SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise

Suscríbete aquí!


Groza + Erzsébet Silikona (Madrid)

Kiss of Death Va de Música (Sabadell)

Manowar + Doro + Freedom Call Navarra Arena (Pamplona)

Stingers + Sweet Emotion + Steelforce Wolf (Barcelona)

Warrant + Sirius Upload (Barcelona)

Warrant Salatal (Castellón)

Scanner Transylvania (Vigo)

Scanner + Montaraz Pub Transylvania (Vigo)

Ambush + Phantom Spell + Stellar Secret + Raptore + Emissary + Azok + Homicidal Funeral El Moscou (Torelló)

Celtibeerian + TBA X (Sevilla)

Forsaken Hill - The Fortress Of Solitude (2025)

Forsaken Hill - The Fortress Of Solitude
Forsaken Hill logo
Alemania

The Fortress Of Solitude

Melodic Death Metal
Autoproducido
2025


Temes

Eternal
When Mountains Crumble
Black Wind of Death
Set me Free
The Final Night
Burned by a Thousand Enemies
The Legend Reborn
Journey far from Home
The Fortress of Solitude
Skogens Folk

Formació

Bateria: Lennard "Tennard" Harders
Guitarres: Thiemo Alldieck
Guitarres, veus i teclats:Tristan Harders

Crítica

Tots els power metalers coneixem el compositor i cantant Tristan Harders, pel gran treball que ha realitzat a Terra Atlantica, així mateix en el seu projecte paral·lel Twilight Theatre, però el que potser desconeguin alguns d'aquest senyor, és que els seus primers passos com a músic els va donar amb Forsaken Hill, amb la qual va començar a crear música de tipus melodic death metall per allà el 2007. Actualment compten amb dos àlbums d'estudi i aquest "The Fortress Of Solitude" seria el tercer en el seu haver i el seu llançament oficial serà a finals del mes de gener, però gràcies a Tristan, ho vaig poder escoltar un temps abans per escriure aquesta ressenya.

Primer que tot els he d'aclarir que "The Fortress Of Solitude" no conté power metall, realment s'allunya com a tal del circuit musical de Terra Atlantica i Twilight Theatre, el que porta a dins, és un lúcid i tècnic melodic death metall a l'estil d'Ensiferum i Amon Amarth, afegint cors èpics i orquestracions sublims, una barreja altament atractiva. Segons el que explica el cantant alemany, la majoria de les cançons són un canal per bregar amb les seves emocions, ja que de vegades són molt fosques. L'àlbum porta el nom de "The Fortress of Solitude" perquè a mesura que creix, té cada vegada més la necessitat d'aïllar-se del món en aquesta fortalesa, on ningú no li pot fer mal, excepte ell mateix, cosa que també es converteix en un problema . Ara anem directament al contingut musical, el disc obre les portes de la seva fortalesa amb "Eternal Ice" una instrumental que des del començament busca afegir una mica d'atmosfera al contingut líric de l'àlbum. Aposta interessant però vàlida doncs la inserció de l'orquestra i solos de guitarra creen melodies que ja escoltarem més endavant al tema principal "Fortress Of Solitude". La que ens rep amb uns riffs infernals és “When Montains Crumble” mateixa que ens imposa una càrrega una mica més pesada i mortífera però no per això menys tècnica, aquesta cançó aporta una impactant brutalitat expressada amb mestratge, ja que les seccions corals sempre sobresurten i li donen un plus melòdic i meravellós a la cançó.

La tercera a la llista "Black Wind Of Death" és més fosca i ens rebana amb riffs aclaparadors, uns blast beats colossals i canvis de temps fan d'aquesta una de les peces millor treballades de tot el disc, ja que els grunyits i cors tenebrosos són un delit. Una de les millors peces és Set Me Free perquè és on els canvis de ritme constants afegeixen gran versatilitat a la composició. La barreja de veu gutural i cors lluminosos fan que sigui majestuosa. Impressionant la forma en com Tristan, combina elements simfònics gairebé eteris amb la brutalitat del subgènere musical anomenat melodic death durant quatre minuts.

La solemne "The Final Night" ens porta suaument entre uns lleus sons de guitarra, per després desplegar-se amb una càrrega més pesada plena de matisos mortífers i grunyits, però no per això menys èpica, ja que aquí no falten les orquestracions i aquests majestuosos cors que tant li agraden imposar el compositor Tristan Harders. On es pot captar la clara referència del melodic death és a "Burned By A Thousand Enemies" un tema impulsiu que va canalitzant la seva ira a través d'unes guitarres afilades, una bateria colossal i una veu gutural d'inframón. A més, cal tenir en compte que no és un tema del tot brutal, ja que la peça posseeix força adorns melòdics com guitarres acústiques i èpics cors que et fan obviar aquest detall.

La simfònica i fosca The Legend Reborn és un tema que té unes veus guturals que van destruint tot al seu pas com un toro salvatge, però els teclats reafirmen una melodia subliminal i els cors embelleixen el paisatge amb la seva grandiós esplendor. Un bell viatge musical ens espera amb "Journey Far From Home" un tema que gràcies a l'atmosfera que creen els seus instruments de corda i vent ens transporten a un lloc màgic, només és qüestió de tancar els ulls i deixar que les melodies i la veu de Tristan Harders , acariciïn les teves orelles.

Per la seva banda "The Fortress Of Solitude" és un tros de cançó carregada de força atmosfera i cruesa vocal, l'ambient de melodic death es manté constant al llarg de gairebé tot el tema presentant l'incisant atac de les guitarres i una enorme, poderosa secció coral que afegeix un toc íntim i èpic a la cançó. Les portes d'aquesta fortalesa es tanquen amb "Skongens Folk" arriba intrèpidament amb un cru so folklòric, en una ona musical semblant a la de la banda finlandesa Fintroll, m'encanta com sona la concertina i aquestes dansaires guitarres.

Encara que no sóc gaire fanàtic del melodic death metal, els confesso que he gaudit de principi a fi aquest magnífic àlbum, ja que la creativitat del compositor Tristan Harders, es posa en evidència en cadascun dels temes. El que més crida l'atenció és que un paio com Tristan Harders, que fa tan bon power metall amb Terra Atlantica i Twilight Theatre, encara tingui l'enginy per dissenyar melodic death metall, d'altíssim nivell amb Forsaken Hill, això parla que les idees del músic alemany caminen pels cels, ja que aquesta obra no li demana res a treballs de bandes com Gladenfold, Wintersun, Numenor i Amon Amarth. Així que la meva puntuació per a "Fortress Of Solitude" és de 9/10.

Alessandro Power
17/01/2025

10 mejores portadas

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau
Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.