Game Of Faces

Modern Melodic Metal
Nuclear Blast
2025

Temes

Call of the Night
Game of Faces
Devilry of Ecstasy
Die to Survive
Fire to Fight
Dark Angel
Fortune Favors the Brave
Sole Survivor
Phoenix
Dream of Spring
Mystery

Formació

Veus: Nils Molin
Guitarra: Love Magnusson
Guitarra: Mikael Lavér
Bateria: Georg Härnsten Egg
Baix: Jonathan Olsson

Crítica

Parlar de Dynazty, és parlar de constància i qualitat musical, ja que aquesta banda sueca tot i engendrar un estil musical de fàcil assimilació i de poca progressió per dir-ho d'alguna manera, en cada disc semblés tenir la poció perfecta per embrutar-nos amb el seu atractiu metall melòdic i com a melodia, els seus radiants teclats i aquests cors ultra enganxosos que sempre han estat una de les especialitats dels suecs. En una percepció molt personal, crec que el nom d'aquesta banda no sonava tant, fins a l'arribada del disc "Firesing" (2018), ja que des d'aquell moment, els suecs ens han regalat discos monumentals, evidenciant un salt de qualitat enorme, tant en composició, com en interpretació, això pràcticament va fer que sortissin del món de l'underground i que de manera més imminent. En els darrers àlbums vaig observar una profunda progressió en la tasca de l'espectacular vocalista Nils Molin, ja que és innegable que ha crescut un món des d'aquest àlbum, doncs, encara que des del disc debut "Bring The Thunder" (2009), ja es comportava com un vocalista superb, actualment canta molt més solt, amb més confiança, que amb una versatil indestructible d'aquest combo suec.

L'arribada de "Game Of Faces" ens posa en una situació emocional positiva, ja que sabem que Dynazty, no ens defraudarà i que es ve un vendaval de metall melòdic, així que no esperem més i millor anem directament al contingut del disc, el qual obre fort amb "Call Of The Night" una peça intensiva que amb la seva fortalesa , ha vingut demostrat amb tanta serietat i propietat en les seves últimes produccions. Els cors volen amb magnificència i la veu de Nils Molin, exhibeix un to apassionat i totalment encertat per a aquest salvatge tema de metall melòdic. L'electricitat de "Game Of Faces" ens enganxa gràcies al bon ús de sintetitzadors. Mentre les guitarres de Love Magnusson i Mike Laver, van exhibint un aclaparador so del qual només el millor metall europeu pot fer gala. Peça que es carrega d'un so més modern, amb fortes rítmiques i una altra actuació vocal al límit.

La tercera cançó en curs és "Devilry Of Ecstasy" la que testifica una base baix/bateria molt sòlida, guitarres solistes punxants i rítmiques picants, com sempre vocalitzacions cristal·lines i acurades per part de Nils, teclats presents però que per res li fan perdre un àpex de potència o qualitat. Tot va vent en popa i "Die To Survive" no desentona en absolut, ja que posa en evidència la tècnica dels dos guitarristes Magnusson i Laver, els quals creen una boira de virtuosos de solos i una agitant rítmica que va embolicada per una equilibrada capa d'accessibilitat melòdica més a la més melodica.

L'exercici instrumental i vocal es torna a entreveure lúcid a "Fire To Fight" un temaç, artístic i melòdic fet per al directe, ja només li quedaria a Dynazty, demostrar sobre l'escenari si són capaços de replicar el que en aquest treball d'estudi queda sobradament justificat, que són un grup increïble. Doncs per la seva vigorosa harmonia musical, això apunta a convertir-se en un dels millors talls de l'àlbum. Si busques sons maduixes, hardrockers, melodies a dolls "Dark Angel" és la indicada, ja que és portadora de tots aquests condiments barrejats amb un nivell rítmic fort amb cert regust ochentero, però harmoniosament actual, tot això va produint una tempesta sonora gairebé perfecta altament enganxosa

L'essència pura de Dynazty, es veu més apassionada a "Fortune Favors The Brave" on els suecs es remunten al so del "The Dark Delight" (2020), amb els seus elegants dots instrumentals, aconsegueixen que aquesta peça de metall melòdic modern es converteixi per a l'oient en alguna cosa fenomenals, doncs instrumentals molt correctes, cosa que només Dynazty, pot recrear amb naturalitat. Com tot un himne es presenta “Sole Survivor” on ràpidament hem de destacar aquests grans cors, que amb la seva beneïda melodia conviden a ser degustats en la seva totalitat ja que tenen un ampli potencial. La instrumentació torna a estar impecable en tots els sentits, des de la composició, enregistrament, arranjaments fins a la barreja.

Una altra pista ben calibrada és "Phoenix" potser una mica més comercial per als estàndards del metall melòdic de l'època i massa tou per als circuits metal·lers en ebullició constant. Tot i que la línia vocal està molt cuidada per part de Nils Molin i les guitarres molt correctes en tot moment, marcant uns sols d'antany. La suau textura de "Dream Of Spring" ens portarà a fer una passejada pels jardins més romàntics de Dynazty. Aquí els suecs deixen clar el domini de les melodies amb una producció minuciosament ben cuidada, els cors sonen a glòria i quan la guitarra es fa protagonista amb aquests extraordinaris sols, la composició guanya sencers.

Per tancar l'obra arriba “Mystery” on la força coral és més forta i els teclats tenen un protagonisme fonamental a tot el treball. Aquí la tornada és més èpica plena d'una essència bombàstica, on per un moment es van venir a la ment bandes com Sabaton i Bloodbound.

Com ho vaig dir al principi de la ressenya, Dynazty, sempre troba la poció perfecta per embrutar-nos amb les seves encantadores i enganxoses melodies, i doncs amb "Game Of Faces", ho han tornat a fer acaparant la nostra atenció amb els seus cors enganxosos i aquest portentós setge que el seu àlgid a nivell creatiu ho van tenir a "The Dark Delight"), té tot el necessari per al gaudi de l'oient, amb aquestes línies expressives d'un metall melòdic molt ben detallat. Així que només em queda esmentar que els suecs ens han tornat a atorgar un altre discàs i com ja és costum, estarà al meu top del millor de l'any. Puntuació 8.9/10.