Power Train

Power Metal
Nuclear Blast
2025

Temes

01. Power Train
02. No Pain, No Gain
03. Battle Cry
04. Megatrue
05. My Epic Dragon
06. Thunder Power
07. A Story In The Night
08. Go Higher
09. Victorious
10. Alliance Anthem

Formació

Bateria: Joel Kollberg
Veu i guitarra: Tommy Johansson
Baix i cors: Chris David
Guitarra: Petter Hjerpe

Crítica

De vegades molts de nosaltres tenim por dels canvis, però aquests no sempre són dolents, perquè gràcies a ells es poden arribar a obtenir millors resultats tant a la vida com en aquest cas a la indústria del metall. Però a què ve tot això? que quan el grup suec portava el nom de Reinxxed, en les seves últimes obres s'entreveia un temps fosc, gris i de poca o nul·la creativitat per part del compositor Tommy Johansson, ja que per a ningú és un secret que discos com "Welcome To The Theatre (2012) i New World (2013), ja no tenien la mateixa espurna, intensitat, voracitat i poderío que aquells il·luminats The Light (2008) i The Higher (2009). A això ve tot això del canvi, ja que crec que el guitarrista suec, va decidir canviar de nom a Majestica, per així, d'alguna manera refrescar i reinventar les idees, però sense trastocar aquest estil de melodic power metall, doncs és un subgènere que li queda com a guant de seda a aquest compositor. Per sort el primer àlbum ja amb el nom de Majestica, aquell "Above The Sky" (2019), va ser com una gota d'aigua fresca per als power metalers i per tant un rotund èxit, ja que es va tornar a veure un Tommy, apassionat en allò que sap fer, esplèndid tant en les veus, en les sis cordes, com en la seva creació i composició.

Com un poderós tren que viatja a mil quilòmetres per hora, es presenta la tercera obra, d'aquest quartet suec, ja que "Power Train" fa gala al seu estrepitós títol, entabanant potents melodies i salvatges harmonies, les quals pràcticament conserven el mateix patogen musical que els seus dos discos anteriors, això sí, aquesta vegada han intensificat l'empenta orquestral en un grau considerable, cosa que a mi m'ha simpatitzat, perquè el resultat és més espaterrant, cosa que segurament farà que més d'algun digui que n'han afegit moltes espurnes i bengales a l'assumpte, però bé això ja seria opinió de cadascú, així que millor abordem el tren i deixem que el capità Tommy, ens guiï al nostre destí, començant el camí amb la imponent "Power Train" la que ens portarà a un viatge immensurable de power metall simfònic, amb un to de guitarres altament tecnificat, mateixes que van a una velocitat exorbitant i que representen febrilment el poder d'un tren desenfrenat, al costat de la sempre molt lluminosa base orquestral, ens mostren els trets d'identitat en la música d'aquests suecs, en una deliciosa i ardent cançó que obre l'àlbum a tot vapor. Continua el recorregut d'aquesta locomotora sueca, la divertida i ballable "No Pain, No Gain" peça que et farà moure d'aquí cap allà, amb un ritme colorit i el vaivé de les melodies, on no falten els teclats carregats de vitalitat, veus dolços, apassionants i simpàtiques que sens dubte fan que Tommy Johansson es converteixi en l'estrella del festival, gràcies a aquesta forma tan estètica de cantar.

Per si algú no ho sap "Battle Cry" és un trallazo de pur power simfònic, que posseeix arranjaments similars als que el compositor suec va utilitzar a l'àlbum "1912". De fet, tots els arranjaments orquestrals recorden molt a aquest disc, inclòs el bombàstic cor que sona realment bonic. La velocitat queda una mica endarrerida a "Megatrue" un tema que se'n va més pels acords del heavy clàssic, però òbviament amb els sintetitzadors adaptats de manera moderna, els cors estan al màxim i també hi ha un gran treball de guitarres que casen a la perfecció amb la part melòdica, per portar-nos davant una tornada que et recordarà molt els seus compatriotes Hammerfall.

Bastant de l'estil musical de Rhapsody i Twilight Force, veurem a "My Epic Dragon" una peça prodigiosa amb un panorama molt dolç, que emula la mateixa fórmula que ens va permetre gaudir la feina fins aquí, només que aquesta vegada les orquestracions es deixen veure a tota la seva esplendor i els cors difonen un estat èpic bombàstic. No hi ha dubte que el guitarrista suec sap com aplicar una fórmula musical màgica que sempre aconsegueix captivar-nos. Un altre tema que es fa realment gaudible és "Thunder Power" que, encara que té harmonioses portentoses i un ritme veloç, increïblement s'aparta del genèric, ja que conserva el segell de Majestica, ben clavat a l'ànima i la veu intensa i despenjada d'un Tommy, que realça amb els seus crits un plat power metal·ler digne de ser gaudit.

A l'instant arriba "Victorius" és encantadora amb molta atmosfera melòdica i gratificants sons orquestrals que adornen totes les seves llars. Personalment, m'encanta la tornada, encara que és cert que posseeix un clixé desgastat, però això no impedeix gaudir de les seves glorioses notes. Gairebé hem arribat al nostre destí, però abans de baixar d'aquest poderós tren, hem d'escoltar la darrera peça que és “Alliance Anthem” mateixa que sona arrasadora com si fos una autèntica barreja entre l'Helloween dels Keepers i l'Stratovarius del Visions.Els elements clàssics del power metall estan al cent per cent en acció juntament amb orquestracions més profundes ia l'agut estil vocal del senyor Johansson, cosa particular que els últims anys ha estat polint, per no sonar tan cridaner.

Què puc dir sobre aquesta magna obra? doncs sens dubte que Tommy Johansson, és un tros de músic i compositor, que ha exposat tot el seu potencial creatiu en aquest "Power Train", ja que en haver-ho escoltat detingudament, ho veig un esglaó per dalt dels seus dos discos anteriors. La veritat m'han embruixat aquestes ràfegues simfòniques (que aquesta vegada tenen més protagonisme en el so de Majestica), el ja conegut poder de guitarres tècniques i aquests inflamables i èpics cors, així que no hi ha dubte que aquest serà un dels millors àlbums de power metall de l´any. I per això la meva puntuació per a aquest àlbum és de 9.1/10.