Nekomata - Euphoria (2025)
![]() |
Melodic Metalcore
Rockshots Music Management
2025
Temes
1. Py
2. Shattered
3. Automata
4. In My Flesh
5. Feedback
6. Zero
7. De Priapi Dilemma
8. Road To Ruin
9. Super Omnia
10. Ataraxia – Still Abused
Formació
Veu: Andrea Olivieri
Guitarres i programacions: Andrea Cappellari
Bateria: Alberto Mezzanotte
Baix: Filippo Zavattari
Crítica
Amb el seu segon àlbum, EUPHORIA, Nekomata fa un pas audaç i decisiu en la seva evolució musical, consolidant el seu estil únic al panorama del Power Core. El disc és una barreja electritzant de Power Metal, Metalcore, Death Metal, Electronica i elements progressius, que ho fa desafiant i fascinant. A través d'una producció més refinada i experimental, la banda italiana no només reafirma la identitat, sinó que porta el so a noves dimensions. Un disc que veurà la llum el 24 de gener del 2025 sota el segell Rockshots Records. Però anem tema per tema:
Comencem amb "Py", tema que obre l'àlbum amb una introducció breu de sons electrònics, generant una atmosfera càlida i tensa, que progressivament s'accelera. Les harmonies orientals marquen l'inici d'EUPHORIA, establint un to que va més enllà del que s'esperava per a una introducció, insinuant l'audàcia del que ha de venir. El segueix "Shattered", on la banda reprèn l'energia de la intro amb una base electrònica que es barreja amb guitarres esmolades. El tema desplega la ràbia i la fúria que defineixen l'estil de Nekomata, amb influències clares de System of a Down, especialment a les harmonies vocals que aporten dinamisme i varietat a la cançó. Aquest tema no només demostra l'agressivitat del grup, sinó també la capacitat per construir una atmosfera elèctrica i accelerada.
El tercer tema de l'àlbum es titula "Automata", moment on la banda segueix el ritme accelerat amb riffs de guitarra esquinçadors i una base rítmica frenètica. La bateria es destaca, mostrant el mestratge tècnic de la banda. El tema reflecteix la fúria de la banda amb una estructura que no dóna respir a l'oient, mantenint la intensitat al llarg de la durada. A "In My Flesh" ofereix un respir relatiu en ser més pausada que els anteriors, però sense perdre l'agressivitat característica. La cançó explora un contrast més complex entre agressivitat i harmonia, submergint l'oient en un espai sonor únic, on el caos es converteix en bellesa.
"Feedback" és el cinquè tall d'aquest treball. El tema es caracteritza per la velocitat i el tempo vertiginós. El treball a les guitarres elèctriques destaca com el millor daquest tema, mostrant un equilibri perfecte entre tècnica i agressivitat. Est és un tema que destaca per la seva energia imparable, que marca una de les seccions més veloces de l'àlbum. El segueix "Zero" arrenca amb un arpegi de guitarra que es va enriquint gradualment amb l'entrada de la banda. A mesura que la cançó avança, construeix un mur de so robust, submergint l'oient en una atmosfera de pur Metalcore. El contrast entre els moments més suaus i l'explosivitat posterior crea un efecte fascinant, reafirmant la capacitat de la banda per crear atmosferes complexes i profundes.
Amb "De Priapi Dilemma" ens enfrontem un dels punts àlgids del disc, una cançó que combina harmonies perfectament sincronitzades amb una agressivitat imparable. Les línies vocals esquizofrèniques i plenes de matisos capturen l'oient des de la primera escolta. Aquest tema mostra la capacitat de Nekomata per crear una cançó de múltiples capes, on la intensitat es barreja amb la tècnica i la crítica social. Amb "Road To Ruin" escoltem veritable un tribut al Metalcore de la vella escola, sonant com un homenatge a les arrels del gènere. Des del primer acord, el tema evoca una sensació de nostàlgia pels dies de glòria del Metalcore, amb riffs pesants i una estructura dinàmica que embriaga l'oient.
Arribem al vuitè tall de l'àlbum, titulat Super Omnia, una peça que segueix explorant les textures del so i que manté l'agressivitat, però també introdueix elements progressius i de complexitat estructural. En aquest tema, Nekomata demostra la seva capacitat per jugar amb diverses influències dins el Metall contemporani. "Ataraxia – Still Abused", tanca l'àlbum, és una peça monumental que recull totes les característiques de l'àlbum: veus netes, guturals i agressives es combinen en una amalgama que ret homenatge a les influències de bandes com Asking Alexandria, Of Mice & Men i Escape the Fate. El tema tanca el disc amb una energia expansiva i consolida el viatge emocional de l'àlbum.
EUPHORIA és el pas endavant que Nekomata necessitava per consolidar-se com una de les propostes més emocionants i arriscades dins del Power Core. La seva fusió de gèneres, les lletres audaços i la capacitat per mantenir una intensitat renovada al llarg de tot el disc fan d'aquest àlbum una obra desafiadora que convida a qüestionar allò establert. Amb EUPHORIA, la banda ha demostrat no només la seva evolució, sinó també el compromís amb l'autenticitat i l'experimentació. Aquest no és un disc fàcil de pair, però aquesta és precisament la grandesa: desafiant, introspectiu, però amb una passió i energia que defineixen Nekomata com un referent en el seu gènere.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2025.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!