Hijos de Overón - Titania (2024)
![]() |
Heavy Metal
Demons records
2024
Temes
1. Nexo
2. Mirando atrás
3. Maldito infeliz
4. Nunca será igual
5. Tocado por Dios
6. Vera Cruz
7. Su gran mentira
8. Nacer para ser fuertes
9. Morado y Jazmín
10. Prende la llama
Formació
Veu: Raúl Álvaro
Guitarra: Joni Cantera
Guitarra: Diego Sanz
Baix: Fernando López
Bateria: Carlos Gómez
Crítica
Amb Titania, Hijos de Overón demostra que el Heavy Metall clàssic segueix tan vigent com sempre, però amb la capacitat d'evolucionar i sorprendre. Deu anys després del seu debut amb Prisionro de agujas i sis anys després de Salvaje (2018), aquest nou treball representa un pas ferm cap a la consolidació de la identitat. Produït per José Rubio, el disc llueix un so potent i cristal·lí, mentres que la portada futurista de José Antonio Vives ens prepara per a una obra carregada d'energia, passió i un respecte indestructible per les arrels del gènere.
El disc arrenca amb una Intro breve, titulada “Nexo” però que estableix el to èpic i futurista que travessarà tot l'àlbum. És el punt de partida perfecte per entrar a “Mirando atrás”, un tema que, des dels primers segons, esclata amb força i velocitat. Amb un riff abrasador i una bateria demolidora, aquesta cançó sembla dissenyada per atrapar-te des de l'inici, una carta de presentació directa que deixa clar que Titania no donarà treva. Un riff esquinçador, i una línia vocal d'alt rang ens mostra que Hijos de Overón s'estan prenent això molt de debò.
El viatge continua amb “Maldito infeliz”, tercer tall d'aquest àlbum i tota una declaració d'intencions que es posiciona ràpidament com un dels pilars de l'àlbum. Aquest tema és pur dinamisme, un malbaratament d'energia amb una tornada memorable que convida al crit col·lectiu. Una cançó amb clares influències del Power Metall europeu de principis dels anys 90 del segle passat.
Els teclats d'Elena (Lethargus) aporten un contrast perfecte, preparant el terreny per a un sol de guitarra que eleva la cançó a un altre nivell. Si busques un himne carregat d'adrenalina, aquí ho tens. Estic desitjant poder veure'ls en directe. El segueix “Nunca será igual”, moment on escoltem una cançó ràpida i dinàmica. Plena denergia i actitud. La veu de Raúl Álvaro es troba en ple estat de forma, acompanyat per una maquinària musical perfectament greixada. De veritat, aquest és el so que busques quan penses en una veritable banda de Heavy Metall.
El cinquè tall de l'àlbum es titula “Tocado por Dios” una cançó atmosfèrica, de so grandiloqüent. D'aquelles composicions que des de la primera presa t'arrossega cap a un univers sonor. Del millor del disc. El segueix “Vera Cruz”, una cançó pesada, de so futurista, on les harmonies vocals són de gran alçada. Melodies enganxoses amb aspiració a veritables himnes. Una cançó que ens transporta a un terreny més narratiu i simbòlic, amb una atmosfera que sembla invocar bèsties alades i paisatges èpics. Aquí, la veu de Raúl arriba a noves altures, demostrant que el vocalista està en el seu millor moment.
Amb “Su gran mentira”, la banda baixa lleugerament les revolucions, però sense perdre intensitat. Aquest tema destaca pel missatge clar i directe, un cant a la llibertat recolzat per una base rítmica sòlida que reforça el caràcter de l'àlbum. L'energia segueix creixent amb “Nacer para ser fuertes”, una composició que combina potència i sentiment a parts iguals. Els riffs i solos de guitarra en aquest tema són dels millors de l'àlbum, mostrant la maduresa tècnica de la banda i la capacitat per crear moments memorables. Mentrestant, la bateria de Carlos no dóna un respir, marcant un ritme implacable que empeny el tema cap endavant amb una força aclaparadora.
A “Morado y jazmín” escoltem un tema amb influències del Heavy Metall més enèrgic. Riffs de guitarra esmolats i una base rítmica amb gran enganxada. Un cop més, escoltant aquest tema, ens ve al cap la posada en escena d'aquesta banda en directe, ha de ser un veritable desplegament d'energia i actitud. El tancament de l'àlbum, “Prende la llama”, és una autèntica obra mestra. Aquest tema èpic reuneix un elenc impressionant de convidats: Narci (Saurom), Dani (Ars Amandi), Tania (Saltimbankya), Ernie (Zenòbia), Carlos (Dünedain) i Héctor (Mortal Maze), que uneixen forces per crear un final grandiós. La lletra aporta una profunditat emocional que corona el disc de manera magistral. Sens dubte, Hijos de Overón ha creat una cosa realment especial.
Cada tema a Titania aporta la seva pròpia essència, però junts conformen una obra compacta i coherent que farà les delícies de qualsevol amant del Heavy Metall. No és només un disc més; és una declaració damor al gènere, carregada de passió i respecte. Des de l'inici ferotge de “Mirant enrere” fins al final apoteòsic de “Prende la llama”, aquest àlbum està destinat a deixar empremta. Si gaudeixes dels sons clàssics i busques una feina que combini tècnica, emoció i potència, Titania és per a tu.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2025.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!