Qadrivium: Resonances (EP)

Progressive Metal
Art Gates Records
2025

Temes

1. A Glitch in Time
2. Sonata In Am Op.10 Nº 2
3. Road to the Past (Instrumental)
4. The Void

Formació

Veu, Guitarres i Teclats: José Masiá
Veu: María Cobos
Bateria: Iván Tachella

Crítica

El metall progressiu és un subgènere que presumeix de ser molt artístic i creatiu, encara que de vegades els seus termes musicals i sensorials resulten ser una mica difícil d'assimilar per a l'oient, ja que aquests constantment estan buscant innovació i progressió. Les bandes que manegen a la perfecció aquest estil són les reconegudes Symphony X, Myrath, Evergrey, DGM i es podria dir que al món de l'underground estarien Adamantra, Adagio i Circus Maximus, per esmentar-ne algunes. La banda que avui els presentaré fa uns quants anys que intenta fer-se un lloc en aquest subgènere, ells són els valencians The Third Grade, que des del 2010, sempre s'han mantingut en aquesta escena de l'underground, i amb les seues obres "Deeper Darker" ( 2016) i "Of Fire And Ashes Pt: II" (2020), han intentat canalitzar la progressió en el seu so, encara que òbviament els falta moltíssim per arribar a assemblar-se una mica a les bandes prog abans esmentades.

El que porto aquí sota la màniga és el nou treball dels espanyols, que s'estrenarà el 31 de Gener, de l'any en curs a través del segell Art Gate Records, i encara que només és un EP, que compta amb quatre temes, en té una perspectiva molt interessant ja que aquest ambiciós viatge musical servirà com a al·licient que ens posarà en context pel que serà el seu proper àlbum de llarga durada que portarà per nom "Qadrivium". Ara farem una anàlisi profunda, relatant tema per tema, donant inici amb l'arriscada "A Glitch In Time" un tema que sap com fusionar subtilment elements operístics i simfònics amb seccions progressives, ja que els riffs són desafiadors i les seccions orquestrals cobreixen les fortes rítmiques com si fos una intensa boira sonora. Després d'un Interessant inici, és torn de la intrincada "Sonata In Am Op.10 No.2" una peça difícil de descriure doncs conserva paratges del metall simfònic, neoclàssic i progressiu en parts iguals per inventar una cosa extremadament valenta, amb sublims sonates de piano que s'encarreguen de proposar la melodia durant gairebé tot el tema. El joc de veus masculina/femenina guiat per María Cobos, acull una màgia impressionant, llastimosament la producció no ajuda en absolut.

L'elegant instrumental "Road To Past" proposa una infinitat de melodies, que van progressant mútuament, els teclats i guitarres no es cansen de formar ràfegues de solos, i l'acompanyament de baix i bateria té un exercici destacable. Per tancar tenim "The Void" un tema una mica més light, que té un inici similar al de Celestial Dream, de Stratovarius, que va obrint-se camí de forma delicada amb guitarres acústiques, per després deixar anar sense remordiment una tornada d'allò més dolça que he escoltat aquests espanyols The Third Grade.

Conclusió: No hi ha dubte que la proposta musical dels espanyols és molt interessant, ja que aquesta fusió de metall simfònic, seccions neoclàssiques amb arranjaments progressius m'ha agradat. A més, la veu de María Cobos, s'assenta molt bé en les composicions, l'únic que sí que és lamentable és aquesta mala producció que evidentment resta números a l'assumpte. Tot i així cal estar pendent de The Third Grade, perquè estic convençut que el seu proper àlbum de llarga durada portarà un saborós metall progressiu. Així que la meva puntuació és de 7.5/10.