Higher Ground

Hard Rock / Heavy Metal
Frontiers Music srl
2025

Temes

1. Nostradamus
2. I Will Rise
3. Higher Ground
4. I Died Tonight
5. Lost All Control
6. When Love Comes Down
7. Fallin`
8. Come Hell Or High Water
9. Jealousy
10. Spinnin’ In The Black
11. Rock’n’Roll Survivor (2024 Version)

Formació

Guitarra: Hans Ziller
Veus: Dyan Mair
Guitarra: Frank Pané
Baix: Ronnie Parkes
Bateria: Fabio Alessandrini

Crítica

Mai no és tard per revisitar velles glòries del Hard Rock i Heavy Metal més clàssic perifèriques (doncs haurien de tenir més reconeixement) i més encara quan es tracta d'un nou renéixer i un cop de puny a la taula per reivindicar el seu lloc i fer honor al seu llegat. Anteriorment anomenats Cacumen i fundat per l'incansable Hans Ziller a la destral, ens brinden amb un poderós disc d'autèntic heavy i una mica de Hard Rock més melòdic ple de cançons destinades a convertir-se en clàssics. Després de diversos canvis en formació al llarg de la seva carrera, actualment la componen Hans Ziller a la guitarra, Dyan Mair a les veus, Frank Pané a l'altra guitarra, Ronnie Parkes al baix i Fabio Alessandrini als pegats formant una genial alineació capaç de donar un resultat tan bo com ho és “Higher Ground”.

El disc va ser publicat el passat 24 de gener sota el segell Frontiers Music (agraeixo al meu company Alessandro Power per fer-m'ho arribar) amb un total de deu pistes i una durada de gairebé quaranta-set minuts on no sobra ni falta res amb una portada més que efectiva amb una ciutat cremant, els seus cridaners colors taronja i rosa i una bonica de la dinosa, podem inserir-nos de la vinya de la dinosa part de la nostra dona.

En l'aspecte més purament musical, el disc comença amb una curta però poderosa introducció titulada “Nostradamus” entre tempestes i un piano, semblant a una banda sonora de pel·lícula, arpegis i una melodia de guitarra apocalíptica que ens transporta de ple al moll més Heavy amb un tema ràpid de nom “I Will Rise”. Guitarres esmolades acompanyades per una bateria a doble bombo i uns teclats de matalàs, ens porten a un sol inicial. La meravellosa i energètica veu de Dyan Mair farà les delícies de tot amant del heavy i Hard Rock amb una genial projecció. Estem davant d'un dels temes més ràpids i poderosos, carn de single tant a la seva immediatesa com a la seva tornada, per la qual cosa només començar ens trobem davant d'una banda desbocada i amb el senyal inequívoc d'han tornat a totes, destacant els solos que durant la resta de l'àlbum seran ràpids i melòdics.

Amb un sabor més melòdic, apropant-se una mica a l'AOR tenim el segon tema homònim a mig temps amb molta melodia per part de les veus. Un tema molt més amable, vella escola del grup amb la seva elegància i com no, una tornada enganxosa i malgrat tot ens topem amb algun riff de guitarra potent. Atenció a la poderosa veu de Dyan al final igual d'aguda que esquinçada. De similar estil és “I Died Tonight”, on es destaquen més les melodies vocals i una tornada vuitanta molt directa i enganxosa. Els riffs i algun dibuix que fan les guitarres acompanyen molt bé el trajecte de la cançó que segur serà de les favorites a tothom que li agradi una mica més amable.

“Lost All Control” ja és farina d'un altre paner, amb un ritme més ràpid i guitarres més heavys, remarcant un guerriller tornada i la potència de Dyan a l'interpreta'l. Seguim amb el costat més heavy del grup, un tema ràpid i picant guitarres, amb un ritme trepidant. Molt bona tornada i solos de guitarra vertiginosos a l'estil Yngwie (em recorda alguna del Rising Force) que fins i tot podríem assimilar aquesta cançó amb alguna del carismàtic músic, sent una altra cançó més que destacable de tota la feina.

No pot faltar l'oportuna balada en un disc de Heavy metal de l'època que es preï com ho és “When Love Comes Down”, que comença delicada amb bells arpegis de guitarra amb la càlida veu de Dyan donant-li profunditat i sentiment. La cançó explota en una power ballad a la tornada molt ben treballada i amb una intensitat digna de convertir-se en una clàssica balada per recordar. Durant la durada d'aquesta s'entrellacen la part més delicada amb la intensa tornada on el sentit només de guitarra hi dóna una presència màgica. Una molt bona cançó i tot i ser la més tranquil·la, és digna de ser una de les millors per ressaltar en aquest gran treball.

A “Fallin” ens trobem amb un tall hard rocker amb un incial riff de l'estil “Smoke on the Water” i “Man on the Silver Mountain” pel que ens trobarem una cançó de carn de single. Conté un pont amb unes línies més tímides de guitarra i veu que després es reforcen per arribar a la tornada molt marcada amb la melodia inicial de la cançó. De nou ressaltar la magnífica interpretació de Dyan i el sol de Hans a l'estil Ritchie Blackmore (una cançó que podria haver estat en un disc de Rainbow).

La sorpresa ens la trobem amb el fabulós tall “Menja Hell or High Water”, una autèntica cançó heavy a l'estil Black Sabbath o Heaven and Hell, amb un riff lent i pesat, encara que hi ha tints més melòdics, fent el tema al seu estil. Molt cridanera, diabòlica i molt ben treballada en tots els sentits, amb una tornada destacable i la interpretació esquinçada de Dyan. Inclouen guitarres amb wha wha fins i tot al demoníac sol. És la cançó més pesada de tot el disc que la converteix en una de les més destacades tant pel seu factor sorpresa com pel seu desenvolupament. El segueix un altre tema d'autèntic heavy metal titulat “Jelousy” amb guitarres gruixudes amb un tempo més ràpid que l'anterior. Les pujades de Dyan fabuloses donen molt de cos al tema. Riffs pesants i respostes de guitarra fan un altre tema a remarcar amb una energia espectacular que farà les delícies de qualsevol amant d'aquest estil de cançons.

I ja a la recta final de l'àlbum tenim una èpica titulada “Spinnin' In The Black” de tall més hard rocker i melòdic, amb un deliciós tractament de guitarres fent la cançó més dinàmica. Ressalten sobretot les melodies vocals i una genial tornada recolzada per un tímid teclat. La part intermèdia compresa amb riffs més grossos i un sol de guitarra curt però efectiu on no puc deixar d'esmentar el superb treball a les veus del senyor Dyan Mair que m'ha resultat una grata sorpresa escoltar-lo durant tota la feina.

Ens acomiadem amb una versió d'un hit titulat “Rock'n'Roll Survivors” que es va gravar el 2020 al seu “Fistul of Fire” aportant-li algun nou detall on crec que amb els nous arranjaments i nova veu li han donat més cos i potència, quedant un millor resultat. Tot un himne ideal per als concerts!

En definitiva, podem concloure que els ha vingut molt bé el canvi d'aires portant un disc de heavy metall/Hard Rock més digne que hauria de ser destacat com un dels millors d'aquest any 2025 (o almenys dels inicis d'aquest) en el seu estil, per la qual cosa li dono un 8,5.