Schonberg - Resurrection Σ (2025)
 |
Symphonic Power Metal
Repentless Records
2025
Temes
1 Resurrection Overture ,op.4
2 Rosa Evolve
3 Blue Magic
4 Fight for your Dream
5 Midnight Cabin
6 Rosa Etude
7 Saint Soldier
8 Rosa Destiny
9 Revolutionary
10 Hotel Mirage
11 Verklärte Sünde pt.II -Atonal Suspenser-
Formació
Guitarres: Manabu Hoshino
Vsu: Naru
Baix: Katsuhiro Yamazaki
Crítica
A l'època actual i amb la tecnologia avançant gairebé a la velocitat de la llum, l'internet ens proporciona la facilitat de conèixer bandes underground japoneses de power metall, que potser sense l'internet mai no hauríem arribat a escoltar. Recordo que fa més o menys uns vint anys, m'ajuntava amb els amics metal·lers, per escoltar power metall, aleshores estàvem emocionats amb els discos "Silence" (2001), de Sonata Arctica, "The Metal Opera" (2001), d'Avantàsia i "Destiny" (1998), de Stratovarius. Però hi va haver un dia que ho va canviar tot, com per aquell temps jo mai havia sentit una banda de power japonès, vaig quedar meravellat quan em van mostrar el "Rain Forest" (1999) de Concerto Moon i el "The Flag Of Punishment" (2003) de Galneryas, des d'aquell llavors he vingut descobrint bandes, tation, Lovebites, Versailles, Shiver Of Frontier, Schonberg i és d'aquesta última de la que avui us parlaré.
Com tota banda del sol naixent Schonberg, és portadora d'una tècnica pròpia del seu llinatge, un virtuosisme impressionant i un amor per la melodia insaciable. La bella portada del seu quart àlbum "Resurrection Σ", presagia un jardí de power metall simfònic, on tot floreix amb harmonia i lluminositat, imposant cors melosos els quals a mi m'encanten, però, hi haurà els qui diguin que de vegades arriben a ser embafadors i això podria perjudicar el treball on de vegades , fent que els temes sonin menys metal·lers. La veu de Naru, és molt bella i delicada i encara que la sonoritat simfònica és recia, ella sap quan ficar potència i quan cal fer servir la vocalització operística, per crear millors emocions sensorials. L'entrada Resurrection Overture és la típica instrumental simfònica, que tot disc d'aquestes característiques acostuma a lliurar-nos, per obrir de manera màgica i èpica. El plat fort arriba ràpidament perquè "RosaEvolve" és un power simfònic delicat i vigorós, ja que gran part del que aquí s'ofereix és pura llum, una altra gran part és màgia i la resta és un poder neoclàssic, on la resplendent veu de Naru, és significativa.
Tècnica i virtuosisme malbaraten a "Blue Magic" la que comença amb alguns solos de guitarra que em recorden els de Syu, de Galneryus. Després apareix aquesta delicada veu cantant exuberants versos en japonès i un ritme lleugerament ràpid, que es fa immens gràcies a aquests moviments de guitarra neoclàssics. El teclat i l'orquestra s'apropien de "Fight For You Dream" on surt a la llum l'ànima melòdica dels japonesos, en una peça comandada tant pel teclat com la sonoritat simfònica, encara que aquesta cançó segueix en la mateixa línia que l'anterior, provoquen que es trenqui una mica amb la monotonia ja que aquesta em va canviar.
La que sense trencar l'esquema és "Midnight Cabin" ja que gràcies als seus artístics i sentimentals elements musicals es torna més melòdica, apareixent el piano, sols de guitarra suaus i aquesta excèntrica veu de Naru, que dóna el toc d'exquisida elegància a un tema que, encara que no és una balada, té una gran càrrega. Amb tints a Minstrelix ia Versailles arriba "RosaEtude" la que al meu parer és una composició perfecta de power metall simfònic, tan perfecta com preciosa. Posseeix una tornada força enganxosa i èpica, amb cors exuberants que es claven directe al cor.
On prevalen els sons nets a càrrec d'un vivaç teclat és a “Saint Soldier” una balada que aposta per una instrumentació ben nodrida, composta per unes guitarres tècniques, elegants sons simfònics i uns teclats que segueixen pas pas la processó vocal de Naru. La dolça "RosaDestiny" té un so més simfònic, els teclats i la distintiva veu tornen a fer acte de presència, combinat amb un sol de guitarra que intensifica el sentit de la composició.
La força i la melodia es fusionen a la perfecció a "Revolutionary" un tema vigorós que se'm fa una mica monòton, però no per això deixa de ser una peça bonica i ben composta, basat en uns arranjaments neoclàssics, i unes guitarres que excedeixen el virtuosisme. Un dels temes més exòtics justament és "Hotel Mirage" on predomina el piano, el violí, el saxofon i una concertina, amb una melodia força malenconiosa i bella. Peça on els japonesos reprenen els tocs simfònics de cançons anteriors, però afegint un altre tipus d'instruments per obtenir un so més colorit.
El tancament de l'àlbum és colossal perquè “Josai Part II” té un principi atmosfèric ple de simfonia, però a poc a poc va guanyant energia i velocitat, que acompanyat de la quasi celestial veu de Naru, va alternant canvis de ritme al llarg dels seus vuit minuts de durada, val a dir que té una base de teclat força bona i uns cors tan bonics que canten màgia.
En resum: Crec que la destresa, el virtuosisme i la tècnica dels músics japonesos de Schonberg, surt lluir en tots els passatges del disc, fent que les costures instrumentals siguin molt lúcides i encara que no negaré que totes les cançons són molt similars i de vegades costa distingir una d'una altra, aquestes són portadores d'una altra, aquestes són portadores d'una altra i aquestes són portadores d'una altra. Per això crec francament que tots els fans del gènere gaudiran aquesta feina com mai i seran testimonis d'un festí auditiu de power metall neoclàssic. La puntuació per a aquest àlbum és de 8/10.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2025.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!