Queen Of Phantoms

Thrash Metal
Rockshots Music Management
2025

Temes

1. Queen of Phantoms
2. 12 BC Legions
3. 12 BC Germania
4. Beacon in the Darkness
5. Some Wounds... Never Heal
6. All Debts Repaid
7. Tomorrow's a New Day
8. Event Horizon
9. Our Maze
10. Gunslingers & Graves
11. Under Black Flags

Formació

Guitarres: Mark Miner
Veus: Norman Skinner
Guitarres: Gary Tarplee
Teclats: Aaron Robitsch
Baix: Tyler Satterlee
Bateria: Isaiah AR

Crítica

Bandes com Niviane, són molt ben acollides a la indústria del metall, no només per la seva qualitat musical, sinó també per aquest interès de voler febrilment fusionar diversos subgèneres, si escau serien el heavy, el power i el thrash metall. El seu primer àlbum "The Druid King" (2017) semblava ser un disc de power metall amb tints folk, perquè això representava la seva encantadora portada, però en realitat crec que va ser el disc més brut i dur pel que fa a so, amb cúmuls rítmics aspres i agressius, assemblant-se molt a Iced Earth, només que amb alguns moments de més moments de més moments de més moments de més moments de més moments d'àlbum de més moment.

El fet d'haver incorporat termes musicals més tècnics a la segona obra "The Ruthless Divine" (2020), va servir perquè els nord-americans obtinguessin un so més polit, però crec que la seva tercera obra "Queen Of Phantoms", és la consolidació de la banda com a tal, doncs al meu criteri deixen de banda l'experimentació, per a més vida a temes que es gaudeixen des d'una perspectiva metalera, evocant una vivaç i versàtil ambientació influenciada a capacitat per bandes com Iced Earth i Grave Digger, sobreposant amb qualitat tots els elements musicals que Niviane, sap manejar amb salvatgisme, riffs punxants que sucumbeixen amb ell tornada agòniques i esquinçades a melòdiques, sense deixar de banda l'aspecte tècnic que es veu més sovint a l'hora d'interpretar uns solos de guitarra, que sempre tenen una empenta excepcional. L'entrada al disc la fa la principal "Queen Of Phantoms" la té els elements musicals que es necessiten per ser una cançó impressionant de poc més de quatre minuts, la fusió de heavy i thrash metall és monumental i la veu de Norman, és imponent i versàtil ja que pot imposar el timbre agut de Rob Halford (Ju amb els moments misteriosos de la cançó i aportant una bona dosi de dramatisme. Un dels plats forts del disc és "12 BC Legions" una pista que destaca per aquesta barreja de melodia moderna de teclats amb una base de heavy power metall noventera, que recorda bandes com Brainstorm i Grave Digger.

L'halo atmosfèric és més fosc a "12 BC Germania" la que comença amb un so de marxa, per després desplegar uns acords que a primera vista s'assemblen a l'heavy metall, de Judes Priest, però a poc a poc va adquirint un so més atmosfèric, amb cors agònics que semblen estar recitant un maligne conjur. Cal destacar novament aquests solos de guitarra de Mark Miner, que et deixaran gelat com una panxa. Una altra cançó potent ens aguaita amb Beacon In The Darkness una bona peça intractable amb un duet de guitarres impressionants que divaguen per ritmes turbulents, però que també ens regalen moments neoclàssics. Peça d'alt nivell compositiu que destaca per la fúria guitarrera i aquesta desafiant barreja de thrash i speed metall.

El més proper al so d'Iced Earth, ho veurem a "Some Wounds... Never Heal" ja que barreja dur heavy metall amb aquests versos aparentment depriments, afegint després de la tornada unes discretes i ombrívoles orquestracions que no per estar semi ocultes a la barreja deixen de causar impacte. La següent "All Debts Repaid" igualment té uns aires de desolació, que es queden en segon pla després de l'arrencada d'un pesat riff vuitanta, aquí Norman Skinner, demostra les seves habilitats vocals, semblant massa al mateix Matt Barlow.

El perfil de "Tomorrow's A New Day" és més heavy que els escoltats anteriorment, amb el duet de guitarristes Mark Miner i Gary Tarplee, que saben com pintar les pàgines d'aquesta cançó amb els seus densos i espessos riffs. Encara que el tema no és dolent, al final la tornada em va semblar una mica desangelat. La macabra "Event Horizon" és determinant i dictamina un so ensordidor, molt a l'estil de Grave Digger, plena de riffs canyers i destructius, comptant amb una tornada que et foradarà el cervell sense pietat, amb aquests frasejos catastròfics.

Potser la cançó més simple sigui "Our Maze" la que ens introdueix a un laberint d'ombres i llum, ja que és un tema que encapsula plenament aquest so impur del heavy metall novener, arrelat a un ritme mitjà amb cops ben marcats a la bateria i el millor de tot, són aquests solos de guitarra que marquen un de. La meva favorita és "Gunslingers And Graves" perquè Niviane, fica el peu a l'accelerador en un tema que, si bé gaudiran els amants de l'speed/power, també ho faran els fans del thrash, perquè aquesta potent amanida musical, té diversos condiments com a riffeo esquinçat com una de les unal.

El tema final és bestial perquè "Under Black Flags" encara que comença de manera tova, no triga a arrossegar-nos amb riffs thrashers, atemorint i un ambient ombrívol, unit a la veu esquinçadora de Norman Skinner, que semblés sortir del mateix inframón. Un tema que acaba amb el tercer àlbum de la manera més fosca.

Amb tot el seu potencial, els americans han sabut prendre el millor dels seus dos discos anteriors, per crear "Queen Of Phantom", una obra literalment aclaparadora, que mostra la cara més agressiva de Niviane, amb un grapat de cançons potents i infernals, però aquesta vegada crec que se'ls ha passat la mà amb la feresa de les seves notes, perquè banda ha deixat d'experimentar i per fi ha trobat un so propi, que és el més pesat i elaborat de la seva discografia. Així que la meva puntuació per a aquest àlbum és de 8/10.