Grimner - Färd (2012)
 |
Folk / Viking Metal
Autoproducido
2012
Temes
1. Vargamarsch 01:53
2. Färd 06:29
3. Runstenen 03:55
4. Forna Dagar 06:01
5. Bärsärkaraseri 05:20
6. Völvans Spådom 06:34
Formació
Veus i baix: John Egnell
Guitarra: Ted Sjulmark
Guitarra: Marcus Asplund Brättberg
Flauta, mandola i gaita: Johan “Rambo” Rydberg
Bateria: Henry Persson
Crítica
Grimner és una banda que va néixer a les fredes terres de Motala a Suècia l'any 2008, i com ja van mostrar des d'un inici amb el seu primer EP anomenat "A call for battle", el seu estil es pot etiquetar dins del més pur (i típic ) folk-viking metal.
En aquest cas analitzarem el seu últim treball, que porta el títol de "Färd" ("El trajecte") i que encara que ells ho venguin com el seu primer àlbum de llarga durada, per a mi és més un EP, ja que és un treball que porta 5 temes i una intro però algun dia ja farem un escrit per discutir una mica tots aquests embolics de la durades i les seves classificacions.
El primer tema que trobem, "Vargamarsch", és un tall instrumental d'introducció a aquest viatge o trajecte, que pel meu gust encara fa la seva funció d'introducció, és una mica pesada, amb una bona percussió de base i unes bones melodies de flauta que t'ajuden fer volar la teva imaginació, però que es repeteix el mateix unes quantes vegades i fa que a mitja cançó i tinguis ganes de passar-la en el teu reproductor de música.
Seguidament ens trobem amb el tema que posa títol al disc, "Färd". A primera vista em sembla un tema una mica fluix per "començar" l'àlbum, encara que sens dubte es tracta d'un típic i tòpic tema de folk-metall. Com anirem veient al llarg de la cançó, a la meitat d'aquesta ens trobem un tros instrumental interessant però un xic llarg, amb una molt bona arrencada posterior potent que sens dubte et fa moure el coll sense parar i gairebé de manera involuntària, però un cop passat aquest gran moment el tema torna a perdre força i crec que els últims 2 minuts de cançó em sobren, compositivament no aporten res, tot i que podem trobar alguna melodia de guitarra i flauta interessant, però em fa llarg, com gairebé la majoria de temes del disc, que semblen ser estirats perquè passin tots dels 5 minuts.
El tercer títol que trobem és "Runstenen". Un bon tema en general, amb una introducció molt interessant de flauta i guitarra, i posteriorment amb una bona base de guitarra rítmica molt a l'estil de grups de power-metall com Sabaton o Running Wild. Per la meitat trobem un ticipar instrumental amb veus de fons molt interessant però amb una melodia de guitarra que em recorda sospitosament massa Ensiferum. Com a nota curiosa, és l'únic tema que no es em fa pesat d'escoltar i de fet és l'únic que no passa dels 4 minuts, cosa que com comentava anteriorment, em fa pensar que han volgut allargar massa els temes sense molta sort per l'oient.
En aquest punt ens trobem sens dubte amb el millor tema del disc (temazo!), "Forna Dagar", i una de les coses que el fan ser així és la súper melodia enganxosa del principi que anirem trobant al llarg del tall i que et fa somriure sense voler. Destacable també el bon treball de les bases orquestrals, especialment dels trombons i altres vents de metall. Sobre la meitat hi ha un tros instrumental rotllo troll molt interessant i divertit.
Com és mundialment sabut, després de la tempesta ve la calma, doncs bé, en aquest cas ens trobem amb un tema que per al meu gust crec que sobra o no queda adequat a la resta del disc, "Bärsärkaraseri". El so en general i et fa veure que sembla que sigui un tema gravat en altres condicions o altre moment en comparació als altres temes. La cançó és d'un estil molt troll amb alguns tocs una mica progressius. En algun moment podem escoltar alguns ritmes i riffs interessants en pla pizzicato, però sens dubte és un dels temes més rars i fluixos del disc.
Per acabar tenim "Völvans Spâdom", un altre tema amb un rotllo més aviat fiestero i troll, amb una bona introducció atmosfèrica i unes melodies de flauta molt animades i corejables igual que només li sent, un gran tornada súper enganxós i fàcilment coreable. Sens dubte el millor tema per acabar aquest disc.
En general podem escoltar un bon disc per passar l'estona, ballar i deixar-nos el coll, encara que el setlist no sigui pel meu gust el més encertat en alguns punts, i alguns temes es facin una mica llargs, podria dir que són de fàcil escolta i a més l'acompanya un bon so de gravació, encara que pel meu gust un xic pla, però per gust colors. Bé, parlant de colors, l'artwork és adequat per al que vol transmetre el disc, però crec que podria haver tingut una mica més de treball i qualitat artística, tot i així he de reconèixer que he vist de pitjors. Sens dubte estic ansiós d'escoltar el seu pròxim treball.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2023.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!