The Light That Burns The Sky

Melodic Metal
Reigning Phoenix Music
2025

Temes

The Darkest Day
The Light That Burns The Sky
Like The Phoenix I Will Rise
Wings Of Twilight [con Melissa Bonny]
Burning In The Skies
From An Empire To A Fall
Wildfire
Blasphemous Paradise
Black Swan
In The Heart Of The Sea
Into The Hands Of Fate

Formació

Guitarra: Iivo Kaipainen
Bateria: Topias Kupiainen
Veu: Lassi Vääränen
Baix: Georgi Velinov
Teclats: Arttu Vauhkonen

Crítica

Recordo que la banda finlandesa Arion, va iniciar la seva carrera de ple amb “Last Of Us” (2014), un disc bo, que els marcava com una nova banda de symphonic power metall a tenir en compte. Però el recórrer del temps i l'ambició de tenir un so més madur va portar al guitarrista i compositor Livo Kaipainen, a optar per un estil de metall melòdic modern, amb rítmiques potents, orquestracions en massa i la utilització de cors molt més estètics i enèrgics, tot això va ser emprat amb molta subtilesa va tenir un so més fresc i va posicionar Arion, com una banda en creixement que es va atrevir magistralment a fusionar diversos subgèneres per aconseguir un millor exercici musical.

Després de l'èxit que va tenir el seu tercer àlbum "Vultures Die Alone" (2021), els finlandesos intenten mantenir aquest nivell superlatiu que han mostrat fins ara, sense deixar res a l'atzar, ja que en el seu nou disc "The Light That Burns The Sky" posen tota la carn a la graella que va escampar-se llimes orquestracions i aquests cors massius que exploten amb una immensa atmosfera embriagant. En el análisis del álbum, veremos que los finlandeses han vuelto con fuerza y con esa vitalidad que los caracteriza, pues detallaré tema por tema, empezando con "The Darkest Day" un instrumental limpio con momentos teatrales y ambiente sinfónico, puesto para que unos acordes de guitarra nos lleven a "The Light That Burns The Sky" donde los finlandeses van a toda marcha con una energía contagiosa de guitarras. A mesura que avancen els segons, t'adones que, el concepte de metall melòdic li queda petit a Arion, ja que el tema sona poderós, ampul·lós i fins i tot progressiu.

Seccions instrumentals brutals escoltarem a "Like The Phoenix I Will Rise" la qual conserva el mateix concepte melòdic, ampliat pels músics finlandesos amb molta vitalitat, per trobar més espai per a les seves enganxoses i massives melodies. No puc negar que la tornada té l'aire comercial necessari perquè arribi a un públic més ampli. L'encantadora "Wings Of Twilight" té la important col·laboració de la vocalista Melissa Bonny, d'Ad Infinitum, això fa que la peça sigui més passional ia més de tenir un nít duet vocal, perfila aquests cors que et transporten a un món meravellós gràcies a la seva dolçor.

Melodies que cremen com el foc trobarem a "Burning In The Skies" ja que té aquesta perfecta combinació de metall melòdic amb elements moderns, amb el treball coral ben interpretat. Aquí hi ha moltes influències, prou diria jo perquè l'assumpte soni original, però dues són més evidents, la d'Ordre Ogan i la d'Amaranthe. L'energia no s'esgota i "From A Empire To A Fall" és la millor prova, ja que és un dels talls més canyers blindat amb elements simfònics molt ben acoblats. Aquí el mestratge instrumental és perfecte i posada en escena amb molta intensitat per part dels virtuosos músics d'Arion.

Si bé és cert que “Wildfire” té una atmosfera més potent, també desprèn aquests elevats cors impactants. El superb treball de guitarra suma sencers a aquesta cançó, ja que Livo Kaipainen, és una destral violenta que ens regala una secció rítmica de luxe i paral·lelament salvatge, que es vincula perfectament amb les orquestracions. La progressió es pot veure a "Blasphemous Paradise" un tema introspectiu que posseeix l'escenari instrumental perfecte, perquè Lasi Vaaranen intenti lluir-se amb unes veus profundes, ja que aquest és un cantant que, encara que no se surt del típic to melòdic, sempre encanta amb les seves privilegiades cordes vocals.

Una peça que gaudiràs de principi a fi és "Black Swan" perquè torna a mostrar la millor cara d'Arion, amb riffs tècnics i electritzants, seccions corals intenses que afegeixen un deliciós sabor al seu disc "Life Is Not Beautiful". Despampanante peça de metall melòdic que evoca una energia contagiosa. La desena cançó és "In The Heart Of The Sea" on les orquestracions guanyen més terreny, i van acompanyant les sempre portentoses guitarres sense descans. La part instrumental té un immens pes igual que els monumentals cors. És fascinant escoltar aquests solos de teclat que Arttu Vauhkonen perfila sensualment amb el gran estil de Stratovarius.

La que cierra la cuarta obra es "Into The Hands Of Fate" una pieza creativa con dotes más progresivos y una envolvente postura sinfónica que añade una sonoridad implacable, los musculosos riffs parecen un tornado que con su fuerza respaldan la rítmica con un sonido puntual y metalero, para que los coros vuelvan a hechizar nuestros oídos, con su empoderada y cautivadora melodía.

Conclusió: Crec que des d'aquell "Last Of Us", Arion, no fet altra cosa que créixer musicalment, ja que amb cada àlbum veig que se superen a si mateixos, elevant el seu nivell gradualment, fins arribar al que són ara, una immensa banda de melòdic metall, amb tints moderns i simfònics. Amb la seva quarta producció "The Light That Burns The Sky" han demostrat que són músics d'elit i que la seva carrera innegablement va en ascens, ja que malgrat que havien passat quatre anys des del seu darrer lliurament, per a mi segueixen en estat de gràcia, aconseguint llaurar el seu millor disc fins avui, mateix que literalment consolida un so més personalitzat. Així que la puntuació per a aquest àlbum és de 8.9/10.