Set It Free

Melodic Metal
Inner Wound Recordings
2025

Temes

1. Assaulted Taste
2. Maximize
3. Set It Free
4. Invincible
5. Actors
6. You Never Walk Alone
7. The Foresight Bleeding in Your Heart
8. Extreme
9. Black
10. Overload
11. Leave Them to the Night

Formació

Veus: Toby
Guitarres: And
Baix: Swede
Bateria, teclats i cors: Mike

Crítica

Van haver de passar nou anys perquè les nostres orelles tornessin a escoltar alguna cosa nova dels arquitectes del metall melòdic, em refereixo als suecs Enbound, en realitat crec que és massa temps per a una banda d'aquesta índole, però m'imagino que les seves raons tindran, així que, en comptes de qüestionar-ho, millor cal agrair que no pas la seva agraïment que no pas agrair que no.

Per l'elegància amb què executen els instruments i per com edifiquen les melodies aquests suecs, es pot esmentar que tècnicament són músics superdotats i encara que d'aquell disc "The Blackened Heart" (2016), només quedin el fundador Mike Force (bateria) i el baixista Swede, han sabut portar el músic i d'Artic Rain, Tobias Jonsson, que li dóna una dimensió més profunda a l'ens musical d'Enbound, ja que la seva veu brilla com el vidre i a part té la fortalesa necessària i la vitalitat que requereix aquest estil, no hi ha dubte que va ser una bona decisió haver portat aquest cantant, que s'ha adaptat a la perfecció. Cosa que sempre m'ha simpatitzat d'aquest combo suec, és que, encara que la seva postura està més orientada al metall melòdic, saben afegir revestiments power metalers, sense l'ús excessiu del doble bombo i per moments involucren gradualment elements progressius amb una subtilesa impressionant, la primera pista e es fa més preciosa i commovedora. Les guitarres també fan una feina acurada i encara que no és tan complexa, se sent nítida i refinada. Disposats a assetjar amb una mica més de poder arriba "Maximize" la que avança amb pas ferm a cada nota de guitarra, amb cors brillants i detalls tècnics amb què Enbound, ens demostra la seva qualitat musical, cada instrument que toquen sona diví i aquests crits a càrrec de Tobias, són del millor del plàstic.

Els suecs s'introdueixen al món del progressiu amb Set It Free un tema que té una fortalesa de guitarres absoluta, cal destacar la gran influència dels seus compatriotes Saint Deamon, en aquesta cançó, amb ritmes clavats arrasadors i una estada melòdica que fa que la música floreixi tal com li agrada a aquests suecs. Una de les que menys em va agradar va ser "Invincible" perquè el seu cos musical és molt senzill, amb melodies enganxoses i cors melosos. Una peça de metall melòdic, que no s'esforça en absolut, tot està molt trillat i fàcil.

Un dels temes més moderns és “Actors” té un aire més comercial i melòdic, amb més càrrega de teclat i fins i tot es podria comparar amb el so del seu primer disc “And She Says Gold” (2011). Els cors tornen a tenir un punt superlatiu i el que em va commoure va ser la participació del seu antic vocalista Lee Hunter. El punt més malenconiós del plàstic se l'emporta "You Never Walk Alone" bonic tema que a mi em va aconseguir treure un parell de llàgrimes (és que jo realment sóc molt sentimental). Cançó plena de nostàlgia, de melodia, d'alguna cosa que t'encongeix el cor i que no sé com explicar. A més, Jonsson, canta com tot un àngel, amb un to que frega el que és celestial.

Carregat de melodia ve "The Foresight Bleeding In Your Heart" que podria ser la més, per dir-ho així, la que més influència de Dynazty, té, podent-se comparar al so dels últims àlbums dels seus compatriotes. Els cors són impulsius i enganxosos, la veu expandeix tota la seva agradable aroma i la melodia de teclats és de nou una exquisidesa. Les veus de Toby, tornen a donar-nos una altra gran exhibició de la seva bellesa a "Extreme" tema que no té cap malbaratament, que enganxa amb uns riffs ben metal·litzats i amb els excel·lents redoblaments de bateria que creen un ritme dinàmic que es manté des que comença fins que acaba. Aquesta intensiva veu torna a ser clau perquè el tema sobresurti, amb cors massius i una melodia espaterrant.

Un ambient més light es pot veure a la concepció de "Black" ja que és on els suecs afegeixen l'ingredient popero a la feina. Aquest toc d'efectes de teclat que ja no saps si són sintetitzadors o què és, tot aquest rotllo en fa una cançó totalment enganxosa amb un punt comercial molt gran. Un dels seus moments cimera arriba al sonar "Overload" la que té aquesta essència de metall melòdic en mans d'Andy, un guitarrista brutal que omple de detalls amb aquests descomunals i versàtils riffs, aquesta vegada un grau més progressiu, amb un Jonsson que va alternant diferents pujades i baixades de veu.

L'últim tema "Leave Them To The Night" és una balada bella la participació de la qual de Kevin Moore (ex Dream Theater) la fa més interessant. Aquí tot és malenconia, els suaus acords de teclat al costat de les tímides guitarres i les sentides orquestracions dibuixen l'ambient perfecte perquè les veus del cantant d'Artic Rain explotin cap a una tornada carregada de dolçor.

Conclusió: La veritat no sé si haver estat tant temps inactius els hagi donat una mentalitat més clara per crear millors composicions, o si les noves incorporacions tenen un millor nivell musical, com el seu nou cantant Tobias Jonsson, qui canta esplendorós en gairebé tot l'àlbum, la veritat aquest tipus és tot un mestre per a l'estil. Sincerament crec que tot el que hem dit anteriorment és la raó de l'abismal millora dels suecs, ja que Enbound, ha tornat amb tot, mostrant la seva millor versió i així mateix exhibint un tercer àlbum, que per a mi fàcilment està per sobre de les seves dues obres anteriors. Així que la meva puntuació per a aquest àlbum és de 8.3/10.