Sanctuary Of Death

Power / Heavy Metal
Demons records
2024

Temes

1. Devil´s Child
2. Dreambreaker
3. Deathwalker
4. Sanctuary Of Death
5. Forevermore
6. Heavy Metal
7. Old King´s Visions (Part VII)
8. Journey To The Unknown
9. Brothers
10 . The Rebel´s Law
11. The Last Flame

Formació

Veu: Carlos Escudero
Guitarres i cors: Pedro J. Monge
Baix: Raúl Serrano
Bateria: Jandro
Teclats: Jonkol Tera

Crítica

Sanctuary of Death és el contundent retorn de Vhäldemar, una de les bandes més sòlides de l'heavy metall europeu, que amb el seu inconfusible estil segueix imposant la seva empremta en el gènere. Des de la seva fundació als anys 2000, Vhäldemar ha destacat per la seva capacitat per fusionar l'energia crua del metall tradicional amb elements melòdics i èpics, i aquest nou àlbum no n'és l'excepció. A Sanctuary of Death, la banda deixa clar que no busca reinventar el gènere, sinó mantenir viva la seva flama amb una proposta sonora agressiva, directa i plena de potència.

Des del primer cop de Devil's Child, Sanctuary of Death deixa clar que no hi ha espai per a la subtilesa. Vhäldemar obre l'àlbum amb una bomba de pur heavy metall accelerat, on la combinació de riffs incendiaris i la veu imponent de Carlos Escudero ens fica de ple al seu camp de batalla. El segueix "Dreambreaker" que, sense ser el tema més original, manté la intensitat amb una tornada enganxosa i un ritme demolidor, un clàssic instantani per als amants del gènere.
El disc aconsegueix el seu primer gran moment amb "Deathwalker", possiblement l'himne de l'àlbum. Aquí Vhäldemar s'acosta perillosament a terrenys d'Accept o Axxis, amb una vibra molt alemanya i un poder que poques bandes aconsegueixen igualar avui dia. Després, a Sanctuary of Death, la banda reafirma la seva proposta sense concessions: agressiva, melòdica i absolutament demolidora.

Però Vhäldemar no es limita a la velocitat i el puny enlaire. Forevermore afegeix un respir amb el seu to més melòdic, encara que segueix sent una balada amb pes i contundència, lluny de les típiques concessions edulcorades del power metall. Aquesta petita pausa és benvinguda perquè "Heavy Metal" ens colpeja amb un himne directe i sense floritures que crida des dels terrats el que representa el gènere.

"Old King's Visions (Part VII)" continua una saga ja clàssica a la discografia de la banda, amb un aire més èpic i un desenvolupament instrumental que manté l'interès. "Journey to the Unknown" introdueix un matís més intrigant, amb un treball instrumental que demostra que Vhäldemar sap jugar amb diferents intensitats sense perdre identitat. Després arriba la sorpresa amb "Brothers", un tema amb reminiscències a Rainbow i Dio, on Raúl pren el micròfon i deixa clar que també té una veu de cura.

A prop del final, "The Rebel's Law" reprèn l'energia més desafiant i combativa de l'àlbum, amb una lletra que connecta amb aquesta essència de rebel·lia que el heavy metall sempre ha portat al seu ADN. I finalment, "The Last Flame" tanca amb una instrumental que destil·la epicitat i posa un fermall daurat a l'obra.

Sanctuary of Death és un disc que no busca reinventar res, però tampoc no ho necessita. És un cop de heavy metall pur, sense concessions ni artificis, que demostra per què Vhäldemar segueix sent una de les bandes més consistents del gènere. Potser li sobre algun tema o que la fórmula no sorprengui, però quan l'execució és tan sòlida i l'actitud tan autèntica, qualsevol queixa es dissipa sota l'estrèpit de les guitarres. Un àlbum descolta obligada.