Triumviro

Power Metal
Scarlet Records
2025

Temes

Holy Land
The 7th Guild
Glorious
La Promessa Cremisi
In Nomine Patris
Time
Guardians Of Eternity
The Metal Charade
Fairy Tale

Formació

Veu: Tomi Fooler
Veu: Giacomo Voli
Veu: Ivan Giannini

Bateria: Michael Ehré
Guitarra: Simone Mularoni
Baix: Francesco Ferraro
Orquestracions: Daniele Mazza
Teclats: Alessio Lucatti

Crítica

Encara recordo quan vocalistes italians de la talla d'Alessandro Conti (Trick Or Treat, Twilight Force) i Fabio Lione (Angra), van unir forces i les seves increïbles veus en aquell interessant projecte Lione/Conti, francament vaig creure que això seria una bomba, però per alguna raó no va arribar a explotar i encara que l'expectativa era molt alta,.

Ara em torno a emocionar perquè el líder i vocalista de Skeletoon, Tomi Fooler, ha tingut la fascinant idea d'unir la seva magistral veu amb dos immensos vocalistes del power italià com Ivan Giannini (Derdian) i Giacomo Voli (Rhapsody), (realment m'hauria agradat veure aquí. amos en una segona producció), per si això fos poc els músics que ha convidat l'italià, són de somni ja que tenim Simone Mularoni (DGM, guitarra), Alessio Lucatti (Vision Divine, teclats), Michael Ehre (Gammaray, bateria), Francesco Ferraro (Freedom Call, baix) i Daniel. Amb totes aquestes estrelles girant a l'esplendorós univers musical anomenat The 7th Guild, la concisa idea de Tomi, és fusionar el power metall amb l'òpera clàssica i assolir el màxim rendiment artístic i dramàtic, alternant aquestes potents i delicades veus en món orquestral clar i de ràdios. La que ens obre la porta cap a la màgica terra santa és "Holy Land" despertin-me si estic somiant, ja que el que escolto aquí és un tema perfecte de power metall simfònic, l'ambient orquestral és increïble i el rerefons rítmic és veloç i està marcat amb aquesta essència clàssica. Les tres veus arriben a notes estratosfèriques per ancorar-se una a una altra, posant cadascun una dosi de nostàlgia, intensitat i passió. Merescudament, una de les més harmonioses és "The 7th Guild" un tema poderós, que treu el cap més a l'ona de Freedom Call, amb molta atmosfera positiva i uns ponts rítmics profunds i lluminosos. Aquí els tres vocalistes tornen a estar esplendorosos, però n'hi ha un que ressalta i aquesta vegada és Fooler, ja que als cors entona els seus amplis registres amb una veu d'esplèndid color, lleugerament audaç, capaç de remuntar-se sense problemes a un registre àmpliament agut.

El tercer acte "The Glorius" és un bell vals extasiat de simfonia, amb detalls orquestrals impecables i les filigranes vocals de Tomi, Giacomo i Ivan, porten fabuloses notes picades, les quals requereixen un tenor amb una alta coloratura i amb excel·lents dots per a la interpretació i aquests tres. Una cosa que cal esmentar és com aquests virtuosos solos de guitarra de Simone Mularoni responen punt a punt a l'orquestra omnipresent. L'exuberant "La Promessa Cremisi" diria que és la que més influència de Luca Turilli's Rhapsody posseeix, amb la seva empenta orquestral de gom a gom i entonat en italià pels tres cantants, que tornen a utilitzar la seva perfecta tècnica, per assolir les complexes notes que es necessiten en aquest tema operístic sions vocals que animen amb una delicada varietat de matisos expressius. M'encanta també com Daniele Mazza, va saber posar en relleu el paper de l'orquestra, perquè brilli intensa i no es limiti a acompanyar les esplèndides veus.

Una altra allau simfònica és "In Nomine Patris" ambientava en una elegant postura orquestral, amb guitarres tècniques molt inspirades. Els cors operístics per part seva aporten el dramatisme i la vivacitat que caracteritzen cançons d'aquesta envergadura musical. Mentre el lluminós decorat vocal té un poder i una melodia inesgotable, aquest està sustentat gràcies a la immensurable actuació dels tres tenors italians. La façana de "Time" té les sonates de piano com a arquitectes, per anar dissenyant pas a pas un tema d'alt contingut emocional, al costat de la commovedora veu de Tomi, que aquesta vegada, amb el seu cant esperançador, sé apropa suaument a les estances de Tobias Sammet, ja que aquesta bonica cançó ressona en el més profund.

Amb temàtica fantasiosa i amb una gran amplitud de recursos cinematogràfics es presenta "Guardians Of Eternity" una peça d'alt rigor simfònic d'abundants centelleigs sonors i on cadascun dels vocalistes s'exerceix de manera espectacular com a tot l'àlbum. doncs es veu que se senten molt còmodes en aquest exuberant ambient musical, esprement el seu registre fins a més no poder. La que vessa màgia i melodia és "The Metal Charade" un veloç power metall simfònic, que sona com les grans bandes de la dècada dels noranta. La feina dels vocalistes no deixa lloc al dubte, que estem davant d'un projecte de somni marcat per grans músics. Aquí The 7th Guild, sense cap mena de complex, trepitja l'accelerador en una majestuosa cançó marcada per l'harmonia on el protagonisme recau en la tasca dels teclats, les persistents tornades orquestrals i unes guitarres virtuoses plenes d'actitud i poder.

Finalment, tenim el cover a la banda brasilera Shaman, "Fairy Tale" una cançó fantàstica, en què escoltem un teclat capaç d'omplir de presència màgica i malenconiós un tall de gran complexitat. On Tomi Fooler, fa un digne homenatge a la llegenda Andre Matos, amb un treball vocal superb i extrem, arribant a uns aguts gairebé impossibles.

No tinc dubte que els fanàtics del power metall estaran fascinats amb aquest gran àlbum, ja que això és un projecte de somni, amb músics d'immensa qualitat reunits per recrear un power metall simfònic barrejat amb el so de l'òpera clàssica. Amb els tres vocalistes que en tot moment es mostren plens i la instrumentació no deixa de ser majestuosa, en una obra que, per a mi, ja està entre el millor de l'any. La puntuació és de 9/10.