiques musicals de la qual s'assemblen a Gloryhammer, Rhapsody, Orion Reing i Holy Knights, just l'estil musical que m'encanta, ells són Dragonknight, la veritat encara se'n sap poc, segons tinc entès els seus músics que tenen molta experiència en això del symphonic power, però de moment s'han volgut mantenir a l'anonimat, això sí, en escoltar l'àlbum s'adonaran de la qualitat de músics que tenim al davant, ja que les peces tenen una maduresa i sonoritat impressionant.
Només veure la portada d'aquest "Legions", ja ens vam imaginar un munt de coses i una d'elles és que això sona èpic, poderós i gloriós, amb lletres que semblen ser un santuari de fantasia i heroisme, perquè els seus onze himnes parlen de batalles esquinçadores, guerrers de voluntat forta i la bellesa d'una mort gloriosa, però també de cerques de tresors que surten malament, conquestes i poder interior per aixecar-se del pou sense esperança i la desesperació d'estar davant de l'adversitat. Els Dragonknight, han signat amb el segell italià Scarlet Records, disquera que va fer possible que avui estigui redactant aquesta ressenya abans del seu llançament, per haver-me enviant el material de forma prematura, Així que Si estàs llest per respondre a la crida dels Cavallers Drac ?, cavalca amb mi en aquesta aventura musical que inicia amb "The Revelation" el primer tema immediatament ens crea una atmosfera idíl·lica de ficticis regnes medievals, propi d'aquest èpic subgènere. Les línies musicals són fantàstiques i harmòniques, molt a l'ona de Gloryhammer. Seguidament "The Imperator" obre pas amb un symphonic power peculiar, cavalcant per camins èpics i maximitzant per complet el subtil toc simfònic. Un tema vibrant amb un acompanyament de guitarres distintiu i uns cors de port heroic.
Les guitarres acústiques comanden a "Astarte Rise" un tema de tranquil transitar, on ràpidament es percep una aroma èpica, ja que el so s'acomoda per un so una mica malenconiós i tètric. Perfecta intensió musical plasmada al títol del tema. Sense tanta sorpresa arriba l'instrumental Through Sea And Fire carregada d'una simfonia i sonoritat impressionant i gairebé cinematogràfica, arribant per breus moments a flirtejar amb els arranjaments de bandes com Rhapsody i Twilight Force.
El poder torna amb "The Legions Of Immortal Dragon..." una magnífica posada en primer pla de la bateria, jugant amb les variants de doble pedal que ens ofereix el power metal, hàbils guitarres totalment currades, Dragonknight, en aquest tema reafirma els seus cors, aquests pels quals els compararan tant amb Gloryhammer i Rhapsody i un so power d'inicis del nou mil·lenni. Com per recordar al Rhapsody dels primers discos arriba "Defender Of Dragons" un tema màgic i medieval a moltes parts de la cançó, que arrenca amb un joc paral·lel de flautes i simfonia, presagiant el que serà un cor enèrgic i briós.
L'atmosfera musical amb què va iniciar l'àlbum segueix a "Pirates Bloddy Pirates!" un tema molt ben concebut, que continua amb aquesta mateixa línia simfònica i relativament poderosa, fent gala d'un so power des d'un perfil tècnic i eufòric. Potser aquí els Dragonknight, se'n van més per l'estil dels Gloryhammer. La curosa "Storm Bringer" és portadora d'aquest so tan característic del power metall europeu, amb tints clàssics, harmonies de gom a gom i cors tan bonics i èpics que s'imposen en la composició.
Quan vaig sentir "Sword Of The Northern Lights" em va recordar ràpidament al Gloryhammer, del "Tals Of Kingdom Of Fife" (2013), potser perquè la veu s'assembla força. Gratificant peça que ens ofereix un interessant passeig simfònic, amb un joc rodó de guitarres i teclats, per després submergir-nos amb aquesta típica atmosfera coral èpica, tan usada al symphonic power. A "Dead Kings In The Grave" veiem totes les qualitats d'aquesta banda finlandesa, els seus grans arranjaments simfònics, el seu bon ús i tècnica de guitarres, i aquesta veuarra que amb el seu to imposa presència i consolida un tema per altres èpics.
Tancant amb una meritòria combinació de climes sonors ve "Return To Atlantis" bàsicament un tema pla al seu nucli, però amb interessants temptatives musicals a les seves perifèries, sobretot aquesta orquestra que sobresurt a les seves línies. I encara que no vulguem, una altra vegada ens portaran a la ment els Gloryhammer, del seu primer àlbum.
Conclusió: El que han fet aquests guerrers finlandesos en el seu àlbum debut és terrible, res nou això sí, però si ets d'aquells a qui els agrada Rhapsody, Gloryhammer, Twilight Force, els cavallers, els dracs i les princeses, estimaràs la seva música. Ara només queda esperar per veure si això no va ser només un cop de sort i que els Dragonknight, no siguin només escuma i mantinguin aquest gran nivell de power metall simfònic en un una propera producció. De moment la meva puntuació per a "Legions" és de 8/10.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2025.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!