Electrified

Hard Rock / Heavy Metal
Frontiers Music srl
2025

Temes

01. Survivor
02. Like A Fire (Electrified)
03. Fairy Of White
04. Better Than Hell
05. Broken Wings
06. Don't Talk About Love
07. Burning Up
08. Coming Along
09. They Defied
10. More Than A Man
11. Break Down The Walls
12. Dare To Dream

Formació

Guitarres i baix: Srdjan Brankovic
Veus i teclats: Nevena Brankovic
Veus: Ana Nikolic
Bateria: Marko Milojevic
Baix: Nikola Mijic

Crítica

No sóc gaire donat a escoltar massa Hard Rock melòdic estil dels vuitanta, però no nego que m'agrada de tant en tant donar-li una oïda a aquest estil, sobretot a les velles glòries, llegiu Europe, Foreigner (dels vuitanta) o Bon Jovi. Doncs des de Sèrbia vénen “The Big Deal” a oferir-nos una proposta similar als grups anteriorment nomenats amb la seva segona entrega titulada “Electrified” (de veritat que sí que és elèctrica la proposta).

Que jo sàpiga no hi ha massa grups de Sèrbia que ens ofereixin una mica de heavy metall o Hard Rock, però segons sembla amb les noves tecnologies el món de la música cada vegada està més globalitzat (com tot en general), així que aquesta en especial sembla que ve per quedar-se, encara amb un estil musical i clixés força usats, però amb el detall que si els presentes amb cura i entusiasme pot arribar a convertir-se en un grup a tenir en compte, sobretot per als seguidors del Hard Rock /Heavy Metall de tall vuitanta, on predominen les melodies de teclats molt enganxoses, així com les lluites als solos de guitarra i teclat juntament amb l'al·licient que als cants tenim dues dones amb unes veus precioses i potents, que exalcen més encara el resultat.

Abans d'entrar en detalls, he d'agrair la cortesia de Fronters Records mitjançant el meu company Alessandro Power per avançar-me el material per explicar-ho. Serà publicat el proper 17 de Gener de 2025 i estarà compost per dotze talls (o hits..), pràcticament tots ells compostos perquè se't quedin gravats, sobretot les tornades, doncs és un disc tan melòdic, amb alguns moments més heavys , que es farà difícil triar quina és la cançó favorita del disc depenent de qui ho escolti.

La banda es va gestar el 2020 pel guitarrista Srdjan Brankovic i la cantant-teclista Nevena Brankovic. Els acompanya la vocalista principal Ana Nikolic, Marco Milojevic a la bateria i Nikola Mijic al baix. Estaran tocant al Rock Imperium el mes de juny ia més han estat teloners de bandes tan importants com White Snake, Apocalyptica o Savatage. Un cop presentats, entrem en matèria musical on destacaré les cançons que més m'han cridat l'atenció i esmentant les que menys, però no per això pitjors.

El disc arrenca amb una melodia de piano entre la malenconia i el romanticisme que aviat esclata amb el característic so del hard rock amb tota la banda a mig temps, ja que Survivor es mou en tempos més tranquils sense arribar a ser una balada, però sí una cançó força romàntica. La veu d'Ana em recorda en molts aspectes la d'Anette Olzon de Nightwish fins i tot arribant a haver-hi similituds en el tracte de melodies que ens presentaven Nightwish a l'època d'Anette, i com que serà tònica del disc en general, la tornada és molt enganxosa en què les dues cantants són protagonistes.

Més animada comença la cançó que va ser avanç titulada “Like a Fire”, amb una melodia ganxera de guitarra i el bombo de la bateria marcant a negres que dóna un impuls potent a la cançó. De nou la tornada se't quedarà gravat a foc amb molt bon joc de les dues protagonistes. Amb una guitarra més dinàmica i el teclat marcant la melodia, ens trobem amb un sol curt però molt efectiu i un canvi de ritme en què és protagonista el teclat amb tints progressius, detall que fa d'aquesta cançó una de les més destacades del disc .

Fairy of White recorda molt els temes estil Nightwish en què la melodia de veus són similars a l'època amb Anette amb aquests riffs entretallats i els silencis per ressaltar més la veu. Molt passional és la tornada a dues veus i una de les més destacables del rodó en què es nota molta més feina sense ser tan senzilla com la resta. La part intermèdia entre els solos intercalats de teclats i guitarra molt treballats és força sorprenent, encara que curta i que agradarà molt, sent una altra de les cançons top del disc, Atenció a la cruesa de guitarra amb un fermall sensacional.

“Better than Hell” no deixa de ser una altra cançó amb estil més AOR amb molt de predomini de teclat, encara que amb alguna melodia de guitarra que remarca la de la tornada. “Broken Wings” és un altre punt àlgid del disc, amb riff de guitarra molt marcat i teclats més simfònics. Es nota molt el dinamisme d'aquesta cançó amb diversos canvis de temps, més veloç i una tornada melòdica però molt treballada, no tan senzilla com era habitual. Els cors donen molta riquesa, on cal parar esment al sol de guitarra i una bateria molt més potent.

Es nota les ganes de mostrar-nos una mica més de varietat amb “Don´t Talk About Love” i aquests teclats amb melodia més ballable i un tractament a la guitarra i teclats amb més canvis, encara que això sí, la tornada, tot i ser senzill té un tel especial.