Wrath And Ruin

Thrash Metal
Napalm Records
2025

Temes

CD 1

The Sword And The Cross
A Better World
Neuromancer
The Jackhammer
Through A Glass, Darkly
Strike From The Sky
Cage Of Air
The Last of My Kind

CD 2

Firepower Kills (Live in Budapest, Hungary - April 7th, 2023)
The Black Hand Reaches Out (Live in Budapest, Hungary - April 7th, 2023)
Crushed Beneath the Tracks (Live in Nantes, France - April 20th, 2023)
Living Weapon (Live in Budapest, Hungary - April 7th, 2023)
Woe to the Vanquished (Live in Budapest, Hungary - April 7th, 2023)
Living in a Whirlwind (Live in Budapest, Hungary - April 7th, 2023)
Guitar Solo/ Outer Reaches (Live in Nantes, France - April 20th, 2023)
Shellfire (Live in Munich, Germany - April 5th, 2023)
Descending Blade (Live in Krakow, Poland - April 4th, 2023)
Hunter-Seeker (Live in Krakow, Poland - April 4th, 2023)
Defiance of Fate (Live in Budapest, Hungary - April 7th, 2023)
Silhouettes (Live in Nantes, France - April 20th, 2023)
Remain Violent (Live in Budapest, Hungary - April 7th, 2023)
Combat Shock (Live in Budapest, Hungary - April 7th, 2023)
Total War (Live in Budapest, Hungary - April 7th, 2023)

Formació

Guitarres: Adam Carroll
Guitarres: Chase Becker
Baix: Chase Bryant
Veus: John Kevill
Bateria, guitarres, teclats i baix: Carlos Cruz

Crítica

Crec que tenia raó quan vaig augurar que aquest any seria molt bo per a un dels subgèneres del Heavy Metall que cada dia té més seguidors i avui dia està de molt bona ratxa i que així segueixi. Com vaig comentar en aquella ressenya de Sulfator, la nova generació de bandes de Thrash estan donant al clau i amb treballs realment a l'alçada (i fins i tot millors) que la de les bandes primigènies, i aquesta vegada li toca el torn a Warbringer.

Se'm brinda l'oportunitat d'avançar-vos com sona el que és nou dels nord-americans gràcies al suport del meu company Alessandro Power ia Promo Juke Box d'All Noir Booking-Management. I abans de contar-vos el que ens trobarem a la nova obra titulada “Wrath and Ruin”, si algú no coneix la banda, va ser formada el 2004 per John Kevill als crits de guerra i Adam Carroll a la metralleta, i que els acompanyen en l'actualitat Carlos Cruz als tambors bèl·lics i Chase Becker a l'altra metral posada a triturar amb melodies que sonen a glòria qualsevol mortal que s'honori a escoltar-los.

L'obra en qüestió titulada “Wrath and Ruin” és el seu setè treball i que precedeix la seva anterior obra molt ben rebuda i llorejada. El disc serà publicat el proper 14 de març via Napalm Records i serà compost per vuit assassins talls, amb una durada aproximada de 40 minuts. El desenfonsament d'una espasa anuncia amb una introducció èpica de la banda “The Sword and the Cross” que aviat es torna un remolí de pur Thrash amb rasgue de guitarres i la fúria de John a pur rendiment. Estem davant del primer tema presentació del disc amb una durada d'uns sis minuts, per la qual cosa trobarem dinamisme i melodies a dojo. Després de la tempesta inicial, el “break” ens porta per un camí més melòdic ressaltant el riff que et fa moure el cap amb molt de groove, i els solos de guitarres molt elaborats i amb molta harmonia, el que serà la dinàmica durant la resta de l'àlbum. Pel que fa a la tornada, molt guerriller ideal per als concerts i un tancament amb molt mala llet, així que el disc comença amb un hit que segur serà permanent al set list del grup. Seguim amb un tema més curt que també serveix de presentació del disc com és “Better World” amb lletres crítiques a la “societat” que ens governa i les diferències abismals. Un tall assassí molt ràpid, amb algun blast beat, però amb dibuixos i sentit de la melodia a les guitarres sobretot a la tornada.

Unes guitarres amenaçadores i un baix molt marcat amb un tempo considerable, ens introdueix a “Neuromancer” amb molt groove a les guitarres que segur et faran bellugar el cap i un ritme de bateria pausat però aclaparador. El tall segueix amb un tempo més lent i l'amenaça del riff principal, amb un John descomunal a les veus del que considero és força versàtil, doncs bé, et pot “escombrar”, com fer algun gutural i que projecta molta mala bava. La cançó es torna frenètica a la meitat amb sols veloços dels dos guitarristes i de nou amb força sentit de la melodia, per la qual cosa tots aquests ingredients fan d'aquest tema un dels més destacats de tot l'àlbum per la seva dinàmica, encara que avanço que no hi ha cançó que no sigui d'un altíssim nivell i es nota que han parit un disc més que No.

De nou la velocitat i la immediatesa s'apodera del quart tall titulat “The Jackhammer” de tan sols tres minuts escassos. Rapidesa i molta ràbia (i mala òstia) és com descriuria la primera part de la cançó, el millor és que els breaks que aquesta banda fila entre cançons són tan bons que han pensat a introduir riffs que són tan addictius que et faran saltar de la cadira o t'entraran ganes de tirar tot per l'aire.

“Through A Glass, Darkly” podria ser la cançó que destaca per ser més pausada, amb ritme solemne amb una aroma vampiresca pels dibuixos imperials de les guitarres i és que l'han fet tan bé que el títol descriu molt bé el que et trobaràs en aquesta cançó. Les veus de Kevill es tornen per moments més death melòdiques i els solos amb guitarres doblegades també amb molt de sentit de la musicalitat. El final èpic tanca un altre tall molt destacable i és que el nivell del disc no baixa ni un segon.

La rapidesa torna amb “Strike From The Sky”, que bé podria ser un tema dels mateixos “Kreator” amb els xiscles de John típics del Thrash americà més guerrer. No podia faltar aquest canvi de tempo i riffs marcats i una altra vegada a l'adrenalina per acabar de manera magistral.

Ens deixen per al final gairebé el millor (per si no havíem tingut qualitat de sobres), amb dos talls d'una durada de 6 minuts cadascun. El primer “Cage Of Air” té un sabor de death metall en el tractament de les seves guitarres. Un arpegi satànic i unes veus en off de fons a poc a poc ens introdueixen una picada bateria que enllaça amb un solemne riff i mig blast beats amb trepidants guitarres. Un aroma malèvol envolta la melodia, ja que la tònica d'aquesta cançó serà la d'un sentit fosc i amenaçador, també amb una dinàmica molt treballada i la tasca de tot el grup excepcional, amb sols harmonitzats que desemboquen en una part més calmada amb l'arpegi inicial i unes bateries ment en un tema de black metall que recorda a “Cradle of Filth”. Filen tot tan bé que t'aquesta penúltima cançó et trepitjarà el darrere i et deixarà bocabadat. I el final de festa, d'estil similar a l'anterior, es titula “The Last of My Kind”, també amb riffs molt treballats, algun blast beat i sobretot molta cura tant en les melodies com en els canvis de temps. És un tall que et farà bellugar el cap sense parar, o les cames, o tot alhora, amb els meravellosos breaks i canvis malaltisses, de manera que deixo al lector gaudir d'un tancament perfecte i es deixi endur per aquesta preciosa brutalitat amb gust exquisit.

Si no t'has adonat, una de dues, o és que m'ha embruixat l'última obra de Warbringer, o és que realment estem davant d'un dels millors discos de moment del Thrash de l'any, que potser em decanto per l'última, per la qual cosa no seria estrany que també sigui la millor feina dels nord-americans. I és que treballs de bandes de la nova generació que aposten fort per regalar-nos qualitat i molta mala llet sempre seran rebuts amb els braços oberts i recomanats per gaudir amb una puntuació d'un 9 molt ben merescut. Tot esperant que ens visitin a Espanya, despleguin tot el seu arsenal i segueixin aquest camí que tan bé els senti.