The Triumph Of Metal

Symphonic Metal
Kvlt und Kaos Productions
2025

Temes

1. The Triumph of Metal
2. Polymorphia
3. The Scales of Rebis
4. Midnight
5. The City of Tears
6. Mind's Arboretum
7. As My Will to Power Is Seen
8. A Song of Blood and Steel

Formació

Veus: Noémie Marie
Veus, guitarra, baix i proramacions: Adrien Djouadou
Guitarra i guturals: Adrien Guingal
Bateria: Guillaume Remih

Crítica

Amb la mirada posada a millorar tant el so com l'estètica compositiva d'aquell "As Above So Below" (2024), la misteriosa banda suïssa Hartlight, és aquí novament només un any després, per oferir obertament al públic metal·ler un triomfal metall simfònic, el qual és interpretat pels músics, Adrien Djouadou (guitarra aria) i Adrien Guingal (guitarra), doncs aquesta és l'alineació actual de la banda.

Encara que la millora dels suïssos és palpable i posada en escena en la seva segona obra "The Triumph Of Metall", no hi trobarem res sobrenatural, ja que els llibres del metall simfònic, ja van ser escrits amb tinta sagrada per bandes com Epica, Therion i Nightwish, (encara que aquesta última més orienta al Symphonic Power) . Però això no treu mèrit al bon fer de Hartlight, perquè les seves exuberants tornades acullen una aura èpica, l'orquestra sona immensurable i les guitarres són potents quan els toca entrar en acció, és com si Adrien Djouadou i Adrien Guingal, sempre trobessin el moment perfecte per deslligar aquest braç que és el condiment que mai falta a la recepta musical dels suïssos. Abans d'entrar a analitzar el disc, vull donar-los a conèixer el significat del títol de l'àlbum, perquè fa referència a l'estil musical de Hartlight, en si mateix, així com al llibre alquímic de Basile Valentin: "The triumphal chariot of Antimony". L'antimoni és una pedra metal·loide que es creu que s'utilitza en alquímia per produir la pedra filosofal. Ara si, anem al llit musical, pel que fa a l'arrencada, aquest es pinta poderós amb "The Triumph Of Metall" la que amb un ritme vertiginós i un al·lucinant so orquestral proposa un escenari de power metall simfònic, la veu de la noia es comporta dolça i atrevida, doncs no s'apeteix davant d'alguns amplia el registre d'una manera més potent. Vaja que hem començat força bé, la segona pista "Polymorphia" embranca l'essència musical d'Epica i After Forever, però amb guitarres greus i una vocalista que no exagera en absolut i no s'imbueix tant en l'operístic. Per la seva banda, les orquestracions fan bé la seva feina, per formar un tema més que gaudible.

La tercera cançó és "The Scales Of Rebis" aquesta pega intenses fuetades amb ferotges riffs i una bateria aclaparadora que desemboca una base rítmica molt potent. I encara que la veu de la noia Noemie torna a ser notable al costat dels ponts orquestrals, aquesta vegada crec que els aplaudiments se'ls emporta l'esplendorós només de guitarra gestat per Adrien Guingal. Amb més trets progressius apareix "Midnight" ja que les seves dues guitarres van teixint un ritme entretallat però alhora punxant, els teclats són més tètrics i la tornada orquestral aporta una atmosfera més fosca, a diferència d'altres temes.

Una de les cançons més memorables que ha facturat Hartlight, segurament és "The City Of Tears" doncs, encara que té un aspecte dolç i està immersa en una suau melodia de teclats, les guitarres tenen un espai per mostrar rudesa i els cants de la dama es gaudeixen enormement en escoltar-se des d'una perspectiva malenconiós. Les guitarres rugeixen amb més força a "Minds Arboretum" un tema distintiu de metall simfònic, on les seves línies musicals esdevenen luctuoses i introspectives, la interpretació dels instruments és impecablement neta i simfònica, atorgant un ampli espai per als moments d'esclat orquestral que pràcticament són l'ànima de la música.

L'ambient èpic el posa "As My Will To Power In Seen" és encantador, ja que té una atmosfera medieval que s'engrandeix amb les atribucions corals i l'ús magnífic de diversos instruments, tant de corda com de vent. Un tema somiador que et farà volar a cada nota entonada. Per tancar el disc arriba l'extensa "A Son Of Blood And Steel" i és justament on els suïssos mostren tota la seva càrrega sonora i aquest so triomfal que tant els agrada, introduint qualsevol quantitat de tornades simfòniques i en menor mesura primmirats sons folklòrics orientals. Les guitarres fan un acompanyament dur i molt encertat, sobretot per aquest només ben marcat. El tema està ben estructurat dins dels paràmetres del metall simfònic, però crec que, si hagués estat una mica més curt, estaríem davant d'una de les proeses del plàstic.

Conclusió: Potser aquest no serà el millor àlbum de metall simfònic que he escoltat, però vagi que està garantit un gaudi sensorial amb l'escolta de "The Triumph Of Metall", ja que estic segur que et transmetrà nombroses emocions, amb la seva solemne sonoritat i les seves ardents ràfegues simfòniques, ja que el seu estil va a la onda cursió del power metall. Així que la meva puntuació per a aquest àlbum és de 8/10.