Grave Digger - Bone Collector (2025)
![]() |
Power / Death Metal
ROAR!
2025
Temes
Bone Collector
The Rich The Poor The Dying
Kingdom Of Skulls
The Devil’s Serenade
Killing Is My Pleasure
Mirror Of Hate
Riders Of Doom
Made Of Madness
Graveyard Kings
Forever Evil & Buried Alive
Whispers Of The Damned
Formació
Veu: Chris Boltendahl
Baix: Jens Becker
Guitarra: Tobias Kersting
Bateria: Marcus Kniep
Crítica
Per als que murmuren i diuen que el power metall és el cosí homexual del heavy metall, els demostraré que no és així i que no tot és arcoiris, unicorns, dracs i princeses en aquest subgènere, perquè avui els parlaré d'un disc que els expulsarà el darrere, ja que una de les bandes llegendàries de speed heavy /power metall està de tornada i ells són ni més ni menys que Grave Digger, que vénen amb una nova obra titulada "Bone Collector" per seguir allargant el seu majestuós llegat.
El que vaig esmentar al principi de la ressenya és de debò, perquè "Bone Collector" enganxarà al darrere a propis ia estranys, ja que és un disc que la seva tenebrosa portada parla per si sola i fa visualitzar el que vindrà, un espectre aclaparador que et picarà
sense pietat i et farà vibrar amb aquests salvatges riffs que sempre han estat una marca clàssica dels comandats pel vocalista Chris Boltendahl. Si posem en una balança els seus darrers tres discos "The Living Death" (2018), "Fields Of Blood" (2020) i "Symbol Of Eternity" (2022), crec que aquest té un al·licient més fosc i d'alguna manera més pesat , potser no més creatiu, però si s'entreveu que les guitarres són executades amb major tècnica, sobretot quan són interpretats aquests despietats sols. El primer tema "Bone Collector" ens introdueix a un món fosc ple de riffs canyers i esmolats, encara que no es pot parlar de progressió, el so és dur i fresc, fidel a l'estil dels teutons. Després d'un inici trepidant és torn de "The Rich, The Poor, The Dying" una altra cançó violenta que oscil·la dins de l'speed metall amb tints thrash, el que hi ha aquí tancat és un festí musical acerat i potent, que ens arrossega amb els destructius sols de Tobias Kersting.
Unes guitarres al “Healed By Metall” (2017) de Tobias, ens introdueixen a la heavy metal·lera “Kingdom Of Skull” per a mi és en el fons, una de les més grans composicions que posseeixen els sorgits a Gladbeck, en aquest àlbum.Per la soltesa compositiva, l'agressivitat inherent i fins i tot la producció de la composició és meravellosa. El clàssic so de The Devil's Serenade em va fer bellugar el cap de principi a fi, ja que és un tema tremendament ric i entretingut, no parlarem de coses noves, però sí que hi ha intensitat, cims corals, valls de solos de guitarra i abans de res un Chris Boltendahl, que apareix com un àngel endimoniat per cantar d'una manera exigent.
Atenció a "Killing Is My Pleasure" perquè tot i ser un tema canyer i pesat expulsa una magnífica tornada amb cors ampul·losos i èpics. Doncs si tens un cantant monstruós com Chris Boltendahl, al grup pots crear temes tan directes i genials com aquest. La intensitat de les guitarres se segueix veient a Mirror Of Hate on la foscor cada vegada guanya més protagonisme en el so d'aquest àlbum. La veu de l'alemany és més agressiva i Tobias Kersting, signa en solitari un dels solos de guitarra més brutals.
La martellejant "Riders Of Doom" és una brutal composició d'aquestes dominades pel riff base gairebé thrashero. Aquí tots els membres de Grave Digger estan en un nivell estratosfèric, però especialment Chris Boltendahl i Tobias Kersting. Seguim amb "Made Of Madnes" una peça infernal de speed heavy metall, tota una referent al so del combo germà. Chris, llueix registres mostrant una paleta que a cada nota guanya textures i agressivitat i les guitarres et deixaran petrificat amb aquesta tornada tan punxant i sagnant.
A "Graveyard Kings" veiem el característic riffeu que patenta Tobias fàcilment, i que fa que els alemanys sonin tan agressius. També tenim la veu esquinçada de Chris i molta presència de baix i bateria per accentuar la sensació diabòlica i fosca del heavy metall teutó. Un altre dels grans encerts és "Forever Evil And Buried Alive" ja que la seva robusta tornada defineix al cent per cent el so del grup. Les guitarres torturadores són més que destacables ja que està absolutament proper als millors riffs de la banda, que gairebé arriben als límits del thrash metall.
Per finalitzar tenim la tranquil·la "Wishpers Of The Damned" una peça que resulta altament interessant, ja que hi ha simpàtics detalls musicals i quan es posseeix un cantant com Chris Boltendahl, un pot compondre i atrevir-se al que vulgui, així com aquesta vegada els Grave Digger , s'han animat a compondre un tema sense tanta fúria, però això sí, sempre porta aquesta atmosfera fosca i heavy.
Conclusió: Per la qualitat, el prestigi i l'experiència que té una banda llegendària com Grave Digger, és difícil arribar a pensar que ens donin un mal disc. I és justament això el que han provat amb la seva vint-i-dosena llarga durada "Bone Collector", ja que els alemanys la van tornar a trencar, amb aquesta joia de speed/heavy power metall, que deixarà satisfets tots els seguidors de l'estil i on el seu líder Chris Boltendahl, segueix cantant com una bèstia, amb aquest to tan frondós i poderós que semblés que no passen els anys d'aquella època del Heavy Metal Breakdown (1984). Així que la meva puntuació per a aquest àlbum és de 8.5/10.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2025.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!