Megalomanium II

Hard Rock / Heavy Metal
Frontiers Music srl
2024

Temes

1. Apocalypse Blues
2. The Spark
3. Falling to My Knees
4. All I Want
5. Still My Hero
6. Dive into You
7. Until the War Is Over
8. Divide & Conquer
9. Pieces
10. To Say Goodbye

Formació

Veu i guitarres: Erik Mårtensson
Guitarres: Magnus Henriksson
Bateria: Philip Crusner
Baix: Victor Crusner

Crítica

Eclipse, una banda que fa més de dues dècades que consolida el seu estil dins del hard rock i el metall melòdic, torna amb “Megalomanium II”, la continuació directa del seu àlbum de 2023. Aquest treball, llançat sota el segell Frontiers Music, reflecteix la filosofia característica del grup: si alguna cosa funciona, no cal canviar-ho. Tot i que aquesta aposta per la continuïtat assegura un producte efectiu, també limita la capacitat de sorprendre. El disc té una durada breu de 38 minuts repartits en 11 cançons, que condensen l'essència de la banda en peces curtes, dinàmiques i accessibles tant per als seguidors del metall com per a un públic més ampli. Tot i això, el disseny de la portada resulta decebedor, lluny d'estar a l'alçada del contingut musical que trobem al seu interior.

Des dels primers compassos de “Apocalypse Blues”, l'àlbum marca un to enèrgic i directe. Les guitarres destaquen per la seva força, lliurant potents riffs que capturen l'atenció a l'instant. Aquest inici no només marca el caràcter del disc, sinó que també exhibeix una execució tècnica sòlida que resulta prometedora. A The Spark, segon tall de l'àlbum, on Eclipse introdueix sintetitzadors que aporten un toc fresc a la fórmula habitual.

Amb Falling to My Knees, arribem al tercer tema de l'àlbum, i amb això la banda augmenta la intensitat. Aquest tema es caracteritza per riffs més pesats i una melodia elaborada amb mestratge, aconseguint un equilibri impecable entre l'agressivitat del metall i l'accessibilitat melòdica. És, sens dubte, un dels moments més memorables del disc, gràcies a la seva capacitat per enganxar des de la primera escolta. El to canvia amb “All I Want”, una peça més relaxada que adopta un enfocament més comercial. Encara menys ambiciosa des del punt de vista instrumental, la cançó destaca pel seu treball vocal i la seva estructura senzilla però efectiva, que aconsegueix ser enganxosa sense esforç.

El cinquè tema del disc es titula “Still My Hero”, cançó que es mou entre dos extrems, combinant moments de força amb altres de calma continguda. La interpretació vocal és notable, començant de forma moderada per alliberar tota la seva energia en una tornada que es converteix en un dels més impactants de tot l'àlbum. El segueix Dive into You, la cançó més llarga i subtil de l'àlbum. Amb un tempo més pausat, aquesta composició es recolza en riffs perllongats i en un baix prominent, creant una atmosfera introspectiva que contrasta amb la resta de cançons.

Until the War Is Over, per la seva banda, reprèn l'energia amb una melodia envoltant i una tornada carregada d'intensitat que convida l'oient a deixar-se portar pel seu dinamisme. A “Divide & Conquer”, la banda adopta un so més robust i directe, amb influències clarament rockeres que, encara que no es desvien de la línia del disc, afegeixen un toc extra de contundència.

Amb “Pieces” arribem al novè tall de l'àlbum. Cançó que s'erigeix com un altre dels punts forts de “Megalomanium II”, gràcies al seu impecable treball melòdic i un sol de guitarra que funciona com la peça central del tema. La interpretació vocal reforça l'energia i l'emoció de la cançó i la converteix en un moment destacat de l'àlbum. Amb “To Say Goodbye” escoltem un tema que pren un enfocament més nostàlgic i malenconiós, avançant a mig temps amb una delicadesa que frega el terreny de la balada. Tant la instrumentació com la veu transmeten una sensació d'introspecció que aconsegueix connectar emocionalment amb l'oient i evoca imatges evocadores com una nit plujosa. El tancament arriba amb “One in a Million”, una cançó que resumeix l'esperit del disc amb tornades enganxoses, riffs efectius i una execució sòlida que, encara que no sorprèn, ofereix un comiat satisfactori.

Megalomanium II és un àlbum que destaca per la seva capacitat d'atrapar l'oient des de la primera escolta. Eclipsi aposta per fórmules entretinguda i ben executades. La qualitat de les composicions, la precisió tècnica i l'enfocament melòdic el fan un àlbum gaudible, ideal per als que busquen una dosi de hard rock melòdic sense grans complicacions. Compleix amb escreix en oferir 38 minuts de música efectiva i carregada d'energia.