SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise

Suscríbete aquí!


Groza + Erzsébet Silikona (Madrid)

Kiss of Death Va de Música (Sabadell)

Manowar + Doro + Freedom Call Navarra Arena (Pamplona)

Stingers + Sweet Emotion + Steelforce Wolf (Barcelona)

Warrant + Sirius Upload (Barcelona)

Warrant Salatal (Castellón)

Scanner Transylvania (Vigo)

Scanner + Montaraz Pub Transylvania (Vigo)

Ambush + Phantom Spell + Stellar Secret + Raptore + Emissary + Azok + Homicidal Funeral El Moscou (Torelló)

Celtibeerian + TBA X (Sevilla)

Beriedir - Limimal Spaces (2025)

Beriedir - Limimal Spaces
Beriedir logo
Italia

Limimal Spaces

Progressive Metal
Rockshots Music Management
2025


Temes

1. Halo
2. Neon
3. In the Corner of My Eyes
4. As Tight as Phantoms Hold
5. F.I.V.E.
6. More than Starlight
7. Burnout
8. Anemoia
9. Massive
10. In the Liminal Space

Formació

Teclats i veus: Stefano Nüsperli
Baix: Daniele Cantaboni
Bateria: Ciro Salvi
Guitarres: Francesco Ideo
Guitarres i cors: Simone Bacchi Mottin

Crítica

El nou llançament dels italians porta a la meva ment molts enigmes i una mica d'incertesa, ja que pel que sembla ja no queda gaire d'aquell estil de power metall convencional amb què van iniciar la seva carrera, ja que aquell "The Path Beyond The Moon" (2018 ), va ser un festival de power clàssic i noventer, ple de vertiginoses melodies, dinàmiques harmonies de guitarra i cors molt enganxosos. La intenció d'evolucionar musicalment es va veure clarament en el seu segon treball "Aqva" (2022), personalment no vaig veure amb mals ulls que el seu compositor i teclista Stefano Nüsperli volgués plasmar un canvi donant un toc més modern i progressiu a les composicions, doncs sempre és bo que les bandes siguin prospectives i no usin sempre la mateixa fórmula, per així aconseguir un so més personalitzat.

Com ho havia dit a l'inici el nou àlbum "Limimal Spaces" porta un gir dràstic per als italians, doncs només veient aquesta portada, ens adonem que aquest power metall lluminós es va esvair i ja no porten aquesta harmoniosa ànima musical amb què els vam conèixer fa anys, ara ens presenten un disseny musical de metall progressiu amb una síntesi moderna molt arrelada a bandes com Evergrey, Dark Tranquility i Dream Theater. Les línies musicals també prenen fonaments del death metall melòdic i les lletres en si, aprofundeixen en temes emocionals i existencials, oferint un ric viatge on cadascú evoca nostàlgia, anhel i introspecció, explorant lluites personals, traumes i aïllament envoltats de melodies que oscil·len. el malenconiós i el poderós. Cada cançó transporta els oients a "espais liminals", on la realitat i l'emoció es confonen de maneres inquietantment belles. Les intencions d'evolució es poden veure des del primer tema "Halo" un tema saborós de metall progressiu, on els entretinguts riffs ens guien com a llums a la foscor, i que alhora van teixint ritmes entretallats, després dels quals entra tota l'artilleria pesada d'una veu gutural que acompanya la veu neta per aconseguir tema de mig temps amb una gran musicalitat i una bona tornada. Després d'un inici interessant, arriba un espectre més experimental com ho és "Neon" és del més fosc que he sentit a aquests italians, amb aquest ritme lent que no aconsegueix entusiasmar i un teclat més tètric.

La punyent "In The Corner Of My Eyes" sembla tirar més cap al death metall melòdic, però també trobarem una veu molt melòdica, plena de matisos i els teclats tocats per part de Stefano Nüsperli, ens regalen una de les poques seccions musicals que conviden a l'optimisme, juntament amb uns riffs que ataquen amb un puny progressiu. El quart tema "As Thight As Phantoms Hold" es veu descolorit, les veus guturals són molt agressives, però els teclats atorguen la prioritat a la melodia i les guitarres apareixen en els moments precisos perquè les tornades siguin una mica reeixides. Per mi, aquest és el tema més opac del disc.

A la meitat de l'àlbum veurem més elements moderns amb "F.I.V.E" una cançó fortament comercial on hi ha una atenció especial que mereix l'acompanyament de teclats, ja que és, senzillament, espectacular, gràcies a Stefano Nüsperli. La veu si la veig desnonada i amb poca empenta, per al tipus de projecció que posseeix aquesta composició. La malenconia és peça clau a "More Than Starlight" un tema de mig tempo que llança llums al·lucinògens i on realment és molt apreciable el canvi entre l'estrofa i la tornada sobretot amb l'entrada més pronunciada del teclat.

A Burnout els cors aconsegueixen posar-me la pell de gallina amb una qualitat fora de dubte. Les guitarres sonen potents, les veus guturals són exquisides i durant l'estrofa el teclat de Stefano fa uns matalassos melòdics que quan entra la tornada treu tota la seva harmonia per donar-nos una nova mostra d'aquest Beriedir 2.0. L'ànima de "Anemoia" tornen a ser uns teclats hermètics i uns riffs de port progressiu, així que va avançant el tema me'n vaig quedat sense paraules i és que aquesta cançó si aconsegueix demostrar que l'evolució dels italians està donant fruits, ja que possiblement aquest sigui el tall més interessant de l'àlbum.

Delicada, nua, punxant i sensible sona "Massive" un tema sense tanta espurna, les guitarres aquesta vegada no es deixen veure en el seu estat més pur i les veus guturals s'encarreguen que el tall s'encomani d'una atmosfera freda i fosca. Tanquen l'àlbum amb "in The Limimal Spaces" on minuciosament es fusionen tots els elements musicals que Beriedir, ha adoptat actualment, metall progressiu amb veus de death metall i unes capes i melodies del power metall europeu. Una peça ben treballada que segurament agradarà als fanàtics de Dream Theater i Dark Tranquility.

Conclusió: Com em considero un vigorós amant del power metall, he de reconèixer que m'encantava més el tradicional estil del seu debut "The Path Beyond The Moon", però així mateix, em poso dret per aplaudir l'atreviment d'aquests italians, al voler arriscar en aquesta obra "Limimal Spaces", encara que encara no veig consolidades les idees d'Estefano Nüsperli, ja que la intenció de barrejar progressiu, modern i death metall melòdic, és molt complex i és una cosa que no s'aconsegueix de la nit al dia , però per la qualitat d'aquests músics italians, crec que en un futur Beriedir, va aconseguir materialitzar aquesta fusió metal·lera amb la gol que han somiat. Així que la meva puntuació per a aquest àlbum és de 7.7/10.

Alessandro Power
10/01/2025

10 mejores portadas

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau
Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.