Dirty & Divine

Heavy Metal
AFM Records
2025

Temes

1.So Close
2.Can’t Put Out The Fire
3.Speaking Of The Devil
4.Feeling Alright
5.Take The Power
6.I Left My License In The Future
7.Dead Or Alive
8.Can You Feel It
9.Bright Eyes
10.American Adrenaline

Formació

Veu: Linnéa Vikström Egg
Guitarra: Filippa Nässil
Baix: Majsan Lindberg
Bateria: Joan Massing

Crítica

Les rockeres més arracades de Suècia i resta del món tornen reforçades amb nova alineació (una altra vegada) i resultarà que sembla que sigui la definitiva. Ja han demostrat de sobres que és el grup estendard del Rock més gamberro formada per noies i fundada per Filippa Nässil el 2010, que també són considerades les “AC/DC” actuals (jo hi afegiria una mica més). I dic que tornen reforçades perquè les noves integrants han insuflat frescor al grup i al nou disc que es veurà publicat a tot el món el proper 7 de febrer. Les afortunades són Linnéa Vikström a les veus (i quines veus!) i Joan Massing als pegats (amb molt de groove), afegint el cremós baix, la tornada de Majsan Lindberg.

Dirty and Divine està compost per deu temes de pur i dur Rock`n`Roll, amb molt de caràcter i amb una durada de trenta-tres minuts, la qual cosa et deixa amb ganes de més, ja que és tota una festa que has de continuar, per el que voldràs donar al “play” una altra vegada. Serà llançat per AFM Records i produït per Soren Anderen, el qual li ha donat un so poderós i cristal·lí, molt ben empastat, amb so exquisit a tots els instruments. La portada és una meravella a mà de Dani Hofer, molt divertida amb quatre àngels que representen les quatre integrants, entre núvols tempestuosos i algun llampec poderós.

Abans d'entrar a desgranar tema per tema, m'agradaria agrair a All Noir Management, ia la discogràfica, mitjançant el meu company Alessandro Power, per facilitar-me el material per comptar-ho amb antelació. Dit això, no hi ha millor començament de disc que amb “So Close” que és un Rock´n´Roll vacil·ló, que comença amb un riff del sud efectiu i fàcil de taral·lejar. La línia de baix i la bateria a mig temps ens porten a través de les contestacions entre la veu Linnéa (amb un timbre potent, esquinçat quan toca i amb els seus aguts quan així ho requereix) i el riff de guitarra. Tant és així la cançó d'addictiva, que la mateixa cantant taral·leja el remarcat riff, i pel que tinc entès, no entraria al disc al principi, encara sort que van decidir afegir-la, ja que reitero que obre la gana per a la descàrrega posterior. La segona cançó, “Can't Put Out The Fire” tot un hit que recorda els millors AC/DC però també els millors “Kiss” i tot i així la fan seva. De ritme més mogut i ganxera, amb molt “groove” a les guitarres i bateria. La tornada és molt enganxosa, ideal per als concerts i amb cors de “uoo uoo” i “na na” queden ideals per corroborar que serà una part important en els seus concerts.

Anem amb alguna cosa més canyera i amb olor de whisky, amb “Speaking of The Devil”, un dels temes que més m'ha agradat per la seva frenètica presència i l'empremta de la fabulosa Linnéa (que afegeixo, està supèrbia a tot el disc) . Destacant molt la tornada incendiària i enganxosa, imprescindible per corejar als concerts, amb només de guitarra resultant i una part intermèdia més calmada. El final d'aquesta cançó és de desafiament per l'adrenalina que desprèn i la força amb què ens delecta la fabulosa cantant.

De tall més amable és Feeling Alright, que em recorda The Darkness amb els seus temes més divertits, tant en el tracte dels instruments com en la forma de cantar. Molt melòdic i entretingut amb només de guitarra doblegat curt però efectiu.

Tornem amb l'adrenalina veloç amb “Take the Power” que és el tema ideal per als amants de cançons similars a “Hole Lotta Roise”, per la qual cosa us podeu imaginar una cançó de les noies, amb un poder descomunal i molt gamberro, així que agafa el poder i balla al millor ritme del Rock´n´Roll incendiari.

De nou el costat més descarat del grup el tenim amb “I Left My License in The Future”, amb una línia de baix amb molta empenta que li segueix un curt riff molt pronunciat i de nou el baix ja amb les veus. Aquest tema es torna més marxós al pont i torna una altra vegada la base de baix amb un to més càlid de veu i uns cors posteriors. De nou estiren el recurs dels “uooo” per ser corejats. El sol precís de guitarra i l'esquinçament de la cantant donen peu al final excels amb la tornada ideal que dóna fermall a la cançó. Igual de guia de carrers és el tema següent titulat “Dead Or Alive” que és un Rock amb estructura semblant a la predecessora.

“Can you Feel it” segueix amb el recurs de les respostes entre les veus i la guitarra als versos sent un tema força vacil·ló i un tractament a la guitarra a l'estil AC/DC. La potència amb què Linnéa exalça aquesta cançó és sorprenent amb desvergonyiment i contundència. Amb un encaix més sexy és el penúltim tema “Bright Eyes” amb una veu més sensual i petits esquinçaments a la guitarra i subtil baix, per després a la tornada molt enganxosa, alçar la potència. Cal destacar el solo de guitarra bluser i el final de nou amb la tan sensual tornada per acabar amb els tan coreables “uoo uooo”. I no podia falta un final flamant amb velocitat i un inici amb petits redoblaments i un riff boig que va i ve mentre el grup segueix el seu camí fins que arriba la tornada sent també una mica més complex. Estem davant una d'aquelles cançons molt festeres i ideals per tancar un concert i per descomptat aquest gran treball, amb especial esment al sol de guitarra força gamberro.

Resumint, ens trobem davant d'un gran treball de les noies idoni per a tots els oients que estimen el Rock més cru i directe que tan bé saben fer i van heretar de grups com AC/DC o Kiss, només per això podem assegurar que són el grup que avui dia millor segueixen el llegat de l'autèntic Hard Rock i Rock'n'Roll dels finals dels 70 amb una nota d'un 8. ´n´Roll but I like it!!