Lovecraft

Symphonic / Progressive / Power Metal
Art Gates Records
2025

Temes

1. En la noche de los tiempos
2. En las montañas de la locura
3. La llamada de Cthulhu
4. Herbert West: Reanimador
5. La sombra sobre Innsmouth
6. A pesar de ti
7. El morador de las tinieblas
8. El monstruo en el umbral
9. El horror de Dunwich
10. Dagon
11. Desde el más allá

Formació

Veus i orquestracions: Joaquín Padilla

Musics:

Baix: José Pineda
Bateria: Carlos Expósito
Violí: Enrique Arreola
Violí: Jezabel Martínez
Veus: José Pardial
Veus: Isra Gadea
Veus: Isra Ramos
Veus: Ángel Ortiz
Veus: Diego Royo
Veus: Alfonso Arroniz
Veus: Jose Garrido
Veus: Elizabeth Amoedo
Veus: Pablo Solano
Veus: Hynphernia
Veus: Jose Vicente Broseta
Veus: Javi Gianno
Veus: Alex Bace
Veus: Diva Satanica
Veus: Albert Batlle
Veus: Chus Herranz
Veus: Andy Martínez
Veus: Iñaki Lazcano
Veus: Javi Ssagittar
Veus: Erik Cruz
Veus: Miguel Franco
Guitarres: Pedro J. Monge
Guitarres: Pablo García
Guitarres: Fran Soler
Guitarres: Jose Rojo
Guitarres: FJ Nula
Guitarres: Miguel Ángel Leal
Teclats: Víctor Mateos

Crítica

Creguin-me que estava explicant els dies per poder escoltar el nou àlbum del projecte Llegat D'Una Tragèdia, el millor és que gràcies al segell Art Gate Records, ho vaig poder fer i d'una manera anticipada, per poder redactar aquestes línies.

Qualsevol coneixedor d'aquest Metall Opera, pot dir que el compositor espanyol Joaquín Padilla, és un geni, doncs a hores d'ara amb obres com "Legado De una Tragedia II" (2014 ), "Legado De una Tragedia III" (2106 ), "El Secreto De Los Templarios" (2019), "Britania" (2021) i "Aquelarre De Sombras (2023), s'ha convertit en tot un referent del metall espanyol, però a nivell mundial potser només un esglaó sota dos pioners del estil, un tal Tobias Sammet i la seva Avantasia, així com de l'holandès Arjen Anthony Lucassen, amb Ayreon. les seves innovadores obres literàries d'horror, ciència ficció i viatges a una altra dimensió, Joaquín Padilla, per enèsima vegada ha reunit grans músics del medi espanyol, aquesta vegada els convidats són: Miguel Franco (Saurom), Fran Soler (Adamantia), Jose Vicente Broseta (Opera Magna), Isra Gadea (Adamantia), Diva Satanica (Bloodhunter), Hynphernia (Death & Legacy), José Pardial (Avalanch) , Pedro Monge (Vhäldemar), Pablo Solano (Dragonfly), Alfono Arnaiz (Ex-Sylvania), Pablo Garcia (Warcry), Andy Martínez (Headon): Iñaki Lazcano (Coffeinne), Javi Ssagittar (Killus), José Pineda (Sna) , Carlos Expósito (Leo Jiménez, Stravaganzza), Miguel Angel Leal, Javier Nula (Opera Magna), Israel Ramos (ex Avalanch), entre uns altres.

Una cosa molt rellevant i que ha donat bons fruits a Joaquín, és que després de "El Secreto de los Templarios" la foscor s'ha apoderat vigorosament del so de les invencions d'aquest senyor, fent que les composicions siguin un tipus de clar fosc musical, tinguin un grau més alt de complexitat i es comportin molt més entretingudes i exuberants. Aquí tornarem a ser espectadors d'aquesta atmosfera freda i tenebrosa que va exposar la simfonia d'aquell "Aquelarre De Sombras", ja que les perspectives de "Lovecraft" són tan terribles que embogirem davant la revelació del seu massiu i profund empenta sonor, corrompent amb veus netes , estripades i guturals que s'entrellacen en un joc de llums i ombres, mentre les guitarres fan la seva feina de forma imponent, els riffs d'esquincen la realitat amb emoció i virtuosisme. La que ens submergeix a aquest univers ombrívol és la simfònica i envoltant "En la noche de los tiempos" l'atmosfera incerta del qual es desborda amb cinematogràfics arranjaments orquestrals creats pel mateix Joaquín Padilla, portant-nos cruelment a "En las Montañas De La Locura" on és esplendorós el tenaç ús d'instruments simfònics, arribant a complementar un cos sonor corpulent gràcies a les estrepitoses i poderoses guitarres de Miguel Ángel Leal, amb un ambient heavy, mentre que el joc vocal entre Jose Pardial, Diego Royo (Evernight) i The Growlist, no pot ser més teatral, per anar narrant així una novel·la de terror i ciència ficció, escrita per Lovecraft, que detalla els esdeveniments d'una desastrosa expedició a l'Antàrtida. Aquí hi ha alguna cosa que m'encanta i és escoltar detalladament com aquests riffs van contestant incondicionalment a les orquestracions.

La monstruosa i simfònica "La Llamada De Cthulhu" ens envestia amb un particular i potent riff que continua durant el vers però més fraccionat i tècnic per part de Fran Soler i José Rojo, el cor brilla solemne i emana un espectre més melòdic. Els diferents colors vocals d'Andy Martinez, Iñaki Lazcano i Javi Ssagittar, creen ambients de llum i foscor, mentre les seccions musicals es van ostentant amb certs efectes simfònics foscos que Joaquín accentua perfectament. Una de les meves favorites es diu "Herbert West Reanimador" ja que té com a actor principal l'exvocalista d'Avalanch, Israel Ramos, qui s'envia un paperot, més endavant va apareixent en escena la bravíssima i captivadora veu de José Broseta. Però el veritable apogeu d'aquesta intensa interpretació simfònica arriba durant la tornada amb aquest memorable cor entonat brutalment per dos dels millors vocalistes espanyols que conec.

Canvis de ritme i una altra magistral actuació vocal es percep a "La Sombra Sobre Innsmouth" un tema que comença vertiginós amb unes ardents orquestracions que unides a unes guitarres prolongades, més uns teclats teatrals, arriben a la secció del pont amb altres arranjaments simfònics i una commovedora fase de cors. Tot i que les veus aquí són més clares i netes en comparació d'altres temes, estan interpretades a qualitat per Jose Garrido (Arwen), Erik Cruz i Israel Gadea, sense cap dubte, va ser una bona elecció de Joaquín Padilla, convidar aquests cantants i posar-los justament en aquesta composició. Les al·lucinants notes de "A Pesar De Ti" estan magistralment aplicades com si es tractés d'una obra de teatre, amb un passatge musical ple d'una intriga i tristesa emanats del piano de Victor Mateo, el violí de Jezabel Martínez i una la submisa veu que narra íntimament l'horrible i cruel història de l'escriptor nord-americà Lovecraft, des de la infantesa fins al que es va convertir.

La postura de "El Morador De Tinieblas" ens gelarà la sang amb un inequívoc so ombrívol encasellat a l'univers del symphonic metall, atresorant un vers amb un Miguel Franco, donant una mostra de la seva versatilitat a la veu, representant Robert Blake, per la seva part Alfonso Arnaiz, representa Edwin Lillibridge, amb un to més agut i despietat. Després arribem a la tornada al costat d'un cor esplèndid, percebent la utilització d'una orquestra més ancorada al misticisme. Per la seva banda, la veu de Pablo Solano, representa el sacerdot i exhibeix una entonació vocal pura i solemne, en un tema que obre les portes a un viatge musical profund, inspirat en el relat homònim de Lovecraft. El so profund i espectral de Stravaganzza, fa olor fort a "El Monstre A El Llindar" on els arranjaments orquestrals són sinistres, els mítics riffs que proposa José Rojo, es fonen amb el virtuosisme dels teclats, i la fusió de veus de, Alex Bace i Chus Herranz, afegeixen més entonació davant aquest misticisme que evoquen les fredes orquestracions.

Pel que fa a “El Horror De Dunwich” proposa un passatge musical ple d'horror i misteri, emanats des de la reproducció d'un massiu instrumental simfònic creat per Joaquín Padilla. La part brutal és escoltar com les veus operístiques d'Elizabeth Amoedo, contrasten magistralment amb les guturals de Hynphernia, tot un delit auditiu en una peça que atresora el so fosc de l'Aquelarre De Sombras. L'inici de Dagon està a càrrec d'unes sinistres veus cobertes de por i terror, per deixar espai després a instrumentals que reflecteixen la bellesa de la qual precedeix el compositor espanyol. Arribant a brindar-li un espai a l'orquestra cinematogràfica amb un so espectacular, més orientat a l'estil de Luca Turilli, rematant amb els guturals de Diva Satanica, deixant clar que aquesta és una peça que més sobresurt per la seva teatralitat dins aquesta travessia musical.

Al final ens espera un viatge extrasensorial a una altra dimensió amb la majestuosa "Desde el Más enllà" un tall màgic ple de sons orquestrals que semblaren antagònics, però que de manera eclèctica s'obté el millor de cada instrument, per crear un so bestial i simfònic, que denota una intenció valenta que reflecteix la impressionant projecció musical que posseeix Joaquín Padilla. Un tema brillant que posseeix seccions de guitarra brutals a càrrec de Miguel Ángel Leal, així com immensos acords musicals que em recorden el millor Mägo D'Oz, o sigui el de la dècada dels noranta.

Conclusió: Crec fermament que les idees del talentós compositor espanyol Joaquín Padilla, s'han obert com l'univers en tota la seva esplendor i han arribat al punt més àlgid, doncs tant "Aquelarre de Sombras" i aquest magnífic treball, són la vil mostra d'això, perquè és evident que haver incorporat un so atmosfèric fosc i ombrívol, així com eixams de veus guturals, li han donat una perspectiva més àmplia a les composicions, fent-les ultra madures i atraients a les orelles del públic més exigent. Així que la meva puntuació per a aquest monumental àlbum és de 9/10.