The Final Battle

Heavy Metal
Metalapolis Records
2025

Temes

1. Eye of the Storm
2. Burning Skies
3. The Lycan Empire
4. Fight the Invaders
5. A New Hope
6. Time Stands Still
7. The Dark Emperor
8. Blood & Ice
9. The Final Battle
10. The War Is Over

Formació

Baix: Florian Abegg
Bateria: Holger "Hellgore" Bloempott
Guitarra: Frank Noras
Veus: Andreas von Lipinski
Guitarra: Peter Müller

Crítica

Per les portades dels seus discos i el nom en si, a aquests alemanys Warwolf, els podem comparar fàcilment amb Powerwolf, ja que en les seves dues produccions anteriors sempre ha aparegut un llop a les il·lustracions de les mateixes i aquest tercer treball no és excepció, doncs "The Final Battle" porta una bonica tapa, on es pot veure un gran llop, atacant soldats en una èpica batalla, sincerament cal reconèixer que això és merament una obra art.

El que és negatiu aquí és que la música no és tan bona com l'alagada portada, ja que realment vaig creure que després d'un disc regular com "The Apocalyptic Waltz" (2023) els Warwolf, udolessin amb força i millorar en múltiples àmbits, doncs tenien tot per fer-ho, músics dotats a més són d'Alemanya i toquen heavy metall, segur que s'esperarien grans coses, però no va ser així, i encara que no m'agrada ser tan dur a les ressenyes, aquesta vegada crec que sí que hauré de ser directe i objectiu . Per començar l'ambient musical que proposen els alemanys en la seva tercera llarga durada és un heavy metall clàssic i sense gaire espurna i amb alguns defectes vocals que li baixen encara més el nivell, hi ha un tema que arriba a sonar a Iron Maiden, de allà en més, no hi ha molt més a dir d'aquesta producció, però com és costum jo els esmicolaré l'àlbum peça per peça espero no s'avorreixen tant, la primera a fer soroll és "Eye Of The Storm" un tema de fàcil manufactura, guitarres clàssiques i un ampli aire a Iron Maiden. Tot i que la peça no és una meravella serà amb el millor que ens trobem en aquesta escolta. Un altre tema regular és "Burning Skyes" on els alemanys fiquen una mica més de brillantor als cors, amb una base de guitarres heavy metalera, i uns solos que en fan una altra peça acceptable.

Més del mateix es veu a "The Lycan Empire" un heavy metall fàcil, on la veu d'Andreas Lipinski, no arriba a les notes que requereixen un tema com aquest. El que va rescatar aquí són les guitarres del duet Frank Noras i Peter Muller, perquè tenen un moviment rítmic molt dinàmic. L'escolta es fa cansada amb "Fight The Invaders" un tema que pretén alçar vol, però no ho aconsegueix, manté una base rítmica mitjana ben marcada i la veu d'Andreas, una altra vegada la veig manca d'energia i molt esbalaïda.

Tot i això "A New Hope" té bon suport de guitarres, un ambient clàssic, però els cors no acaben de quallar en la composició, això sí, cal acceptar que aquesta vegada els solos són tota una passada. Les guitarres són les eternes protagonistes a "Time Stands Still" ja que amb riffs d'estil vuitanta i tornades curtes de categoria melòdica pronunciades ens volen il·lusionar, però crec que al final li resulta faltant una mica de força.

Passem a The Dark Emperor és un tema una mica llarg, té una entrada en acústica molt continguda i sentida, a la qual es van incorporant instruments lleument, per entrar en un ritme mitjà i melodia sustentada en solos de guitarra i cors enganxosos. La que apareix amb una tornada contundent és "Blood Ice" on el vocalista Andreas Lipinski i el cor lluiten mà a mà. Un tema que va directament a la jugular que et llança aquest heavy metall de l'estil d'Accept i Judas Priest.

La batalla gairebé acaba i és torn d'escoltar "The Final Battle" la que semblés ser una balada, però amb rebel·lia canvien el tempo, i les guitarres de Peter Muller i Frank Noras, s'apliquen per sonar més pesades, i encara que la veu no em convenç pots picar de cap i sentir aquestes frases lacerants. Per tancar el disc arriba "The War Is Over" és la més pàl·lida del disc, això sí amb molt dramatisme a la lletra, Andreas entona cada frase amb pur sentiment i acompanyat d'unes guitarres acústiques ens xiuxiueja que la guerra s'ha acabat i també està obra.

Conclusió: Sincerament veig complicat i gairebé impossible que t'impressioni un disc d'aquesta índole, doncs no és més que un heavy metall senzill, potser si "The Final Battle" hagués estat llançat als anys noranta, hagués fet més soroll, però a l'actualitat només és un disc més que llastimosament passarà desapercebut. Així que la meva puntuació per a aquest àlbum és de 6.9/10.