El Principito

Melodic / Folk Metal
Autoproducido
2025

Temes

1. Prólogo 03:18
2. Principito 05:03
3. Baobabs 04:15
4. Mil Estrellas 04:37
5. El Rey Que No Sabia Mandar 03:22
6. El Vanidoso 04:08
7. El Farolero 03:54
8. Un Segundo 03:17
9. El Vinculo 03:34
10. Todo En Mi Vida 03:16
11. El Aviador 03:22
12. Interludio En Las Tinieblas 01:35
13. El Mordisco De La Serpiente 07:52
14. Epilogo 03:15

Formació

Veu: Miguel Ángel Franco
Guitarra solista, mandolina, banjo i guitarres acústiques: Raúl Rueda
Teclats, acordió i orquestacions: Santi Carrasco
Baix: José Antonio Gallardo
Bateria: Antonio Ruiz
Guitarra rítmica, flautes, violí, gaites i cors: Narci Lara

Crítica

Saurom ens porta a un viatge estel·lar amb "El Principito":

Saurom, la veterana banda gaditana de folk metall, ens sorprèn una vegada més amb el seu nou àlbum, "El Principito", una ambiciosa adaptació musical de l'obra literària d'Antoine de Saint-Exupéry, que per altra banda, a nivell personal, tinc molt treballada i interioritzada, ja que aquest any hem anat a veure el musical, llegit el llibre i gaudir així que fins i tot les petites de la casa tenen interioritzada el que ara ve a ser el nou llançament d'una de les bandes favorites de la casa!

Des del primer arpegi de guitarra del Pròleg, El Petit Príncep ens submergeix en un món de fantasia i reflexió. Tas la crida a dibuixar un xai (instant que la meva filla de 6 anys va identificar al moment), la banda ha sabut plasmar la innocència i la saviesa del personatge principal a través de melodies delicades i lletres profundes, que, com l'obra original, no són sinó metàfora del dia a dia i indueix a la nostra societat de pensaments crítics. Tot i això, no tot és dolçor en aquest disc. Saurom també ens mostra el seu costat més ferotge amb temes potents i enèrgics que reflecteixen els desafiaments i les aventures del Petit Príncep en la seva travessia per diferents planetes, amb pur metall, semblant al de l'etapa més crua de la banda, que personalment sempre he definit com "Quan Saurom es creien Blind Guardian" (i m'encanten).

Un dels punts forts de l'àlbum són, sens dubte, les col·laboracions. Saurom ha comptat amb la participació d'artistes de renom com Elisabeth Amoedo de nou, com ja fessin al Pájaron Fantasma, Moisés Ibañez a la percussió o Mario D'Armario a l'acordió, que aporten el seu propi estil i personalitat a les cançons. També han actuat Antonio Mesen (illean pipe), Javi Guillamó (trombó), Dani Coto (trompeta), David Galeote (tuba) i El Cor del Batalló de Mordor.

"El Principito" és també un testimoni de l'evolució de Saurom al llarg de la seva extensa trajectòria. La banda ha sabut reinventar-se i explorar nous sons sense perdre la seva essència, combinant en els seus llançaments alguns més durs, més propers al folk o fins i tot al rock i altres de metall pur sense concessions. En aquest disc, trobem una barreja equilibrada de folk, power i fins i tot elements progressius que demostren la maduresa i la versatilitat de la banda, que sens dubte estan cridats a liderar el metall patri durant un llarg interval de temps.

M'agradaria esmentar diversos temes, que m'han cridat l'atenció. Alguns ja havien vist la llum a mode d'avenç com "El Petit Príncep", que ens mostra l'inici de l'obra amb una senzillesa sorprenent que al seu torn es veu enriquida per múltiples arranjaments de vent i corda, així com amb una tornada que és molt complicat treure's del cap.

"Baobabs", és un altre tema que té missatge del fort i que ens enllaça amb allò no ens agrada o que ens destrueix i com hem de bregar davant d'això. Per això molt potent el tema musicalment, amb moltíssima força, així com de nou una tornada ben enganxosa.

"Mil Estrellas" torna a tornar-nos a uns acords menors i unes gaites protagonistes davant d'un altre tema poderós. "El Rei que no sabía mandar", ja ens ho havien presentat i en aquesta ocasió, per mostrar-nos al monarca que ha de manar sobretot (però que alhora, no mana sobre res), tenim uns acords més festers i folkòrics.

Ganas tenia d'escoltar "El Vanidoso". Segons la meva filla el tema més heavy del disc (no estic segur que això sigui així), però sens dubte, força desprèn i tornada grandiloqüents i enganxosos com també podem trobar a "El Farolero".

Un tema que m'ha guanyat, pel seu ritme pausat i marcat i aquesta melodia penetrant és “Un Segundo”. No tinc tan identificat a l'obra musical de teatre aquesta part, però sens dubte és dels meus favorits del llançament de Saurom.

Moments preciosos ens regala el llançament com "El Vínculo" o una de les balades més precioses que li recordo a la banda: "Todo en mi vida", encenedors a l'aire (mòbils al S.XXI) i fins i tot llagrimes rodant galta avall per l'emoció.

Sens dubte un dels moments més espectaculars del disc és “El Mordisco de la Serpiente” que compta amb uns cors excelsos del Batallón de Mordor i una col·laboració fora de sèrie amb un doble paper per part d'Eli Amoedo (Against Myself). I és que la vocalista interpreta la serp amb guturals, però també la dolça rosa amb una veu, com exigeix el personatge, dolça i delicada amb tocs lírics. Un cop més demostra que és una de les grans veus del moment i que té una carrera inesgotable davant seu!

Finalment l'epíleg posa fi a una experiència sonora magnífica, que ens regalen novament aquests gaditans, que a més són més macos i propers del que se'ls podria demanar i que generen admiració com a músics però també com a artistes.

En definitiva, "El Petit Príncep" és un disc imprescindible per als fans de Saurom i per a qualsevol amant de la música que busqui una experiència única i commovedora. Saurom ha aconseguit crear una obra mestra que ens convida a reflexionar sobre la vida, l'amor i l'amistat, com també el llibre que la inspira.